30.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 31.03.2017 - 01:15
Ahir diputats de tots els partits de l’oposició al congrés espanyol van eixir de l’hemicicle per protestar contra la presidenta de la cambra, que havia impedit al PDECat de criticar l’expulsió de Francesc Homs. Va ser una imatge de gran impacte, que els independentistes hauríem de valorar adequadament. I d’agrair. No és igual –especialment pensant en el debat sobre el reconeixement internacional– que Espanya puga presentar les seues mesures d’excepció com un enfrontament entre una Espanya constitucional i una Catalunya insurrecta o bé que la fotografia siga la de la divisió dins el parlament espanyol per unes mesures que una part de la seua societat tampoc no accepta. La força del govern espanyol, del PP, és radicalment diferent en l’un cas i en l’altre. I quan això es fa visible tots els grups nacionalistes, però sobretot Podem, són determinants. El gest d’ahir és una impugnació visual tremenda de les polítiques de Rajoy, precisament allà on les seues polèmiques decisions han de ser percebudes com a decisions indiscutibles.
Això passava a primera hora del matí. I poc després apareixia el CEO. Per primera vegada –aquesta és una notícia important–, el baròmetre incloïa una pregunta concreta sobre la situació a què anem abocats: el referèndum unilateral d’independència. Com que les preguntes del CEO les formula el parlament o el govern, cal remarcar que aquesta qüestió contenia un gran risc. Perquè un mal resultat hauria donat moltes ales als contraris de la independència.
No ha estat així: el resultat de la pregunta és molt bo. Amb una alta participació, del 73% del cens, el sí a la independència s’imposaria amb el 66% dels vots contra el 33% de vots del no.
Tanmateix, significativament, tota la premsa espanyola i la premsa unionista catalana es van agafar com un clau roent a la pregunta que dóna el resultat més desfavorable i es van dedicar a manipular-la com si fos en realitat la resposta concreta a la pregunta del referèndum. Que no ho és. La fotografia, que ha circulat tant aquests últims dies, de Soraya Sáenz de Santamaria en actitud de mestra d’escola davant els directors de La Vanguardia, El Periódico i El País, efectivament, explica moltes coses. Moltes.
(Ahir, per cert, ja vam explicar en aquest article el perquè de les diverses interpretacions i d’on ixen les dades).
Tothom fa campanya, és clar. Més i tot: tothom té dret de fer la campanya que crega convenient. Però, des del punt de vista periodístic, he de remarcar un detall molt indicatiu: els uns no amaguem cap dada i els altres, en canvi, es troben obligats a fer-ho perquè no se’ls desmunte la tesi. Cosa que hauria de fer reflexionar i respirar, crec, a aquells que fins i tot en un dia tan productiu i positiu encara pateixen.
[Bon Dia] -Recordaran l’enrenou que es va organitzar el 13 de gener quan Josep Oliu va afirmar que el Banc Sabadell estudiava traslladar la seua fora de Catalunya per la possible independència. Ahir el Sabadell va fer la Junta General i a preguntes del socis Oliu ho va negar. Una més.
-The Artic Journal és un diari fantàstic, el principal mitjà del Pol Nord. Acostume a mirar-lo un parell de voltes a la setmana perquè aquesta regió del món està en un canvi accelerat per causa del canvi climàtic i té una dinàmica política molt interessant, especialment pel procés d’independència de Grenlàndia. Avui hi he trobat una notícia que no sé si l’he de considerar divertida o intrigant. Explica que la policia secreta danesa està reclutant gent per treballar a l’Àrtic i Grenlàndia i cerca gent que parle o com a mínim entenga rus, que entrava dins del que es podia esperar o xinés, que ja resulta molt més sorprenent des d’una perspectiva diguem-ne clàssica. Els interessos geopolítics de la Xina cada dia són més expansius i jo no ho perdria això de vista, tampoc pensant en el nostre futur immediat.
-El CEO també informa en la seua enquesta de quins són els mitjans més seguits del país. L’OJD, que tradicionalment auditava els mitjans digitals, està cada dia més desprestigiada per les trampes evidents que es poden fer amb els seus números. Massa evidents. El CEO és una enquesta i per tant no reflecteix tampoc de forma fefaent un possible nombre de lectors. Però sí que dóna indicacions si més no interessants. Pel que fa als mitjans digitals estic content de constatar que el CEO reafirma el lideratge de VilaWeb que apareix com el diari digital pur amb més audiència i queda com el cinquè més llegit en total, per darrere de La Vanguardia, El Periódico, Ara i El País i per davant de Nació Digital, El PuntAvui, El Confidencial, Diari de Tarragona, Público i El Mundo.
