28.04.2016 - 13:40
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana set anys de presó per un ex-càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que hauria cobrat suborns de part de dues empreses constructores per tal d’autoritzar-les a fer unes obres, amb un pressupost molt inferior al pactat inicialment, en uns terrenys dels quals eren propietàries a Montcada i Reixac (Vallès Occidental). El ministeri públic demana també quatre anys de presó per a la filla del funcionari, perquè administrava l’empresa on es van cobrar els suborns, i set anys per als dos empresaris.
En el seu escrit d’acusació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, assegura que Xavier Latorre, cap de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs, jubilat el 2011, hauria cobrat, a través d’una empresa familiar i mitjançant factures falses sobre suposats informes d’assessorament mai realitzats, uns 184.000 euros per permetre als grups empresarials Puigfel i Clau d’Or, d’Andreu Puigfel i Lluís Marsà, fer unes obres de drenatge després del cobriment del torrent de Can Rocamora, a la zona del polígon industrial Mas Rampinyo de Montcada.
La història va començar el 1999 quan es va constituir una junta de compensació per tal de cobrir el torrent. De la superfície afectada, el 27% era propietat de Marsà i el 5% era de Puigfel. Una familiar de l’empresari va ser designada presidenta de la junta de compensació i la constructora encarregada de les obres va ser una empresa seva. L’any 2003 una inspecció de l’ACA va determinar que el cobriment s’havia fet sense la seva autorització i va demanar una justificació i rectificació.
A principis del 2004 l’ACA va rebutjar l’estudi de canalització presentat i va requerir el drenatge correcte de les aigües. La junta i l’Ajuntament de Montcada van descartar unes obres definitives que costarien uns 10 milions d’euros i van apostar per unes obres provisionals, a càrrec dels promotors, que es van estimar, posteriorment, en 3,9 milions.
El 2006 l’Ajuntament va demanar a l’ACA l’autorització per fer les obres, i el 2007 Latorre va informar favorablement de la sol·licitud. Va ser a partir d’aleshores que una empresa de Latorre gestionada per la seva filla, dedicada al mercat immobiliari, va començar a cobrar factures de la constructora que feia les obres de Montcada. La primera factura, de 1.716 euros, va ser poc després de la primera autorització de Latorre i va ser precisament per un suposat assessorament de l’empresa de Latorre a la constructora de Puigfel sobre el projecte de Mas Rampinyo.
Les obres havien d’acabar a finals del 2008 però es va autoritzar una pròrroga. El juny del 2009 l’Ajuntament, a instàncies de la junta de compensació, va manifestar grans dificultats per realitzar les obres i va demanar una nova autorització per incloure les dificultats sobrevingudes. La sol·licitud anava acompanyada d’un nou pressupost, però molt inferior al del 2007, ja que era d’1,8 milions. El juliol del 2009 el coordinador territorial de l’ACA va firmar la resolució a proposta de Latorre. El fiscal considera que el coordinador va signar enganyat per Latorre, ja que aquell només supervisava formalment els documents i els acabava signant si Latorre hi estava d’acord.
En les noves obres es va formar una comissió de seguiment, de la qual Latorre era membre i va intervenir sovint. A partir del 2009 les factures de l’empresa de Latorre a Puigfel s’incrementen, i aquest grup demana a l’empresa de Marsà que pagui la meitat dels diners acordats. Entre 2009 i 2012 es van emetre diverses factures per un valor total de 184.727 euros.
Per tot això, la fiscalia demana per a Latorre set anys de presó, 16 d’inhabilitació per a càrrec públic i 90.000 euros de multa, més el retorn dels suborns, pels delictes de suborn passiu, prevaricació i falsedat en document mercantil. Per a la seva filla, demana quatre anys de presó, inhabilitació de cinc anys i 27.000 euros de multa per suborn passiu i falsedat documental. Finalment, per als dos empresaris demana set anys de presó, inhabilitació durant quatre anys i 180.000 euros de multa.
