“La gent no s’adona del poder que té”: crònica del retorn de Cuixart a la Diada

“La gent no s’adona del poder que té: / amb una vaga general d’una setmana / n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia”, ha cantat la cantautora Lia Sampai acompanyada del músic Adrià Pagès als peus de l’Arc de Triomf de Barcelona, on Òmnium Cultural ha fet aquest migdia el seu acte en la primera Diada amb Jordi Cuixart fora de la presó. El missatge etern de Joan Brossa i la remor de l’helicòpter dels Mossos d’Esquadra que sobrevolava el centre de Barcelona evocaven, com venint de lluny, els temps en què els carrers vessaven i semblava que tenien força per a aturar-ho tot. Però ni les fornades de manifestants que sortien alegrement de la parada de metro d’Arc de Triomf ni l’interès d’alguns passejants per la paradeta de l’ANC en què venien samarretes d’última hora no amagaven l’ambient estrany d’avui, amb l’expectació de la manifestació de la tarda. Era un dels temes de conversa entre els dirigents i ex-dirigents polítics que arribaven a l’acte d’Òmnium. “Són temps difícils”, deia un. “Sembla que siguem al 1715”, comentava gràficament un altre.

Òmnium ha tornat a reunir la transversalitat del sobiranisme en una jornada en què el retorn dels presos acaparava tota l’atenció mediàtica i personal. Perquè era el dia de Cuixart, però també la primera Diada de la resta, que rebia abraçades i era objecte de moltes fotografies mentre uns altres dirigents polítics comentaven com havia anat l’estiu, en una mena de retrobament col·lectiu en la nova normalitat política resignada. A la primera fila de l’estesa de cadires que l’entitat ha repartit pel passeig de Lluís Companys, hi havia Quim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, a més d’Elisenda Paluzie, Camil Ros i Javier Pacheco. I, molt a prop, Jaume Asens, Toni Castellà, Àngels Chacón, Dolors Sabater i Carles Riera, entre més dirigents de partits. Quan falten pocs dies per a la reunió de la taula de diàleg, la desfeta de la unitat política ha centrat el missatge polític de Cuixart. Ha demanat als partits i entitats una estratègia conjunta per a entomar el diàleg, i ha avisat: “La taula només serà efectiva si respecta l’autodeterminació.”

“Posem cadascú la seva proposta sense por, sense retrets, per a discutir-la, per a esmenar-la, amb l’ànim de convertir en acció política allò que la gent diu a les urnes”, ha dit Cuixart de dalt de l’escenari on, tan sols començar, ha recordat els exiliats. També ha anunciat una gran mobilització contra la llei de l’audiovisual espanyola. El president d’Òmnium, que va voler entrar i sortir de la presó amb el mateix càrrec com a símbol de perseverança malgrat la repressió, ha insistit que els indults no servien “per a passar pàgina” ni aturarien la vulneració de drets fonamentals. Una repressió, ha dit, que cerca la divisió entre els que la pateixen i les seves organitzacions. L’actor Lluís Marco, acompanyat del Cor Vivaldi i Marc Serrats, ha recitat els noms de molts represaliats “i milers de persones més”.

“El carrer és on tot comença”, ha dit Cuixart, convençut que el país s’ha de tornar a omplir d’orgull i d’autoestima. Desenes de persones s’aplegaven a les tanques del perímetre de seguretat per a escoltar l’acte. No eren tantes com n’hi hauria hagut uns altres anys. L’acte ha estat breu. Una mitja hora, amb intervencions de suport en vídeo de Nora Cortiñas, de les Madres de la Plaza de Mayo, de l’ex-president del Sinn Féin Gerry Adams i de Jody Williams, guanyadora del Premi Nobel de la Pau el 1997. Però fins i tot en plena pandèmia, en uns temps de transició de l’independentisme cap a un escenari incert, malgrat la decepció col·lectiva i la desmobilització, la gent passejant alegrement i omplint les terrasses dels bars del passeig de Sant Joan en ple migdia feia que la Diada encara preservi un aire inconscient com de poder-ho tot. Ja ho deia Brossa.

Vegeu el vídeo íntegre de l’acte: