12.07.2016 - 14:43
No veu que Barberá carregara a l’Ajuntament despeses no municipals “sense perjuí” que existisca algun “dèficit” en la justificació de viatges
VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha decidit arxivar les actuacions sobre l’anomenat cas ‘Ritaleaks’ –relatiu a presumptes “despeses sumptuàries” de l’exalcaldessa de la ciutat, Rita Barberá– en no apreciar “amb el grau de seguretat que una imputació delictiva requerix” que la que fora primera edil carregara a l’Ajuntament despeses sense relació amb la vida municipal.
Tot això, precisa fiscalia, “sense perjuí que poguera considerar-se l’existència d’algun dèficit en la justificació d’algun dels viatges, qüestió, la determinació de la qual procediria efectuar-la a l’àmbit de la jurisdicció comptable”.
Així figura en un escrit datat el passat 30 de juny i signat pel fiscal del Suprem, Carmelo Quintana, en què s’informa de l’arxiu de les actuacions en relació amb presumptes irregularitats en despeses de representació carregats al consistori entre els anys 2011 i 2014, amb de 466 factures per valor de 278.000 euros.
Després de la denúncia impulsada per Compromís, la Fiscalia Anticorrupció de València va decidir enviar a la Fiscalia del Tribunal Suprem les diligències obertes que afectaven a l’exalcaldessa i senadora territorial del PP, Rita Barberá, a l’apreciar que podria haver incorregut en un delicte continuat de malversació de causals públics. A més, s’apuntava que la germana de Barberá i cap del Servici d’Alcaldia, Asunción Barberá, podria ser cooperadora necessària.
Tot i això, en el seu escrit –a què ha pogut accedir Europa Press i avançat per ‘El Mundo’– el fiscal Carlos Quintana acorda l’arxiu en entendre que els fets denunciats, el repartiment d’una caixes de taronges i la realització de certs viatges, no són constitutius de delicte.
En relació amb els regals (caixes de taronges per un valor de 32.494,41 euros), el dictamen fa notar que els enviaments es van realitzar “amb ocasió de la festes nadalenques, que l’objecte del regal era un producte característic de la ciutat sense tindre un preu elevat i que els destinataris eren persones amb rellevància pública i social”.
“Certament, bastants dels destinataris es trobaven relacionats amb el partit polític al qual pertanyia l’alcaldessa de València però cal tindre en compte la dada que el Partit Popular era el que estava en el govern des del mes de desembre de 2011 i, per tant, podria entendre’s que les caixes de taronges s’enviaven a membres de partit governant”. Alhora, apunta que, veient el llistat de la persones complimentades, no resulta apreciable que foren de l’àmbit “estrictament personal o familiar” de Barberá.
EXPLICACIÓ “TOT I QUE SIGA SUCCINTA”
Respecte als viatges, assenyala que “la majoria de les despeses abonades per l’Ajuntament en el període de l’any 2009 al 2014 té una explicació, tot i que siga succinta”. Afegix que en altres “no consta el motiu del viatge però sí que estaven a Madrid, breus i amb acompanyament d’escorta, pel que és deduïble que es tractava de desplaçaments amb caràcter oficial”.
Constata que en tres dels viatges no figura l’acompanyament d’escorta però afegix que, “en tot cas, eren viatges d’un dia a Madrid”. D’altra banda, manifesta que unes factures van ser autoritzades per reconeixement extrajudicial per acord del ple municipal de maig de 2012 i altres per resolucions de l’Alcaldia Delegada d’en 2012 i 2013.
“En definitiva –prosseguix–, en relació amb la factures examinades no es qüestiona que responguen despeses realment produïdes, no consta que Rita Barberá sol·licitara dietes o indemnitzacions per estos viatges, i pels destins i durada dels mateixos pot deduir-se que tenien caràcter oficial”.
“Per tant, tenint en compte les dades exposades, no és apreciable, amb el grau de seguretat que una imputació delictiva requerix, que Rita Barberá carregara a l’Ajuntament despeses de viatges que no tingueren relació a la vida municipal; i això sense perjuí que poguera considerar-se l’existència d’algun dèficit en la justificació d’algun dels viatges, qüestió, la determinació de la qual procediria efectuar-la a l’àmbit de la jurisdicció comptable”, conclou.
