La Generalitat retira l’acusació de presó contra set activistes per la mobilització per la investidura de Puigdemont

La Generalitat es retira de l’acusació contra set activistes independentistes per a qui demanava dos anys de presó per desordres públics i atemptat contra l’autoritat pels incidents en la mobilització davant el parlament en la investidura fallida del president Carles Puigdemont. Segons que ha pogut saber VilaWeb, és el primer cas d’una trentena que els serveis jurídics del govern examinen d’ençà de l’anunci del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, de traslladar la coordinació de la defensa dels agents dels Mossos d’Esquadra d’Interior a la Presidència. El criteri amb què el gabinet jurídic, que depèn de la Presidència, retirarà les acusacions és el que ja havia anunciat l’ex-conseller Miquel Sàmper, però que fins ara no s’havia aplicat del tot: que la Generalitat es personi tan sols quan hi hagi lesions acreditades als agents.

En el judici previst per al 25 de novembre vinent, hi ha 7 activistes per a qui la Generalitat fins ara demanava 15 mesos de presó per desordres públics i 9 per atemptat contra l’autoritat. Amb aquesta decisió, roman l’acusació de la fiscalia, que demana pels mateixos delictes i pel de lesions 2 anys i 4 mesos de presó.

Entre la resta de causes pendents contra independentistes en què la Generalitat fa d’acusació particular, i de les quals es podria retirar la setmana vinent, hi ha la de quatre activistes de Bages per a qui demana dos anys i tres mesos de presó per lesions, desordres públics i atemptat contra l’autoritat per uns incidents davant la Guàrdia Civil espanyola a Manresa el 16 d’octubre de 2019, durant les Marxes per la Llibertat. Aquest és un dels casos que el gabinet jurídic encara examina.

El cas de Marcel Vivet, condemnat l’estiu passat a cinc anys de presó per la lesió a un mosso en la protesta contra Jusapol del 2018, va precipitar els canvis en la coordinació de la defensa dels agents, que formaven part de l’acord per a la investidura entre ERC i la CUP. En el cas de Vivet, la Generalitat va mantenir fins al final la petició de quatre anys i nou mesos de presó, i no fou fins després de la condemna que va presentar un recurs per a rebaixar-li la pena.