La Flama del Canigó escampa una nit de festa i foc a tot arreu dels Països Catalans i l’Alguer

La Flama del Canigó ha arribat anit a molts punts dels Països Catalans per encendre les fogueres després d’haver iniciat el seu camí al Castellet de Perpinyà i haver pujat fins al cim del Canigó.

Enguany, un dels punts més importants del recorregut i que més expectació havia creat ha estat Vinaròs. El nou ajuntament –amb un govern de PP, Vox i PVI– havia intentat d’arraconar la Flama, però aquesta ha arribat igual.

L’Associació Cultural Ball de Dimonis de Vinaròs, que de fa uns quants anys és l’encarregada d’organitzar l’acte, va denunciar que el consistori volia excloure’l del programa de festes de Sant Joan i Sant Pere, les festes patronals del municipi.

Però malgrat que els han negat el suport institucional –que havien tingut sempre, amb ajuntaments de tots els signes polítics–, la Flama del Canigó ha arribat a Vinaròs passades les onze de la nit.

De nord a sud del país, la Flama ha servit per a encendre centenars de fogueres. Un cas especialment emblemàtic ha estat el de l’Alguer, la ciutat catalana de Sardenya, on la Flama del Canigó ha tingut una rebuda institucional i a continuació ha encès les fogueres de la platja.

A Catalunya Nord, que va recuperar després de la Segona Guerra Mundial la tradició d’encendre les fogueres amb la mateixa flama, encesa a dalt del Canigó, molts pobles i viles han celebrat la festa. A Vilafranca de Conflent, els darrers dies del seu exili, el conseller Lluís Puig ha llegit el manifest d’enguany, escrit per Núria Cadenes.

A Andorra, la Flama del Canigó ha arribat a la plaça del Consell General, on l’esperava la ministra de Cultura, Mònica Bonell i els síndics generals. D’allí s’ha repartit a totes les parròquies per encendre les fogueres.

A Mallorca la Flama ha arribat a Alaró, d’on s’ha distribuït a trenta-set municipis de l’illa. El president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llebrés, ha dit: “Aquesta flama simbolitza, d’una banda, la voluntat coincident de milers de parlants per mantenir ben viva, ben vigorosa, la llengua del país.”

A les comarques del nord del País Valencià, la Flama ha arribat en bicicleta, portada per l’agrupació ciclista Tombatossals que va acudir al cim del Canigó a cercar-la. Vinaròs, Benicarló i Castelló, entre més pobles, han encès les fogueres a partir d’aquest relleu de més de quatre-cents quilòmetres.

Més al sud, la Flama ha arribat a moltes poblacions, com ara Gandia, on és tradició encendre la foguera i posteriorment pujar la Flama fins al Molló de la Creu.

A València, com és tradició, milers de persones han encès fogueres a les platges de la Malva-rosa i l’Arenal i s’han remullat els peus la mitjanit.

Al Principat i la Franja de Ponent, la Flama ha entrat pel coll d’Ares, com marca la tradició establerta encara sota el franquisme. Allí ha estat rebuda per les caravanes que s’han repartit en diferents direccions.

La rebuda oficial a Barcelona ha estat al Parlament de Catalunya, amb la presència del president Josep Rull. Allí ha llegit el seu text Núria Cadenes, en presència del president d’Òmnium, de la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià i de representants de l’Obra Cultural Balear.