14.06.2016 - 19:13
|
Actualització: 14.06.2016 - 19:19
Ho utilitzarà com a diagnòstic per a establir les “necessitats” i dissenyar un futura base de dades d’infraestructures en la Comunitat
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
La Generalitat Valenciana ha dissenyat un cercador digital que recull geogràficament els 1.468 centres i residències autoritzades en la Comunitat per a majors, persones amb diversitat funcional, dones i joves. A partir d’esta eina, farà abans de final d’any un diagnòstic de les “necessitats” de la regió sobre esta qüestió per a incloure-les en els pressupostos de 2017 i després crearà un mapa valencià d’infraestructures.
El mapa en línia té una versió per a dispositius mòbils i és obert a la ciutadania des de divendres passat 10 de juny i ho han elaborat les conselleries d’Igualtat i Polítiques Inclusives i Habitatge, Obres Públiques i Ordenació del Territori en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic Valencià de la Generalitat.
A més de l’accés per a ciutadans s’ha creat un altre de caràcter intern amb informació tècnica i dades demogràfics i d’autorització dels centres per al Consell i els grups parlamentaris de les Corts Valencianes, als quals ha presentat la iniciativa este dimarts la vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, i la responsable d’Habitatge, María José Salvador.
En declaracions als mitjans després de la reunió, Oltra ha explicat que el cercador digital té tota la informació de la Generalitat amb l’objectiu que “qualsevol ciutadà sàpiga en un clic els recursos socials que té el seu municipi”.
Recull un total de 1.468 centres autoritzats per municipis i comarques, a més dels “clandestins” i “uns 60 amb algun problema de llicències que s’està solucionant”, ha detallat. El mapa permet fer recerques selectives d’acord amb la tipologia de cada residència i a la seua divisió amb codis i colors per a facilitar la seua localització.
Segons la seua opinió, es tracta d’una eina “molt important” per a la ciutadania perquè “a partir d’ara sabrà que si una residència no està al mapa és perquè no reunix les condicions per a allotjar persones amb total seguretat i, per tant, no complix la llei”.
“Per a governar bé hem de gestionar bé i tindre eines poderoses com esta: fàcil de manejar i molt visual i intuïtiva per al ciutadà”, ha destacat, per a insistir que la Generalitat posa a disposició de la societat “tota la seua informació a un clic” i “sense complicar-se la vida”.
ABANS, “DESORDRE TOTAL”
Tot i que la intenció del Consell era implantar este mapa el mes de març passat, la titular d’Igualtat ha explicat que la “precarietat” de les dades amb els quals comptava la Conselleria sobre residències es “ha trigat molt més”, si bé l’Institut Cartogràfic “ha estat dia a dia treballant en això gairebé en exclusiva durant mesos”.
Ha assegurat així que reunir en un únic mapa tots els recursos “ha estat un treball terrible, ingent i costós”. “Quan comencem ens trobem amb informació dels anys 80, bases de dades parcials, no sabíem els centres que teníem i fins i tot vam vore que s’havien enviat pintors a centres que portaven dos anys tancats”, ha denunciat, per a valorar de “desordre total” la situació de l’anterior administració.
SEGÜENT FASE: MAPA DE NECESSITATS
Amb esta informació, Oltra ha avançat que la Generalitat establirà “abans de l’elaboració dels pressupostos” autonòmics de 2017 un “mapa de necessitats” de la Comunitat en matèria de residències i centres de dia, en col·laboració amb la Universitat de València i amb el propòsit de fer aportacions sobre esta qüestió en les partides d’Igualtat per al pròxim any.
“Ara que sabem el que tenim, el següent pas és saber el que necessitem”, ha manifestat, per a finalment establir un “mapa d’infraestructures” a partir d’estes necessitats.
Per a la vicepresidenta, amb esta iniciativa, “s’ha acabat que l’alcalde més pesat o amb més amics tinga un centre de dia que estiga 20 anys tancat perquè no havia necessitat”. “En lloc de treballar sobre ocurrències, treballem sobre estratègies”, ha reivindicat.
EINA “OBERTA” A PARTITS
Sobre la base de dades de caràcter intern, Mónica Oltra ha ressaltat que també podran accedir a ella tots els grups polítics, “també els de l’oposició i no sol els que donen suport al Consell”, ja que creu que els servirà d’ajuda per a “fer aportacions als pressupostos i sustentar les seues reivindicacions”. “Li ha agradat fins al Partit Popular perquè està molt ben fet i és una feina pendent des de fa molt temps”, ha asseverat.
Després de la trobada, tots els grups parlamentaris han valorat positivament la iniciativa i, de fet, el portaveu de política social del PP en les Corts, Juan Zaplana, ha mostrat la seua voluntat que siga una eina “útil perquè els ajuntaments atenguen els ciutadans” i que, a més, “siga viva i es retroalimente en el futur”.
Tot i això, ha remarcat que en la Comunitat “hi ha zones amb una carència important de recursos i altres amb molts centres del mateix tipus, el que comporta desplaçaments innecessaris de ciutadans”. En la mateixa línia, la diputada socialista Concha Andrés ha advocat per “primer saber el que hi ha per després veure el que es necessita”, pel que veu el mapa com “un punt de partida fonamental” en recollir “informació molt valuosa per a planificar futures inversions”.
A més, la parlamentària de Compromís Mónica Álvaro ha destacat que, gràcies a la base de dades, “els ciutadans podran saber quin centre tenen més a prop”, i la de Podem, Fabiola Meco, l’ha qualificat d’una eina “imprescindible per dissenyar noves infraestructures” i “absolutament necessària en qualsevol administració”.
UN MAPA NECESSARI “DESPRÉS DE L’ESPOLIACIÓ”
Per part de Ciutadans, Alberto García ha indicat que es tracta d’un treball “precís després de l’espoliació de recursos socials que ha patit la Comunitat”. Creu així que “ha de servir perquè l’administració els dirigisca on fan falta i no per arbitrarietat o color polític.
Finalment, la consellera d’Habitatge ha assenyalat que, en elaborar la base de dades, l’Institut Cartogràfic Valencià “pren una nova dimensió: No està sol per a dibuixar carreteres, també per a ajudar la ciutadania”, amb els objectius de “transparència i acostar recursos a les persones”.
