18.07.2018 - 22:00
La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ja ha rebut les peticions d’alliberament de les defenses dels nou presos polítics que el jutge Pablo Llarena manté tancats des de fa mesos. I ara ha donat dos dies a la fiscalia, a l’advocat de l’estat espanyol i a Vox perquè s’hi pronunciïn. Les defenses d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa i Raül Romeva han presentat els escrits en què, en diversos formats, demanen la llibertat provisional mentre no hi hagi judici. Arriba un moment decisiu per a saber si la fiscalia canvia de parer després del canvi de govern espanyol i del nomenament d’una nova fiscal general de l’estat, María José Segarra.
La sala penal haurà de prendre una decisió tenint en compte també el criteri de la fiscalia, que, segons fonts reproduïdes en agències de notícies, prendrà decisions individualitzades tant pel que fa a aquest moment de la causa com en la qualificació dels delictes que imputarà a cadascun dels processats quan comenci el judici. La mateixa sala penal també ha fet pública una interlocutòria per a declarar hàbil tot el mes d’agost per a totes les actuacions que siguin necessàries en el procés judicial, per mirar d’accelerar-lo.
Pedro Sánchez se’n renta les mans
Fins ara, el govern espanyol, mitjançant el seu ministre de Foment i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit que no poden influir en la fiscalia ni en les decisions que prengui, per més que sigui una institució de designació directa de l’executiu. Els sis advocats dels nou presos opinen, en canvi, que ara, després de la resolució de Slesvig-Holstein negant la rebel·lió en l’actuació de Carles Puigdemont, s’obre una oportunitat perquè la fiscalia i el Suprem actuïn ‘amb prudència’ i rectifiquin la posició mantinguda fins ara.
S’han fet públiques la majoria de demandes d’alliberament dels presos polítics, en què proposen al Suprem d’aplicar unes altres mesures cautelars menys agressives que no la presó provisional. Oriol Junqueras i Raül Romeva, per exemple, ofereixen com a alternatives a la presó la col·locació d’un dispositiu de rastre telemàtic o l’arrest domiciliari, entre més, per a disminuir el risc de fuga. L’escrit al·lega que la presó provisional afecta diversos drets, entre els quals el de defensa, la protecció de la vida familiar, els drets dels menors i els de representació política.
Què diuen els recursos dels presos
El recurs diu que, tot i que Junqueras i Romeva no formen part del govern, l’executiu català ‘actualment desenvolupa la seva activitat amb normalitat’ i per tant, ‘la seva llibertat no pot incidir el més mínim en actuacions de govern que poguessin remotament assimilar-se als il·lícits pels quals s’ha processat; no hi ha risc de reiteració delictiva rellevant.’
Per la seva banda, la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ha presentat una petició d’alliberament al Tribunal Suprem espanyol en què ofereix tot el patrimoni personal com a fiança per a aconseguir la llibertat provisional. En l’escrit, la defensa argumenta que han desaparegut tots els motius que justificaven l’ordre d’empresonament dictada pel jutge Llarena. I afegeix que no hi ha risc de fugida. Com a alternativa, proposen que siguin detinguts al domicili amb control telemàtic o policial, que els retirin el passaport, que compareguin a les casernes o els imposin una fiança.
La presidenta del parlament Carme Forcadell ha demanat de sortir en llibertat perquè ja no forma part del govern ni del Parlament de Catalunya i no continuarà en política, de manera que no hi ha risc de reiteració delictiva. En l’escrit de l’advocada Olga Arderiu, es ressalta que Forcadell fa cent tretze dies que és en presó provisional, i se sol·liciten mesures menys oneroses, com les compareixences diàries, la prohibició de sortir del territori espanyol, la imposició d’una fiança o el control mitjançant dispositius telemàtics.
La defensa de Jordi Cuixart ha presentat el recurs per a demanar-ne la llibertat provisional. O bé sota la fórmula de compareixences al jutjat, encara que siguin diàries, o bé amb una fiança. L’advocada, Marina Roig, recorda que Cuixart sempre ha comparegut davant el jutge quan li ho han requerit i ha mostrat la voluntat d’estar a disposició dels tribunals. En l’escrit, al·lega que no hi ha risc de fugida, per l’arrelament personal de Cuixart a Catalunya, ni de reiteració delictiva.
