14.11.2024 - 14:03
|
Actualització: 14.11.2024 - 16:00
A les 19.46 va sonar ahir a tots els telèfons mòbils geolocalitzats a l’àrea metropolitana de València i en unes quantes comarques una alarma estrident que anunciava, en català i en castellà, l’alerta roja de Protecció Civil. Tres minuts després, va tornar a sonar la mateixa alarma per repetir el missatge en anglès. L’AEMET havia emès un avís roig per a tot el litoral valencià per pluja intensa. L’alerta, que començava a les deu del vespre d’ahir, anava acompanyada d’un seguit de mesures com ara la restricció de circulació en 163 municipis, entre els quals, València, fins a les 23.59 d’avui.
Aquesta volta, i contràriament a què va passar el dimarts 29 d’octubre, el CECOPI, reunit al centre d’emergències de l’Eliana, va prendre la decisió preventiva i va enviar l’avís perquè els ciutadans es protegissen dels efectes d’una pluja que es preveia intensa i podia fer més mal, encara, en les poblacions devastades per la gota freda del 29 d’octubre, i en comarques com ara la Safor.
Aquesta capacitat del CECOPI, comandat pel president de la Generalitat i per l’encara consellera Salomé Pradas, ja la tenia, però la no va exercir, la Generalitat fa poc més de dues setmanes, el dia de la devastació. Aquella volta, les absències, els dubtes, les vacil·lacions, la negligència i la manca de determinació a l’hora de prendre una decisió política van paralitzar l’òrgan de gestió de les emergències, l’organisme encarregat de la prevenció. L’avís va arribar tan tard als ciutadans que no van poder prendre mesures d’autoprotecció. Molts tenien un metre d’aigua a casa i uns altres es trobaven atrapats en una autopista que va ser una ratera mortal. Alguns ja s’havien mort.
Ahir, quan el centre d’emergències valencià va enviar l’alerta, va sonar als autobusos urbans, als centres de feina o als carrers, que es van buidar. Les botigues i els supermercats van tancar i els responsables van fer eixir els treballadors perquè arribassen a casa abans de les deu, que era quan s’esperava que començàs l’embat de les tempestes.
Missatges poc clars i confusió al CECOPI
Les alertes van arribar amb més de dues hores d’anticipació, però la comunicació del govern va continuar essent deficient i poc concreta. El president Mazón va fer un fil de piulades en què parlava de mesures i es referia a un document que no adjuntava, i que el 112 tampoc no publicava. Tan sols uns quants minuts després, Mazón va publicar l’enllaç al DOGV amb les ordres a què es referia.
Ante la alerta roja declarada esta tarde por AEMET esta es la orden de la conselleria @GVAjusticia:
Ordeno
Primero.
Adoptar, con carácter transitorio, desde las 22:00 horas del día 13 de noviembre de 2024 hasta las 23:59 horas del día 14 de noviembre de 2024, medidas temporales…— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) November 13, 2024
D’ençà de la desfeta, la comunicació dels acords del CECOPI no els fa la consellera Pradas, sinó Rosa Maria Touris, que és la directora general de Prevenció d’Incendis forestals, i a qui totes les travesses col·loquen com a nova secretària d’Emergències quan Mazón faça la remodelació del govern. Fa les compareixences a peu dret, a les portes del centre d’emergències i es limita a llegir la nota que du escrita.
Avui Touris ha comunicat l’aixecament de determinades restriccions que van entrar en vigor anit de manera poc específica, sense concretar els casos que podien interessar la ciutadania.
D’ençà de la catàstrofe de l’Horta Sud, la Ribera, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena, el centre d’emergències és notícia per la confusió que s’hi viu. Ahir mateix, Xaro Miralles, ex-batllessa de Benicarló, piulava que li havien trucat dues vegades pensant-se que continuava al càrrec. La setmana passada li va passar igual a Marta Trenzano, ex-batllessa d’Algemesí. Aquestes confusions demostren que no tenen actualitzada la llista de batlles del país, cosa que pot retardar i entorpir la comunicació d’avisos importants.
No sé si vos ho creureu però m’acaben de trucar dos vegades, dos, d’emergències de GVA pensant que era l’alcaldessa. La segona vegada els he donat el num i el nom de l’alcalde de Benicarló des de fa un any i mig.
— Xaro Miralles (@xaromiralles) November 13, 2024
Més tranquil·la que no s’esperaven
Aquest matí, quan ha arribat al CECOPI, la consellera Pradas ha dit que continuaven treballant i que aquesta gota freda que va començar anit havia estat més tranquil·la que no s’esperaven. Van fer, ahir sí, amb 216 morts i 16 desapareguts damunt la taula, allò que els experts posen més èmfasi que s’ha de fer: la pre-emergència. Van seguir els avisos de l’AEMET i van prendre les decisions que tocava. I ha passat això que diuen els experts en emergències i en comportament fluvial, que, probablement, en algunes zones, han estat massa prudents. Però, tal com diu en aquesta entrevista l’experta Francesca Segura, cal posar en un plat de la balança aquest excés de prevenció i en l’altre, les vides que es poden salvar.
El Consell va mentir
L’alerta d’ahir ha deixat al descobert el president Mazón. Les hores següents al desastre, quan van començar a aixecar-se les veus per assenyalar la negligència del Consell, que no havia pres les mesures que tocava prendre, que no havia fet cabal dels avisos de l’AEMET i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tant la consellera Pradas com el president Mazón van mentir. Van armar tot un argumentari per exculpar-se i culpar els tècnics d’emergències, o els tècnics de l’AEMET o els de la confederació i els van acusar de no haver-los avisat que la situació que s’acostava era molt perillosa. Quan van ser desmentits per tots aquests organismes, van tombar la mirada cap al govern espanyol i van dir que l’enviament de les alertes era responsabilitat del ministeri de Transició Ecològica, entre més excuses amb què van voler ocultar la seua incapacitat de prendre decisions. La consellera responsable de les emergències i la seguretat va dir, fins i tot, que desconeixia el procediment i que no va ser fins que un tècnic la’n va informar que no va saber que existia.
L’enviament de l’alerta d’ahir de vesprada ha desmuntat totes les excuses i ha deixat en evidència la mala gestió de l’emergència mortal. Com s’ha dit reiteradament, l’Agència de Meteorologia espanyola i les confederacions hidrogràfiques emeten avisos grocs, taronges o roigs, segons la gravetat de l’episodi. Qui activa l’alerta i les mesures que l’acompanyen és l’administració. En aquest cas, és la Generalitat qui té les competències en seguretat.
