Els dos serrells inajornables de la fórmula de la desconnexió

La llei de transitorietat és el secret més ben guardat del govern i dels partits que formen la majoria independentista al parlament. El text sencer de la llei, el saben un grup de polítics que es poden comptar amb els dits d’una mà i part de l’altra. Actualment, ja hi ha tots els articles prevists acordats entre la majoria parlamentària i tan sols cal decidir com i quan es portarà al parlament per sotmetre-la a votació. La llei de transitorietat (que també s’ha anomenat llei fundacional i llei de desconnexió) ha estat modificada i adaptada al full de ruta que va sortir de la qüestió de confiança del president Puigdemont el setembre passat.

La ‘filtració’ d’un document fals que pretenia ser la llei de transitorietat a El País i la imminència de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum han afavorit que es publiquessin informacions sobre desavinences en l’execució concreta de la desconnexió. VilaWeb ha consultat les persones que s’ocupen d’aquest afer dins els dos partits majoritaris de Junts pel Sí i la CUP, que han coincidit a considerar-ho una conversa normal i habitual sobre els pros i contres de les opcions possibles.

Quines són les opcions?
Un cop acordat el contingut de la desconnexió, ara la majoria parlamentària cerca la forma més efectiva d’executar-la. Hi ha dos aspectes que cal definir. Per una banda, si la llei de transitorietat i l’articulació legal del referèndum s’han d’aprovar en un mateix bloc o si cal fer dues lleis separades. La llei de transitorietat descriu la creació de la nova legalitat i els mecanismes que s’activaran en cas de victòria independentista en el referèndum. D’entrada, aquesta llei incloïa un capítol, que havia d’entrar en vigor immediatament, que definia els mecanismes de convocatòria i realització del referèndum, a més del disseny d’una sindicatura electoral –una junta electoral catalana– que vetllés pel bon funcionament de la campanya, la votació i el recompte.

Abans del referèndum o després
A banda el debat sobre si les dues qüestions s’han d’aprovar en una sola llei o en dues, l’altra decisió que s’ha de prendre és si s’aprovarien paral·lelament o si la llei de transitorietat s’ha d’aprovar després del referèndum. La llei de transitorietat ha estat identificada en tot moment com una declaració d’independència. Mentre el referèndum no formava part del full de ruta sorgit del 27-S, el pla era fer la independència aprovant les tres lleis de desconnexió –transitorietat, hisenda pròpia i seguretat social–, però ara no es pot declarar la independència abans de la votació popular. En la qüestió de confiança es va introduir la realització d’un referèndum vinculant i decisori abans d’acabar el setembre d’enguany. Per tant, si el referèndum era vinculant, no podia ser que es declarés la independència prèviament, perquè això el convertiria en un referèndum ratificatori. I és aquesta modificació que fa que els plans s’hagin d’adaptar a la nova situació.

El contingut, tancat
Les fonts consultades per VilaWeb coincideixen a dir que la feina s’ha concentrat fins ara en el contingut de tot aquest cos legal. Però ara, essent imminent l’anunci de data i pregunta que pot desfermar l’actuació repressiva de l’estat espanyol, els partits han de començar a concretar la forma. I és aquí on es presenten arguments a favor i en contra de cada via. D’entrada, la separació del paquet legal en dues lleis separades, amb votacions específiques al parlament, no presenta cap problema. Els qui consideren que es podria fer tot en una sola llei no s’oposen a fer-ho separadament i, per tant, sembla que s’imposarà aquesta opció.

El caràcter decisori del referèndum
La qüestió que encara ha de madurar abans d’arribar a un punt d’acord és si s’aprovaran paral·lelament o si caldrà ajornar l’aprovació de la llei de transitorietat fins després del referèndum. Un argument a favor d’aprovar-se abans de la convocatòria del referèndum és que s’establiria una cobertura legal –’un punt d’exercici de sobirania’– que habilitaria la competència del govern per a convocar-lo. Si el referèndum és decisori, no té sentit fer una DUI abans. Però els defensors d’aprovar la llei de transitorietat abans de la convocatòria consideren que cal una cobertura legal i una cobertura organitzativa del referèndum. Amb la llei de transitorietat, diuen aquestes veus, s’ha de superar el marc constitucional espanyol.

Desobediència i nova legalitat
És en aquest sentit que reapareix el vell debat entre desobediència i mandat democràtic. O entre desobediència i nova legalitat. ‘Hem de ser prou sobirans per a fer el referèndum malgrat les impugnacions anunciades per l’estat espanyol, però no tenim cap intenció de fer una DUI encoberta que xocaria amb la idea del referèndum’, diuen les fonts consultades. ‘Ara hem de trobar el millor encaix per a aquest objectiu en l’execució dels passos que vindran després de l’anunci de la data i la pregunta’, afegeixen.

Tothom ha de saber què passarà si guanya el sí
Unes altres fonts consideren que la llei de transitorietat serà tan impugnada com qualsevol altra llei que s’aprovi en el camí cap a la independència. I que per això cal guanyar la independència per la resistència i el compromís de les institucions. Aquestes mateixes fonts no es tanquen a tramitar simultàniament les dues lleis. Per tant, la disparitat d’opinions és mínima entre els partits que conformen la majoria parlamentària. Els qui no voldrien aprovar la transitorietat abans de la convocatòria del referèndum admeten que, en qualsevol cas, la llei ha de ser pública abans. ‘La gent ha de saber com s’ha previst que es farà el desplegament de la independència en cas de guanyar el sí’, diuen per a justificar-ho. ‘No es pot fer una DUI sense haver fet el referèndum’, expliquen. I afegeixen que l’acte vàlid internacionalment no és l’establiment d’una legalitat al parlament sinó el fet democràtic del referèndum i l’efectivitat que implica haver-lo fet. És a dir, la demostració que les institucions catalanes tenen el control efectiu del territori.

Instruments per a l’endemà
Les veus que defensen que la llei s’ha d’aprovar abans de la convocatòria consideren que cal dotar el poder d’instruments per a l’endemà mateix del referèndum. Argumenten que no es podrà esperar a la convocatòria del parlament, la tramitació de lleis noves, el debat i l’aprovació. ‘Hi haurà coses que caldrà activar l’endemà si la independència ha guanyat el referèndum’, diuen. Per exemple, consideren que es podria activar de manera automàtica el procés constituent, en vista de les incerteses sobre l’actuació de l’estat espanyol contra el parlament.

Consens assegurat
La fórmula es decidirà aquests dies vinents. És un debat inajornable perquè l’anunci de la data i la pregunta pot tenir conseqüències imprevistes i no pot haver-hi serrells pendents. Totes les fonts consultades confirmen que volen presentar conjuntament els passos que es faran quan hagin acabat de polir aquests serrells. Uns i altres afirmen també que ni aquesta qüestió ni cap altra no els farà trencar el compromís d’arribar fins al final en la convocatòria i la realització del referèndum. El consens és absolut també pel que fa als efectes vinculants. ‘Si el poble de Catalunya vota independència, desplegarem la independència.’