La fiscalia considera segur que Homs serà inhabilitat, però no preveu que sigui condemnat a presó

Fonts de la fiscalia espanyola consideren segur que l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs serà inhabilitat, però no preveuen pas que el condemnin a una pena de presó. Segons que han dit a l’ACN, previsiblement ni Homs ni la resta d’imputats pel 9-N, l’ex-president Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, no aniran a la presó, perquè la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va retirar l’acusació de malversació –l’única que pot implicar penes de presó– per a Mas, Ortega i Rigau, i aquestes fonts consideren que no hi ha arguments sòlids per a sostenir aquest càrrec de malversació per a Homs, investigat al Tribunal Suprem espanyol.

En un altre àmbit, les mateixes fonts veuen dubtosa la possibilitat que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sigui enjudiciada per la via penal per haver permès la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.

Els advertiments de la fiscalia
La fiscal general de l’estat espanyol, Consuelo Madrigal, va fer un advertiment en el discurs d’obertura de l’any judicial: va prometre que empraria ‘tots els òrgans jurisdiccionals’, també els penals, per combatre el procés sobiranista de Catalunya.

I ho compleix amb Mas, Ortega i Rigau, per a qui la fiscalia manté les peticions de desobediència i prevaricació al TSJC, malgrat que el juliol proppassat –en l’escrit d’acusacions– va retirar el de malversació de fons.

Segons la fiscalia, el cas més clar de tots és el de Francesc Homs, investigat ara per desobediència, prevaricació i malversació. La raó és que, a diferència de Mas, Ortega i Rigau, el jutge del Tribunal Suprem disposa d’un document probatori: la carta que Homs va signar i va fer arribar a l’empresa informàtica T-Systems perquè continués la feina encomanada malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional de fer efectiva la consulta del 9-N. Amb aquesta base, consideren segura una condemna d’inhabilitació per les acusacions de desobediència i prevaricació, i creuen que, després de la declaració d’Homs al Suprem el cas ja és gairebé enllestit.

A aquesta condemna d’inhabilitació, diuen, s’hi podrien afegir posteriorment les de Mas, Ortega i Rigau.

La fiscalia dubta de la via penal contra Forcadell
La pretensió inicial del govern espanyol d’encausar Forcadell per la via penal suscita dubtes a la fiscalia. A l’escrit d’incident d’execució de sentència que l’advocat de l’estat espanyol va presentar davant el Constitucional, l’executiu de Rajoy va demanar als magistrats que ‘deduïssin testimoni’ a la fiscalia, és a dir, que instessin el Ministeri Fiscal espanyol a obrir la via penal contra Forcadell. Una petició que el TC podria atendre quan abordi el cas, després d’haver resolt els recursos dels governs basc i català contra la reforma de la llei orgànica del TC que li atorga la potestat d’inhabilitar, suspendre o multar els càrrecs que facin cas omís de les seves sentències i resolucions.

Quan abordi el cas Forcadell, el TC tindrà l’opció d’aplicar les capacitats sancionadores que quedin vives i, complementàriament, donar satisfer la petició del govern espanyol de traspassar el cas a la fiscalia, de manera que la decisió sobre Forcadell hauria passat del govern espanyol al TC, i del TC a la fiscalia.

Amb tot, fonts de la fiscalia apunten que no és pas un cas tan clar com els de Mas, Ortega, Rigau i Homs, i dubten que es pugui sostenir per la via penal. I això per dues raons: perquè la seva actuació s’inclou en el funcionament del parlament i perquè la presidenta es va curar en salut advertint als diputats de les possibles conseqüències de la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.