15.01.2024 - 13:11
La Generalitat culpa el govern espanyol de l’ajornament del debat sobre el català a la Unió Europea. En una atenció als mitjans per una reunió sobre el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha lamentat que Bèlgica, estat que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE, hagi descartat d’abordar l’oficialitat del català en la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals. Ara bé, Vila ha apuntat al govern espanyol i no al belga com a responsable de l’estancament d’aquesta carpeta perquè, tal com denuncia, la feina de preparació tècnica correspon a Madrid.
“S’han de posar encara més les piles”, ha dit, i ha demanat que l’executiu espanyol s’espavili a treballar per presentar tots els informes que els altres governs demanen i a intensificar converses amb les capitals europees.
Preguntat per aquesta qüestió, Gerard René de Groot, un dels experts del comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que aquest avui s’ha reunit amb l’executiu català, ha dit a títol personal que l’oficialitat del català a la UE enfortiria la presència de la llengua. Tanmateix, ha plantejat dubtes pel seu cost econòmic: “Qui ho pagarà? Això pot ser un problema”. El govern espanyol s’ha compromès a assumir el cost de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec.
Debat ajornat
L’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea no es debatrà durant el pròxim Consell d’Afers Generals, previst per al 29 de gener, i es tractarà només a escala tècnica. Segons que van indicar fonts de la presidència belga, encara esperen una proposta alternativa sobre l’oficialitat que sigui “compatible amb els tractats”. En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d’una anàlisi d’impacte administratiu, jurídic i financer, que diuen que “encara trigarà temps a publicar-se”.
Des que Espanya va assumir la presidència del Consell, el govern espanyol va incloure la qüestió del català en quatre debats durant el semestre europeu. Malgrat els avenços que se’n van fer —Albares va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costos—, cap dels debats entre els 27 va concloure amb una votació final.
Espanya va remarcar en l’últim Consell d’Afers Generals la voluntat de Bèlgica per continuar impulsant la mesura. En una conferència de premsa, el secretari d’estat per a la Unió Europea del govern espanyol, Pascual Navarro, es va mostrar confiat que els treballs avançarien “ràpidament” per trobar una solució “jurídicament acceptable” i que arribés al més aviat possible.
Pendents de nous informes
Perquè l’oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de l’elaboració de dos informes, els dos encara en procés d’elaboració. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d’avaluar si la modificació que es proposa s’ajusta al dret de la UE.
L’altra fa referència a la Comissió Europea, que ha d’estudiar l’impacte de funcionament. Si bé l’executiu comunitari va presentar un document preliminar el desembre passat —xifrava en 132 milions d’euros anuals el cost de fer oficials el català, el basc i el gallec—, fonts del departament d’Acció Exterior remarquen que no és l’informe definitiu. De fet, la Comissió va indicar que l’estimació es va fer a partir dels càlculs que es van dur a terme l’any 2015 pel gaèlic i que caldria tenir en compte altres factors per ser més acurada.
“Ho considerem una primera valoració, perquè molts estats han demanat més sobre l’impacte general, més enllà dels costos”, indiquen des d’Exteriors.
