29.07.2016 - 14:51
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat a aquest tribunal que designi magistrat instructor i obri causa contra l’ex-batllessa de València i senadora del PP Rita Barberá per un presumpte delicte d’emblanquiment al grup municipal popular del consistori. Segons que han confirmat a l’ACN fonts judicials la Fiscalia del Suprem ha remès un escrit aquesta setmana a l’Alt tribunal després que el jutjat número 18 de València enviés el passat mes d’abril la investigació sobre Barberá a causa de la seva condició d’aforada. El jutge instructor del ‘cas Imelsa’ considerava que després de les al·legacions presentades per l’ex-batllessa seria ‘incoherent’ no elevar exposició al Suprem, per ser l’únic competent per investigar i, si escau, jutjar Barberá. En l’escrit d’al·legacions Rita Barberá reconeix que va fer un donatiu de 1.000 euros per finançar la campanya del 2015 però que aquest no va ser retornar en diners negres.
El magistrat considera que si tots els regidors, exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament han estat interrogats i investigats, seria coherent que Barberá també ho fos. A més, incideix en la relació de l’ex-batllessa amb la persona que gestionava els comptes i assenyala que les explicacions de Barberá són insuficients per excloure la seva possible implicació.
En aquesta peça separada hi ha 47 persones imputades així com el PP, imputat com a persona jurídica. El jutge investiga les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els hi era retornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.
Relació de superioritat jeràrquica i vincle personal amb García Fuster
En el seu escrit remès al Suprem l’instructor del ‘cas Imelsa’ detallava les sospites que existeixen sobre les finances del PP i incidia en la relació de la senadora amb la persona que gestionava els comptes bancaris, l’exsecretària del grup municipal, María del Carmen García-Fuster, també imputada en aquest procediment.
El jutge sosté que Rita Barberá era la seva superiora jeràrquica com a alcaldessa i màxima responsable del grup municipal i que existia, a més, una relació personal d’estreta confiança entre la senadora i la principal investigada. Fuster, en la seva declaració judicial, es va negar a revelar l’origen de diversos ingressos detectats el 2003, 2010 i 2011 per un import superior a 200.000 euros, així com la identitat de la persona que li lliurava aquests diners.
Silenci significatiu i diners opacs
El jutge considera que la investigació sobre el suposat diners blanquejat, per la naturalesa opaca de la mateixa, és complexa. Sobre aquest extrem, explica que la ‘presumpta naturalesa delictiva de comissions o mossegades en l’àmbit de la regidoria de Cultura que s’investiguen en la peça principal són molt anteriors en el temps’, però considera ‘significatiu’ el silenci de García Fuster en ser interrogada sobre l’origen d’aquests diners.
Abans d’elevar la causa al Suprem, el magistrat va oferir a Barberà declarar. La senadora va presentar un escrit d’al·legacions en el qual reconeix l’aportació dels diners per a la campanya de les eleccions de 2015 en què ella optava a l’Alcaldia, i nega el reintegrament del mateix. Les seves explicacions, assenyala l’instructor, són insuficients per excloure la seva possible implicació en els fets investigats.
La investigació per emblanquiment de capitals a l’Ajuntament de València és una peça separada del Cas Imelsa, en el qual s’investiguen contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions valencianes, com la Diputació de València (a través de l’empresa Imelsa); Ajuntament de València (a través de la regidoria de Cultura) i Generalitat Valenciana (a través de l’empresa Ciegsa). La causa, que va néixer a l’abril de 2015, està oberta per malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d’influències i emblanquiment.
