10.09.2018 - 22:00
La fiscalia espanyola és a punt de fer públic l’escrit de qualificació dels delictes de què acusa els presos polítics, un pas previ molt important abans no comenci el judici. I l’ambient que es respira als despatxos del Tribunal Suprem espanyol és que es mantindrà la voluntat d’infligir el càstig més dur possible contra els dirigents independentistes, acusant-los de rebel·lió. Si més no això plantegen els fiscals de la sala del tribunal que s’encarregaran de representar l’acusació de l’estat espanyol: Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno. D’aquesta sala han sortit les filtracions a El País i a Europa Press segons les quals els mantindran l’acusació de rebel·lió. De moment, no n’hi ha hagut cap confirmació oficial, però sí un to molt agressiu en els discursos de la inauguració de l’any judicial.
La posició de la fiscalia del Suprem envers els acusats ha estat molt d’ençà que Pablo Llarena va començar a instruir la causa. Aquesta predisposició, no la pensen modificar per més que hi hagi hagut un canvi en la fiscalia general de l’estat amb l’arribada de María José Segarra. El dubte és fins a quin punt ella i el president espanyol, Pedro Sánchez, volen rebaixar l’acusació o realment poden fer-ho. Aquesta ha estat una demanda constant del govern i dels partits republicans. I fins i tot Llarena va obrir la porta a aquesta rebaixa en l’acusació, passant de la rebel·lió a la sedició o a la conspiració per a la rebel·lió. Va ser el mes de maig proppassat, quan Alemanya i Bèlgica li anaven tombant el relat sobre la violència i li deixaven clar que no veien la rebel·lió enlloc. La rebel·lió pot arribar a ser castigada amb trenta anys de presó; la sedició, amb quinze, i la conspiració per a la rebel·lió, fins a set anys i mig.
Per a acusar algú de rebel·lió cal que hi hagi un ‘alçament violent’, com al cop d’estat del 23-F. No hi va haver res d’això, però d’ençà del 30 d’octubre de l’any passat, quan el traspassat José Manuel Maza va presentar la querella contra els dirigents independentistes en nom de la fiscalia general de l’estat, es va començar a construir un relat segons el qual a Catalunya hi havia hagut una insurrecció i una violència exercida contra la policia pels qui eren als col·legis per tal de poder votar, i no pas a l’inrevés. Fins i tot s’ha arribat a fer servir l’argument segons el qual el govern tenia a disposició ‘un cos armat’ de disset mil agents, el dels Mossos d’Esquadra, per a utilitzar-lo contra la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Uns arguments que van assumir primer la jutgessa Carmen Lamela, després el jutge Pablo Llarena i que els grans mitjans de comunicació espanyols s’han encarregat de repetir.
Però el tribunal alemany que va examinar la petició d’extradició de Carles Puigdemont va desestimar-los explícitament en la resolució en què en denegava el lliurament per rebel·lió a les autoritats espanyoles. I van recordar que el propòsit de l’1-O era anar a participar en una votació sense cap ànim violent. Ni Alemanya, ni Bèlgica, ni Escòcia ni Suïssa no han comprat el relat espanyol. I cap dels exiliats no entrarà en l’escrit d’acusació que farà la fiscalia. Ara arriba el moment decisiu, i la tensió entre fiscals pot fer decantar finalment quina qualificació de delictes acabaran fent.
La fiscal María José Segarra encara no s’ha pronunciat públicament sobre quines seran les últimes acusacions. Però en la inauguració de l’any judicial ha tingut un to agressiu, dient que el 2017 a Catalunya hi va haver ‘un desbordament de l’ordre constitucional’ i ha agraït ‘la ferma actuació de la fiscalia en el seu compromís inequívoc envers el principi de legalitat’. Ha volgut subratllar la ‘difícil tasca’ dels fiscals envers la ‘greu situació generada a Catalunya’ i els ha mostrat un suport ‘absolutament inequívoc’. Segarra ha defensat la llei i ha dit que no podien haver-hi ‘excepcions’, perquè significarien ‘el trencament de la democràcia’. La fiscal general ha defensat que els fiscals són ‘autònoms’ i també ha afirmat que l’independentisme ‘és legítim’ però que ‘ha de ser canalitzar a través de l’ordenament jurídic’. A més, ha volgut defensar la tasca de jutges i fiscals en un moment en què hi ha dubtes de la professionalitat de Llarena a l’estat espanyol i, pel cap baix, a Bèlgica, on té pendent una demanda presentada pels exiliats acusant-lo d’imparcialitat.
I si la cúpula del poder judicial espanyol és qüestionada a Europa, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, surt i critica els jutges europeus, belgues i alemanys, acusant-los d’haver interpretat ‘unilateralment’ les euroordres i d’haver ‘generat una gran incertesa’. L’any passat, en la inauguració de l’any judicial, ja va cridar als jutges i a l’estat de dret a defensar la unitat d’Espanya; enguany, en la mateixa cerimònia diu que ‘no és possible de renunciar a defensar-se quan la constitució és colpejada.’
La data del judici
Amb aquesta bel·ligerància, el Tribunal Suprem espanyol prepara el començament del judici als presos polítics, que volen que es faci tan aviat com sigui possible i que duri tan poc com sigui possible. La pretensió és que hi hagi una sentència ràpida, que pugui ser exemplar, un any després dels fets d’octubre. I per això al tribunal diuen que començarà a final d’enguany. I com que volen fer-ne via, ja pensen a fer sessions de matí i tarda i de dilluns a divendres.
Tot just després d’aquest, volen que a l’Audiència espanyola comenci el judici al major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i la cúpula dels Mossos durant l’1-O. La fiscalia està disposada a anar tan lluny que fins i tot ha filtrat al diari El Mundo la intenció d’acusar Trapero de rebel·lió, per més que la jutgessa Carmen Lamela l’hagués processat per sedició.
