28.06.2017 - 16:43
Considera que pot existir un menyscapte de l’erari públic a computar com a responsabilitat comptable
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres Morato, ha sol·licitat davant la Secció d’Enjudiciament d’aquest tribunal que es nomeni un delegat instructor amb la finalitat d’investigar les despeses ocasionades amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre del 2014.
En un escrit que té data del passat 21 de juny, del que s’ha informat aquest dimecres, la Fiscalia s’oposa a la petició d’arxiu formulada per l’Advocada de la Generalitat de Catalunya i demana que continuï la investigació comptable per la despesa de 5.129.833 milions d’euros en les votacions del procés participatiu.
La Fiscalia va sol·licitar l’obertura de la investigació contra l’expresident del Generalitat de Catalunya Artur Mas, l’exconseller de Presidència Francesc Homs, i les també exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau en resposta a una denúncia presentada el passat 19 de maig per Societat Civil Catalana (SCC) i l’Associació d’Advocats Catalans que consideren que encara que tots ells ja han estat jutjats i condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional en organitzar la consulta, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable.
En resposta a les al·legacions de l’Advocacia catalana, el fiscal del Tribunal de Comptes insisteix que la investigació comptable es veu justificada quan, com és el cas “les qüestions plantejades són inherents a la gestió de fons públics, a infraccions de l’ordenament jurídic pressupostari i a un possible menyscapte de l’eraripúblic a causa de l’adopció de decisions de despesa i pagament que poguessin haver mancat del suficient suport normatiu”.
IMPEDIR LA INVESTIGACIÓ ÉS INADEQUAT
Per al representant del Ministeri Públic, “impedir la investigació davant els indicis exposats pels denunciants, recolzats en dades objectives, sembla inadequat i contrari al dret a la tutela judicial efectiva”.
En el seu escrit, de deu pàgines, el fiscal del Tribunal de Comptes recorda allò assenyalat en la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar Homs per desobediència “per ometre tota ordre que hauria permès paralitzar el procés i va impulsar actuacions que van contribuir de forma decisiva a la seva realització” i va tenir un paper decisiu “en l’aportació dels mitjans materials i de la infraestructura indispensable per fer realitat el que havia estat objecte de suspensió expressa pel Tribunal Constitucional”.
Afegeix que la falta de competència de la Comunitat Autònoma de Catalunya per convocar consultes, fins i tot no refrendàries, que versin sobre qüestions que afecten l’ordre constituït i el fonament mateix de l’ordre constitucional “és un fet notori de coneixement indiscutible per tots aquells que ostenten alguna responsabilitat pública i, especialment, per a aquells que han dirigit i executat el procés de participació ciutadana”.
La investigació es va iniciar a la fi de maig en trobar el fiscal Torres que l’ocorregut pot ser constitutius de responsabilitat comptable en constatar l’existència de nombrosos pagaments efectuats amb càrrec a l’erari públic que van tenir com a finalitat dur a terme la consulta malgrat que aquest acte era “contrari a l’ordenament jurídic segons mandat explícit del Tribunal Constitucional”.
La Fiscalia acull el criteri dels denunciants de considerar d’especial incidència en l’àmbit comptable l’assenyalat en el seu moment pel Tribunal Suprem en la seva sentència contra Homs, quan va apuntar que aquest òrgan limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s’havia formulat acusació que van anar els de desobediència i prevaricació.
En aquest punt, el Ministeri Públic raona que en la jurisdicció comptable es contempla un concepte propi de malversació independent de l’encunyat en l’àmbit penal que pot ser perseguit en aquest cas.
DESPESES CONCRETES
Els denunciants individualitzaven en la seva denúncia els pagaments irregulars efectuats amb càrrec al Tresor Públic: construcció d’una pàgina web institucional (14,837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d’ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d’informació (307.962, 71 euros).
Les associacions acusen Mas i els seus exmandataris de facilitar la logística i tots els mitjans els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, “per la qual cosa van destinar diners i efectes públics llocs al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades”.
També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cadascun dins de l’àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, “l’aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d’actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordi competencial, i desobeint l’ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional”.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a dos anys d’inhabilitació l’exmandatari català i a nou mesos Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre del 2014. Per la seva banda, Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d’aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d’inhabilitació pels mateixos fets. Els quatre polítics van ser absolts de prevaricació.
