28.12.2019 - 12:35
|
Actualització: 28.12.2019 - 15:17
La fiscalia de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem té ‘dubtes raonables’ sobre l’obligació de la llei electoral espanyola de jurar la constitució a Madrid per a accedir a la plena condició d’eurodiputat. Per això demana al Suprem que se suspengui el procediment iniciat arran del recurs que Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar contra la seva exclusió de la llista d’eurodiputats que la Junta Electoral espanyola va enviar al Parlament Europeu. Aquesta no els va incloure en la llista d’electes perquè no havien complert aquest tràmit.
En el seu escrit de conclusions, a data del 23 de desembre i al qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscalia demana a la sala tercera aquesta suspensió fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui el recurs de Puigdemont i Comín han presentat a Luxemburg pel mateix motiu.
La petició arriba arran de la sentència del TJUE el 19 de desembre sobre la immunitat d’Oriol Junqueras i la de l’endemà, que anul·lava la decisió del president del Tribunal General de la Unió, que va desestimar la petició de Puigdemont i de Comín perquè poguessin entrar al Parlament Europeu en la sessió constitutiva del 2 de juliol passat a Estrasburg.
Segons diu l’escrit de la fiscalia, l’aute del 20 de setembre introdueix un salt qualitatiu respecte de la sentència del TJUE del dia abans, ‘ al vincular de manera directa, en la línia que ve sostenint el recurrent en el present procediment, el sufragi universal i directe a nivell europeu amb la inclusió en el procediment electoral del que el tribunal torna a denominar formalitat imposada pel Dret nacional’.
I afegeix que, si aquesta és realment la direcció en què apunta l’aute del TJUE, ‘l’acte d’acatament constitucional podria arribar a considerar-se, en ordre a l’aplicació de la normativa electoral europea, un impediment per a l’efectiva decisió de la condició d’eurodiputat’.
Qüestió prejudicial
En cas que la sala tercera decidís de no fer aquesta suspensió, la fiscalia proposa com a alternativa que s’elevi una qüestió prejudicial al TJUE. Perquè s’aclareixi si l’obligació de la Junta Electoral espanyola d’acatar la constitució espanyola s’ajusta al dret europeu pel que fa a l’accés a la condició d’eurodiputat.
Si la sala no acceptés cap d’aquestes iniciatives, demana de desestimar el recurs de Puigdemont i Comín.
Requisit o impediment?
El ministeri fiscal afirma en els seus arguments que ‘res impediria interpretar’ que en el cas dels electes espanyols el fet de tenir immunitat des del dia de la proclamació dels resultats els protegís per poder acatar la constitució ‘sense impediments’. És a dir, la promesa de la carta magna podria considerar-se, des d’aquest punt de vista que planteja la fiscalia, una ‘exigència del dret intern a la qual les autoritats nacionals no poden posar cap obstacle’.
Això implicaria que l’estat hauria de permetre d’accedir a la promesa de la constitució a tothom, deixant sortir a Junqueras de la presó per agafar l’acta i complir amb els requisits de la llei espanyola. ‘Fins a quin punt la immunitat podria resultar compatible amb el risc de ser detingut i ingressat a presó constitueix un objecte de reflexió’, afirma la fiscalia, en una referència explícita al cas de Puigdemont i Comín.
En tot cas, la fiscalia admet que si la justícia europea confirma que acatar la constitució no és un requisit sinó un ‘impediment’ a l’accés al càrrec d’eurodiputat, la ‘mera proclamació de la condició d’electe atorgaria a l’interessat el dret, sense necessitat de complir cap formalitat posterior, a prendre possessió de l’escó al Parlament Europeu’.
