03.10.2020 - 21:19
La Generalitat ha demanat al govern espanyol que no ‘entorpeixi’ la retirada del monument franquista de Tortosa. En una carta avançada per EFE i a la que ha tingut accés l’ACN, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que el monòlit ja s’hauria d’haver retirat amb l’aprovació de la llei 52/2007 aprovada pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero, que obliga a treure tots els símbols franquistes i ha dit que, encara que la Generalitat s’ha compromès a retirar-lo, no ha pogut perquè primer s’ha de descatalogar el monument. Per engegar el procés, però, cal un informe del departament de Justícia i del de Cultura –que ja tenen- i un de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que encara no els ha donat resposta.
‘Estic convençuda que un govern que es reclama progressista serà incapaç d’utilitzar arguments burocràtics per entorpir, dilatar o tractar d’impedir que sigui la Generalitat qui acabi amb un monument que, en definitiva, només ens recorda la fragilitat de la nostra democràcia’, diu Capella a la carta.
Segons la consellera, la Generalitat va demanar els tres informes al febrer després que l’Ajuntament de Tortosa iniciés els tràmits i va rebre els de Cultura i Justícia ‘immediatament’, mentre que encara no ha rebut resposta de la CHE, a qui correspon tant l’accés al cabal del riu com la propietat del monòlit.
A la carta Capella també lamenta que el monument és ‘una mostra de la deixadesa dels consecutius governs espanyols’ en matèria de memòria democràtica i explica que la Generalitat va decidir comprometre’s a la seva retirada ‘davant l’incompliment de l’estat’. En aquest sentit, creu que es fa ‘un flac favor a la reputació de la política’ si no s’apliquen les lleis aprovades, en al·lusió a la llei de memòria història de Zapatero.
En referència a la nova llei de memòria democràtica aprovada per l’executiu espanyol, Capella subratlla que ‘és un pas endavant’ tot i que critica que ‘arriba tard i es queda curta’.
A la missiva, Capella també insta el govern espanyol a incloure l’enaltiment de la dictadura i la humiliació de les víctimes al codi penal, com assenyala que va fer Alemanya amb lleis per condemnar la instigació a l’odi i l’apologia, banalització i negació de l’holocaust. ‘Vostès també les poden impulsar; l’auge del totalitarisme i la dignitat de les víctimes mereixen una resposta ferma i contundent per part de l’estat. Per això els demano que trobin el coratge necessari per aprofitar l’oportunitat’, reclama.
