17.05.2017 - 13:26
La mostra examina Miralda “des de fora de Miralda”
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
La Fundació Suñol de Barcelona contraposa l’obra de l’artista Antoni Miralda en el temps amb l’exposició en el temps ‘Camins Encontrats: Miralda (obres 1977 i 2015)’, que mira l’obra de l’artista “des de fora de Miralda”, ha explicat en roda de premsa aquest dimecres el comissari de la mostra, Enric Franch.
Franch ha detallat que l’exposició pretén generar preguntes que promoguin “llargues discussions i reflexions” sempre entorn de dues peces de l’artista concebudes amb 38 anys de diferència.
Ha avisat que no és una exposició de Miralda, entenent l’exposició com un element més del treball de l’artista, sinó que hi ha “una distància” entre el treball de l’artista i el que es presenta.
“És Miralda amb una mirada des de fora de Miralda”, ha subratllat en referència al distanciament amb el qual l’exposició permet veure les aportacions de Miralda al llarg dels anys.
Franch ha lamentat que, enfront de les banalitzacions de la seva obra per part de molts que només se centren en el seu treball amb materials propers, l’artista descobreix coses de les quals un no s’adona, “amb la seva grandesa”.
MÓN QUOTIDIÀ
Al seu judici, Miralda observa el món quotidià, amb elements on l’ull comú veu banalitat i mal gust, valora “els mecanismes de construcció del món i la cultura”.
“Miralda descobreix els mecanismes fonamentals en la construcció i traspàs del món antic al món modern”, ha dit Franch, que en l’exposició contraposa un treball del 1977 en la Documenta de Kassel, i la seva anàlisi antropològica amb la peça ’46 ossos’ –amb un de Ronald McDonald– presentat el 2015.
Amb l’enfrontament d’aquestes dues obres, l’exposició permet veure com Miralda s’ha interrogat al llarg del temps sobre els mecanismes de cohesió i formació d’identitats rituals.
Miralda ha explicat com les obres seleccionades remeten moments de contraposició de dos mons, fixant-se al món d’abans, amb una història amb “seqüències integrades” i més global, i al món d’ara, més fragmentari.
El director de la fundació, Sergi Aguilar, ha explicat que la vocació de l’exposició era agafar peces del context de l’inici dels artistes i la mateixa peça anys després, per veure “què passa”, amb la idea atractiva d’aprofundir en l’evolució del pensament de l’art.
