23.06.2022 - 10:46
|
Actualització: 24.06.2022 - 09:38
La Flama del Canigó ha recorregut el país procedent del Canigó per encendre les fogueres de Sant Joan. Enguany, la programació no s’ha vist alterada per les restriccions del coronavirus, i la festa ha guanyat força.
Segons Òmnium Cultural, aquesta nit s’han encès al voltant de tres mil fogueres, a través de diverses rutes que han fet arribar el foc a tot el país.
🔥 1/2 La flama del Canigó encendrà les fogueres a les diferents parròquies. Com a preàmbul, ja roda el foc a Casa de la Vall! Els cònsols major i menor no han faltat a la tradició i han rodat les falles amb les capes ofertes per @AssFallairesALV Bona revetlla! pic.twitter.com/Fw6s7rczZK
— Andorra la Vella (@AndorraCapital) June 23, 2022
Berga ha rebut la Flama del Canigó. Els Amics de la Flama han portat el foc, des de la mítica muntanya pirinenca fins a la plaça de Gernika, on ha estat recollida per representants d’entitats esportives i de lleure per recórrer la ciutat. pic.twitter.com/S2qdlyBdlL
— Ajuntament de Berga (@AjuntamentBerga) June 23, 2022
🔥 La Flama del Canigó ja és a la Conca de Barberà!
Com cada any ha arribat a l’Espluga de Francolí on representants dels pobles de la comarca l’han recollit.🥂 Que passeu una bona revetlla i una bona Diada Nacional dels Països Catalans!#FlamaCanigó22 pic.twitter.com/1lC67Fqiax
— Òmnium Conca de Barberà (@OmniumConca) June 23, 2022
Una quinzena de propostes per a celebrar la revetlla de Sant Joan 2022
Antich: “La Flama vertebra el nostre imaginari compartit”
A les 11.00 s’ha fet la rebuda oficial al Parlament de Catalunya amb la presidenta, Laura Borràs, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, l’autor del missatge oficial, Eliseu Client, i també representants dels Països Catalans.
El Parlament de Catalunya rep la Flama d’ençà del 1980, any en què es va restituir la institució. L’acte ha comptat amb la presència de voluntaris dels Països Catalans i dels geganters de Parets del Vallès i els de Casablanca de Sant Boi de Llobregat.
La #FlamaDelCanigó arriba un any més al @parlament.
La presidenta @mhp_LauraBorras ha encès els quinqués, acompanyada de voluntaris que repartiran la flama per tot el país per encendre les fogueres de #SantJoan. pic.twitter.com/bofTFTudZ1
— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) June 23, 2022
“La Flama és cultura popular, memòria viva i continuació d’un llegat històric. És una forma de ser, de fer. Ens defineix, perquè ens permet reconèixer. I ens saludem amb un bon dia. Això em porta a pensar en la definició improvisada de Josep Pla sobre el que anomenem Països Catalans”, ha dit la presidenta Laura Borràs durant el seu parlament.
Quines són les millors coques de Sant Joan 2022?
Antich, per la seva banda, també ha fet èmfasi en els valors de la festivitat: “La Flama vertebra el nostre imaginari compartit. És testimoni del passat, present i futur d’un poble determinat a viure en plenitud. Som terra de foc. I aquest foc que tant ens estimem, perquè ens fa ser, ens recorda que la defensa del país passa any rere any passa per l’equilibri territorial, la protecció de la pagesia i per la lluita contra la humiliació dels paisatges.”
Sis escumosos per a tastar per la revetlla
També s’ha fet la lectura del missatge oficial, que es llegeix a les poblacions on arriba la flama. Enguany l’ha escrit Eliseu Climent, ex-president d’Acció Cultural, i el podeu llegir tot seguit:
«Som llengua i foc. De llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica: el català de base que fonamenta la nostra cultura, que vehicula les nostres idees, que dona forma als nostres ideals i que es ramifica en una multitud de fórmules locals que l’endolceixen i el fan ric.
També som foc, deia. Foc primigeni, purificador i renovador de vida, i ho festegem amb ancestrals rituals pagans arreu dels Països Catalans. Les Falles de València anuncien l’arribada de la primavera. Uns mesos abans s’hauran encès les fogueres de Sant Antoni, de les quals en diem barraques als Ports de Morella i al Maestrat, o foguerons a Mallorca. Els correfocs i els focs d’artifici, d’aparatosa pirotècnia, inunden els carrers de pobles i viles en festa d’una atmosfera ensordidora i amb la dolça olor de pólvora.
Però sobretot no podem oblidar el foc amb què celebrem el solstici d’estiu. L’esperada vigília de la Nit de Sant Joan s’encendrà, al Canigó, la flama que haurà d’estendre’s simbòlicament de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i que serà baixada a peu per complicats camins de muntanya, des del cim de la nostra muntanya-emblema, gràcies a l’esforç de la nostra gent.
I és que, a diferència d’altres cultures, les catalanes i els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país. El nostre present beu encara d’aquell excursionisme primigeni que, pas a pas, va fondre’s amb el territori. Transitar-lo lentament i amb la mirada amatent esdevé un tret de cultura. Ho varen fer Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Coromines o Josep Maria Espinàs; i Perejaume amb el seu caminar artístic.
Caminem, també, com a expressió d’una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades. Caminar ha esdevingut un signe d’identitat propi, un gest de llibertat en el procés cap a la sobirania nacional. Recordeu les Marxes per la Llibertat, aquelles columnes humanes que entraren a Barcelona l’octubre del 2019. Aquesta imatge ho digué tot de nosaltres.
Som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur.»
La Flama es guarda durant tot l’any al Castellet de Perpinyà. I és a partir de la mitjanit del 23 de juny que els centenars de voluntaris, que són clau en aquesta celebració, la baixen del Canigó i la distribueixen per tot el país per diferents rutes. En acabar la jornada, per tal que l’any que ve continuï la festa, es puja novament al cim del Canigó.
La Flama és una de les festes populars més arrelades als Països Catalans, que té el foc com a símbol preeminent. És una tradició molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles, i un símbol de germanor del país.
