01.02.2018 - 13:51
|
Actualització: 01.02.2018 - 16:45
La Fundació Antoni Tàpies explora la relació entre l’artista i la seva dona Teresa en l’exposició ‘T de Tàpies’, que obrirà portes el pròxim 6 de febrer. Així, l’equipament exposa els dibuixos ‘Sèrie Teresa’ (1966) juntament amb la sèrie de litografies, litocollages i collages ‘Cartes per a la Teresa’ (1974) per retre el seu particular homenatge a la parella.
Les obres despleguen un repertori de signes que preserven la seva intimitat de parella. Amb tot, hi ha al·lusions explícites a la domesticitat i a la sexualitat compartida. La Fundació també inaugura, paral·lelament, una exposició monogràfica dedicada als artistes residents a Puerto Rico Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba), amb el fet auditiu com a fil conductor.
‘T de Teresa’ també té un fort significat polític, amb una lluita de classes treballadores, pels drets fonamentals i per a un poble ‘tan vexat’ que cada vegada sentien més pròximes. En declaracions a l’ACN, el director de la fundació, Carles Guerra ha detallat que aquesta mostra tracta a Teresa Barba ‘com una interlocutora del treball, com una destinatària privilegiada de l’obra de Tàpies’. ‘La relació entre ells dos es visualitza amb petits gestos que no es poden desxifrar’ però sí admirar, ha explicat Guerra.
El director de la fundació ha subratllat que aquesta mostra és un ‘gest de gratitud llargament degut’ a Barba, perquè el gràcies a ella i al mateix Tapies ‘s’ha creat la col·lecció que dóna sentit a la fundació monogràfica que porta nom de l’artista’. Antoni Tàpies (1923-2012) va conèixer Teresa Barba (1934) a finals de la dècada de 1940. Aleshores ella encara era molt jove. Pocs anys abans havia perdut la mare i s’havia hagut de fer càrrec dels seus cinc germans, alhora que tenia cura del seu pare. Durant l’estada de l’artista a París a principis dels 50 van intercanviar una correspondència intensa i freqüent que els va unir a través de lligams íntims. En tornar de París, van formalitzar la relació.
Allora & Calzadilla
L’obra dels artistes residents a Puerto Rico Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba) arribarà el 6 de febrer a la Fundació Tàpies amb el fet auditiu com a fil conductor. Les obres es condueixen una cap a l’altra, de manera que ‘Stop, Repair, Prepare: Variations on ‘Ode to Joy’ for Prepared Piano’ (2008), tant pot portar al mur des d’on sona ‘Wake up’ (2007), com a la planta superior on ‘Hope Hippo’ (2005), pot percebre’s gràcies a les alertes d’un xiulet.
Els creadors treballen conjuntament des del 1995 explorant el fet cultural, l’històric i el geopolític. L’exposició no té un títol específic, més enllà del nom dels dos artistes, una circumstància que constata que la composició d’Allora & Calzadilla convoca una multiplicitat de formes d’estar en el món, formes d’existència que remeten a l’humà i a l’animal, a l’orgànic i al mineral. Segons ha explicat el director de la Fundació Antoni Tàpies, l’acústic representa una expansió ininterrompuda que desafia la concepció perimetral de l’espai museístic.
Carles Guerra ha dit que es tracta ‘d’un treball complex que barreja escultura, ‘performance’, vídeo i activisme polític’. Per Guerra, introduir la ‘performance’ al museu és introduir el treball humà al costat del treball que es queda congelat per les escultures o pels objectes’. ‘És de justícia que un museu posi en relleu el treball humà i que ho faci en directe’, ha reflexionat.
Per la seva banda, l’artista Guillermo Calzadilla ha explicat que cada obra d’aquesta mostra ‘és una intersecció entre molts camps’ com ‘la música, l’ecologia, l’escultura, la performance i la política’. ‘Cada obra presenta una experiència amb la qual el públic pot tenir una relació o unes referències que es presenten d’una manera diferent de l’habitual’, ha destacat Calzadilla.
L’estructura parteix del rerefons en què Allora & Calzadilla generen la seva obra. Un context marcat per la crisi múltiple que arrasa Puerto Rico, en especial econòmica i ecològica. El pas dels huracans Irma i Maria a finals del passat mes de setembre ha comportat una situació d’emergència que ha agreujat la situació de l’illa. Una catàstrofe que revela que el dèficit econòmic és també el reflex d’un dèficit democràtic, el mateix que manté Puerto Rico sota un règim de colonialitat encoberta.
Una ambiciosa obra com ‘Puerto Rican Light’ (Cueva Vientos), encarregada i instal·lada per Dia Art Foundation a Guayanilla-Peñuelas i que ha tancat setmanes abans d’inaugurar aquesta exposició, s’introdueix en la Fundació Antoni Tàpies sense cap presència material física, sinó a través d’un debat i una conversa que converteixen l’obra en un rumor. Una obra de la qual es parla sense haver-la vist.
