02.11.2024 - 21:40
De manera molt sorprenent, ahir la Generalitat Valenciana no va actualitzar la xifra oficial de morts a causa dels aiguats.
En la compareixença del president Carlos Mazón, feta a la vesprada, com sempre sense acceptar preguntes, ni tan sols van ser esmentats, els morts, tret d’una petita referència en la introducció.
Pedro Sánchez havia actualitzat al matí la xifra en una altra compareixença pública pujant-la fins a 211. I aquesta és la darrera dada feta pública.
La pregunta que tothom es fa, ja de manera insistent, és si la Generalitat Valenciana, i el govern espanyol, amaguen dades. Si hi ha molts més morts que no diuen. Sobretot, perquè la percepció de la realitat a les zones afectades per la catàstrofe no coincideix amb la imatge que donen les xifres oficials.
El problema és que respondre amb rigor aquesta pregunta reclama de moltes consideracions.
Fonts per a dubtar
Ara mateix, en les àrees afectades per la catàstrofe, hi ha dues fonts principals que inciten als dubtes.
L’una, són les declaracions de responsables municipals que parlen de l’existència de cadàvers per retirar. Pràcticament en totes les poblacions hi ha casos semblants, però és molt difícil de fer-ne un recompte paral·lel rigorosament confirmat.
L’altra font de dubtes, segurament la més substancial, és la publicació a diario.es divendres al vespre de l’acta de la reunió del Centre de Coordinació Operativa on es dóna una xifra oficial de 1.900 persones que consten com a desaparegudes. Algú que era present en aquella reunió va tenir interès a airejar la xifra.
Aquestes 1.900 persones constaven com a desaparegudes de manera oficial divendres al matí, quan les morts van tenir lloc dimarts al vespre. En un primer moment, dimecres o dijous, podien incloure dins una llista com aquesta persones que simplement no havien pogut ser localitzades o no havien pogut comunicar on eren. Però passades tantes hores ja es fa molt difícil pensar que una part, ni que siga un tant per cent petit, d’aquests 1.900 desapareguts no siguen en realitat morts.
I això alteraria clarament les xifres actuals.
La meticulositat del procés
El problema, tanmateix, rau en el fet que cal que el procés d’identificació dels cossos sigui meticulós, fins i tot amb independència de si algú pren la decisió o no de deixar anar les actualitzacions amb comptagotes.
Això no necessàriament respon a una mala intenció, però pot tenir conseqüències catastròfiques per a la credibilitat de les institucions.
Cal tenir en compte, per exemple, que les autoritats sanitàries tenen la responsabilitat de proporcionar dades precises i verificades. I aquest és un procés que requereix temps, ja que cal confirmar que les morts estan directament relacionades amb l’emergència, cal fer autòpsies i anàlisis i cal evitar el doble recompte de víctimes entre diferents jurisdiccions o institucions sanitàries.
Al costat d’aquest aspecte tècnic hi ha, però, un segon esglaó polític, que és on solen complicar-se les coses.
Perquè, políticament parlant, una part essencial d’una crisi de les dimensions de la gota freda a l’Horta Sud, la Ribera i la plana d’Utiel és la gestió de l’impacte psicològic, social i polític de la crisi. I ací és on la cosa se sol complicar molt.
L’exemple del Katrina: de 80 a 1.833 morts, però en mig any
Un exemple interessant és la gestió que el govern dels Estats Units va fer del desastre causat per l’huracà Katrina, l’any 2005. Perquè ensenya com es pot estirar la comunicació del nombre de morts.
La primera estimació feta per la FEMA (Agència Federal de Gestió de les Emergències, per les sigles en anglès) el 30 d’agost, l’endemà que l’huracà arribés a la costa dels Estats Units, parlava de 80 morts.
Dues setmanes després del pas del temporal, les autoritats van reconèixer que en realitat hi havia centenars de morts.
No va ser fins passats dos mesos que es va parlar de mil.
Però no va ser fins el gener del 2006 que la xifra definitiva de víctimes mortals no es va confirmar en les 1.833 víctimes reals.
El govern dels Estats Units va ser molt criticat per aquesta actuació. Totes 1.833 víctimes eren mortes l’agost: com era possible que no fossen reconegudes fins el gener següent?
La pregunta era lògica, però la realitat és que, emparant-se en les dificultats tècniques i en la complexitat de l’operació d’identificació, el govern federal va intentar de defensar-se de les crítiques i va semblar que contenia el malestar de la població de Nova Orleans, la més afectada per l’huracà.
Va ser així. No es va produir la revolta que alguns analistes auguraven. Però cal dir també que a les següents eleccions presidencials el candidat dels demòcrates, Barack Obama, va assolir un històric 80% dels vots contra el candidat republicà, malgrat que aquest ja no era George Bush, el responsable de la mala gestió de l’huracà.
Passarà mig any abans no sapiguem amb exactitud quants morts hi ha hagut en aquest episodi de gota freda?
