30.04.2017 - 18:45
|
Actualització: 01.05.2017 - 09:45
La Fundació Arrels ha rebut aquest diumenge al migdia el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat 2017 que es lliura anualment en el marc del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam). El guardó li ha entregat el cantant manresà del grup de rock Gossos i activista social, Natxo Tarrés. Arrels és una entitat que des de 1987 es dedica a l’atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. Per fer aquesta feina compta amb el treball i el suport de professionals, voluntaris i persones ateses que formen un equip que treballa perquè “ningú dormi al carrer”. El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha recordat “que en aquests moments a Catalunya hi pot haver unes 5.000 persones dormint al carrer” i que aquesta situació “no és una causa llunyana”. Busquets ha fet una crida a “no culpabilitzar aquestes persones víctimes de la pobresa, ja que qualsevol de nosaltres podem patir una situació que ens aboqui a perdre-ho tot”.
En l’acte també hi ha intervingut Miquel Fuster, un home que va rebre l’ajut de la Fundació Arrels després de viure 15 anys al carrer i que ha explicat que la seva va ser una “experiència de dolor”, una situació que ha equiparat al sentiment que es pot tenir “amb la mort d’un fill o una filla”. Actualment, Fuster és dibuixant i ha editat dos llibres de còmics relatant aquesta vida al carrer durant una dècada i mitja.
Els membres d’Arrels són persones que volen que ningú dormi al carrer. Des de 1987 han acompanyat més de 10.000 persones sense llar en el seu camí cap a l’autonomia, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Compten amb el suport de 54 persones contractades, prop de 400 persones voluntàries i 4.000 donants que fan possible dur a terme diferents programes d’actuació.El seu objectiu és acompanyar i atendre les persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió perquè tornin a ser autònomes; sensibilitzar la ciutadania sobre els problemes de la pobresa al nostre entorn; i denunciar situacions injustes i aportar solucions que ajudin a transformar la realitat d’exclusió social. L’experiència i el contacte diari amb les persones sense llar ha construït des dels inicis, la seva manera d’atendre les persones i d’afrontar les causes que generen quedar-se sense llar.