20.01.2022 - 16:00
La fiscalia demana 30.000 euros de multa per a l’ex-vice-presidenta de la Generalitat Joana Ortega per un suposat delicte de trencament de condemna, ja que hauria assessorat el Govern mentre estava inhabilitada judicialment. El 23 de gener del 2019 Ortega va ser condemnada pel Tribunal Suprem per l’organització de la consulta del 9-N juntament amb l’expresident Artur Mas i l’exconsellera Irene Rigau. Va ser condemnada per desobediència a nou mesos d’inhabilitació per a càrrec públic electe, així com per a l’exercici de funcions de govern, pena que s’hauria d’haver completat el 19 d’octubre del mateix any. L’execució i liquidació de la pena va ser recorreguda per Ortega, però el recurs va ser destinat definitivament el 4 de març del 2019.
No obstant això, Ortega va assumir, entre el 17 de maig i el 8 d’octubre del 2019, el càrrec d’assessora en projectes transversals del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, i executava una activitat “directament connectada amb el gabinet de la conselleria”.
Segons la fiscalia, la retribució per aquest càrrec estava “assimilada a la d’un lloc de treball de funcionari de nivell A”, pel qual Ortega va cobrar 32.110,84 euros bruts.
Ortega manté que la seva feina com a assessora del Govern no va incomplir la condemna per inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem per l’organització del 9-N. Ortega ha fet un comunicat públic on ha insistit en la seva innocència i la seva confiança en que la justícia “ho confirmarà en el moment oportú”. Segons ella, la condemna no l’impedia la “prestació de serveis en càrrecs públics, sinó, tan sols, per a càrrecs electes o la prestació de funcions de govern”.
“En el meu cas, com a conseqüència d´un nomenament efectuat amb absoluta transparència, vaig ser assessora del Departament d´Empresa durant sis mesos, complint escrupolosament el meu horari i les tasques que em van ser encomanades. Dintre de les competències d´aquest lloc de treball no hi eren les de dictar resolucions, emetre informes vinculants, formalitzar contractes, atorgar pagaments ni ostentar la representació de la Generalitat”, assegura.
