13.03.2018 - 18:29
|
Actualització: 13.03.2018 - 21:18
La Generalitat ha remès al ministeri d’Hisenda espanyol la informació sobre pagaments o ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses entre les quals hi ha l’ex-president de l’ANC, Jordi Sánchez, i el president Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, o l’ex-presidenta de l’AMI, Neus Lloveras.
Hisenda havia requerit a la Generalitat aquesta informació, que també incloïa els pagaments fets a entitats com Procés Constituent, Sobirania i Justícia o Súmate. En el llistat també hi ha empreses com Mediapro i el diari ‘Ara’ i diverses persones i empreses relacionades amb aquest darrer, com Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Bosch i l’empresari Ferran Rodés i l’empresa Agrolimen. També la revista ‘Sàpiens’, el ‘Contrapunt’ i la plataforma pro seleccions esportives catalanes, entre altres.
En el requeriment, el govern espanyol demanava que s’identifiqués la partida pressupostària, el concepte pel qual es va produir el pagament i que s’especifiqués sota quina fórmula (contracte menor, de serveis, subministrament…) es va fer a diversos periodistes relacionats amb el diari ‘Ara’, l’editorial ‘Ara Llibres’ i altres societats com Grup Cultura 03, Sàpiens Publicacions, Democratizing the future society S.L., Eix de Serveis i Projectes Societaris Empresarials S.L., Producció La Terra Jove S.L., Dilema Comunicació i Caixabaixa Disseny i Comunicació, entre moltes d’altres.
A banda de societats i periodistes, el govern espanyol també volia identificar la partida pressupostària i els funcionaris que van autoritzar pagaments d’actuacions com els projectes de recerca sobre el moviment independentista català amb estades a l’estranger, com per exemple al Canadà (11.955 euros), Dinamarca (16.791 euros), Finlàndia (16.845 euros), Kazakhstan (6.313 euros) i a Suïssa (5.830 euros), i també en universitats catalanes com la UdG i la Universitat Pompeu Fabra, a més de diversos estudis la participació en seminaris sobre fórmules territorials, com el federalisme i l’autodeterminació, i els seus efectes en àmbits com la llengua, les sanitats la justícia, entre d’altres.
Altres pagaments pels quals Hisenda va demanar informació serien els efectuats a les empreses T-Systems, IBM Global, International Business Machines i DXC Technology Spain des del 2015 fins ara i els conceptes, acompanyat de qualsevol tipus de documentació, com informes, esborranys o notes, entre d’altres. Hisenda també va sol·licitar que s’aclarís per què no s’han aprovat els comptes del Diplocat del 2016 i qui va fer l’auditoria.
