02.06.2017 - 12:18
|
Actualització: 02.06.2017 - 12:46
La fiscalia ha presentat un informe al Tribunal de Comptes espanyol perquè obri una investigació contra l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, per a determinar ‘la seva responsabilitat en la despesa de més de cinc milions d’euros en la consulta del 9-N‘.
La fiscalia es posiciona d’aquesta manera al costat de les entitats Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, que han presentat una denúncia al Tribunal de Comptes contra tots quatre ja ha estat admesa per aquest òrgan administratiu. Al seu informe, la fiscalia sol·licita ara a la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes que nomeni un delegat instructor.
Segons la denúncia que les dues entitats van presentar a mitjans de maig, ‘l’arxivament de la causa penal seguida contra ells pel delicte de malversació de cabals públics no els eximeix de què hagin de respondre per la seva responsabilitat comptable i pressupostària’ perquè, segons aquestes entitats, van disposar ‘de fons públics per dur a terme un procés de participació ciutadana que no disposava de cobertura constitucional, legal i pressupostària’.
Segons Societat Civil i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, Mas, Ortega, Rigau i Homs ‘van ordenar, van dirigir i van facilitar la logística i mitjans materials per a la consulta il·legal disposant indegudament de fons públics per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades’.
La Fiscalia els atribueix ‘responsabilitat comptable’
Segons l’informe de la Fiscalia del Tribunal de Comptes, els fets denunciats per les entitats poden ser constitutius de responsabilitat comptable perquè es pot constatar l’existència de nombrosos pagaments efectuats amb càrrec als fons públics que tenien com a finalitat dur a terme la consulta del 9 de novembre del 2014, un acte ‘contrari a l’ordenament jurídic’. Ho argumenta defensant que les despeses es van destinar a una finalitat ‘radicalment aliena a la funció pública’ i per tant ‘sense justificació’.
En aquest sentit, l’informe recorda que la jurisdicció comptable contempla un concepte propi de malversació denominat malversació comptable que és independent del que es fa servir a l’àmbit penal, i destaca que la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que el Tribunal de Comptes és l’òrgan encarregat d’exigir aquesta responsabilitat comptable a través dels procediments de reintegrament i de judici de comptes. Per aquest motiu, la Fiscalia demana al Tribunal de Comptes que obri un expedient i nomeni un delegat instructor.
La fiscalia canvia d’opinió?
Cal recordar que les sentències dels TSJC i el Suprem espanyol van descartar l’existència d’un delicte de malversació de fons —que comporta pena de presó— durant el 9-N, tal com demanaven les acusacions particulars. La mateixa fiscalia, en un principi, va fer una acusació similar, però finalment la va retirar. Mas, Ortega, Rigau i Homs van ser inhabilitats per haver ‘desobeït de manera deliberada i inequívoca’ les sentències del TC contra la consulta.
