La Generalitat aprova una declaració institucional amb motiu del seu 600 aniversari

El govern valencià ha aprovat aquest divendres una declaració institucional amb motiu de la commemoració del 600 aniversari de la creació de la institució de la Generalitat Valenciana. Segons que ha informat a través d’una nota de premsa l’objectiu és ‘un millor coneixement de la història de la institució, que encarna en l’actualitat la representació política dels valencians i l’administració de l’autogovern’.

A més, segons el text institucional, amb la celebració d’aquesta efemèride es tracta d”entendre millor la seva especificitat en comparació amb les institucions d’altres parts de la Corona d’Aragó, d’Espanya i d’Europa occidental i mostrar una possibilitat de construcció moderna de l’Estat que va quedar truncada al començament del segle XVIII, arran de l’abolició de l’ordenament polític i institucional foral al Regne de València’.

Així, amb motiu d’aquesta commemoració i ‘considerant que el millor coneixement d’allò que van ser les nostres institucions durant els segles de règim foral ha de servir, no només per a la recuperació de la nostra història, sinó també per situar en perspectiva el sistema polític i institucional propi dels valencians i valencianes’ el Consell declara la seva voluntat de ‘continuar aprofundint en la democràcia i d’avançar cap a fórmules polítiques i institucionals que siguin cada vegada més inclusives per al conjunt de la ciutadania’.

Finalment, la declaració recalca la voluntat de l’executiu valencià de continuar treballant dins el marc constitucional ‘per a desenvolupar un model de convivència més solidària entre tots els territoris d’Espanya que, al mateix temps que reconegui i protegeixi la pluralitat i el respecte a les senyes d’ identitat de cadascú, garanteixi adequadament la igualtat efectiva, tant en el gaudi dels drets com en la contribució a les càrregues comunes’.

Orígens de la Generalitat Valenciana
‘L’any 2018 es compleixen 600 anys de la creació de la Generalitat Valenciana, la institució que, nascuda amb una finalitat fiscal i financera, acabaria tenint la més alta representació política del Regne de València’ assenyala el text institucional que afegeix que els seus orígens es remunten a la segona meitat del segle XIV, ‘quan les grans despeses que exigeix la llarga guerra que llavors enfrontava a les monarquies castellana i aragonesa feien necessari un important esforç econòmic del Regne, però va ser en 1418, amb Alfons el Magnànim, quan la institució va adquirir caràcter permanent i es va desenvolupar plenament’.

‘La Generalitat o Diputació del General, com es va denominar inicialment, era una comissió permanent de les Corts representatives del conjunt (general o generalitat) dels habitants del Regne de València. Quan el rei sol·licitava un subsidi a les Corts, aquestes no només negociaven amb el monarca la quantia del donatiu, sinó que es reservaven també la recaptació i administració dels impostos -les generalitats- ordenats per reunir la suma acordada, funcions que s’executaven a través de la Diputació del General o Generalitat’, detalla l’escrit.

Així mateix, la declaració recull que amb el temps, la Generalitat Valenciana ‘va ser assumint funcions polítiques que la van configurar com a institució representativa del Regne i autònoma respecte dels oficials reals. La seva existència, juntament amb el pactisme propi dels ordenaments jurídics de la Corona d’Aragó, donarien lloc a una construcció política distingida per un major equilibri de poder entre el rei i el regne que el caracteritza a altres sistemes estatals de l’època’.

‘En l’Edat Moderna, la Generalitat aniria perdent part del seu pes polític i compartirà la representació del regne amb una altra institució creada el 1648, la Junta d’Electes dels tres estaments o braços de les Corts’, afegeix el text institucional. En 1707 va ser abolida, com la resta de les institucions del Regne de València, pel decret de Nova Planta promulgat per Felip V, en el marc de la Guerra de Successió, que substituïa l’ordenament foral per les lleis i institucions castellanes, amb una visió de l’estat i del poder de la monarquia més centralista i absolutista.

Finalment, la declaració diu que ‘en els segles XIX i XX, l’antiga Generalitat es va convertir en objecte, primer, d’evocació nostàlgica per part dels erudits i escriptors del Renaixement i, més tard, de reivindicació per part del valencianisme polític. Amb la transició democràtica i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de la Generalitat com identificació del conjunt de les institucions d’autogovern valencià, incloent-hi el Consell, les Corts i el conjunt d’institucions consultives i normatives que el mateix Estatut configura com a nucli bàsic del sistema polític propi dels valencians’.