09.07.2020 - 20:15
|
Actualització: 09.07.2020 - 20:23
TEMA DEL DIA
Conversar. El president de la Generalitat, Quim Torra, va fer una afirmació al ple del parlament d’aquesta setmana que no hauria de passar desapercebuda. Parlant de la taula de diàleg amb el govern espanyol, va advertir que ell no volia dialogar, sinó negociar. Dialogar i negociar són dues coses diferents. Només cal anar al diccionari: dialogar és conversar, entretenir-se parlant. En canvi, negociar és discutir i tractar d’alguna cosa amb algú per tal d’aconseguir-la. La diferència és substancial i és un dels problemes que té la taula de diàleg pactada entre el govern espanyol i ERC en canvi de la investidura de Pedro Sánchez, que en teoria s’ha de reunir aquesta segona quinzena de juliol, passades les eleccions basques i gallegues de diumenge.
El PSOE està disposat a dialogar, a conversar, sobre el conflicte polític a Catalunya, però no a negociar. Per això no fa cap proposta concreta. No li cal. En té prou de parlar-ne per mantenir la bandera del diàleg, però ni està disposat a negociar res ni ho pot fer, perquè no té cap proposta. El president Torra, en canvi, voldria negociar, discutir sobre l’autodeterminació. La posició de Torra és presentada com a obstruccionista, contrària al diàleg, però n’és un aprofundiment. Si no fos pel context electoral que tot ho fa partidista, la diferenciació que ha fet el president serviria per a visualitzar una de les claus del blocatge d’una taula que no acaba d’arrencar. L’expectativa de partida de tots dos governs és completament diferent i no hi ha un relat compartit sobre l’objectiu de la taula.
A més d’un relat compartit com a punt de partida, un diàleg o negociació necessita un cessament de les hostilitats entre les parts, o una treva. És condició necessària per a afavorir el clima de diàleg. El govern de Pedro Sánchez no ha pogut o no ha volgut aturar l’ofensiva judicial contra l’independentisme. Els presoners polítics no solament no han estat alliberats sinó que són objecte de persecució sistemàtica de la fiscalia que Sánchez es va vantar de controlar, per tal d’impedir les millores penitenciàries que van aconseguint. Una persecució que arriba fins a l’insult quan per argumentar l’oposició als permisos del 100.2 s’assegura que necessiten tractament individualitzat perquè no han renegat de les seves idees, o s’esmenta el fet que tenen estudis com un problema per a deixar-los en llibertat. La fiscalia és un òrgan jeràrquic, amb disciplina militar, i la fiscal general de l’estat espanyol, Dolores Delgado, en té el comandament únic. Per tant, hi ha una responsabilitat política, per acció o per omissió.
El diàleg no és compatible amb una fiscalia que no cessa d’engreixar encara més la llista d’encausats, perseguits o processats per la seva tasca política, perfectament legítima. L’últim episodi ha estat la citació judicial de Josep Lluís Alay, director de l’oficina del president Carles Puigdemont, que la fiscalia espanyola acusa d’un delicte continuat de malversació de fons públics i de prevaricació administrativa. Un delicte és un viatge d’Alay a Nova Caledònia el 4 de novembre del 2018, quan fou convidat pel Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS), en representació de Puigdemont al referèndum d’autodeterminació. I l’altre és el pagament d’uns tiquets de peatge el setembre del 2018, quan va visitar els presoners polítics a la presó dels Lledoners. Van costar onze euros, una xifra ridícula, que demostra fins a quin punt d’obsessió pot arribar la justícia espanyola a l’hora de perseguir l’independentisme.
MÉS QÜESTIONS
El Consell ja ha pagat 39 milions d’euros a l’empresari xinès d’Ontinyent per aconseguir material sanitari. La manca de material sanitari per a encarar la pandèmia va obligar el govern valencià a sortir al mercat per trobar-ne i això va tenir un preu. La Generalitat ha abonat fins ara un total de 39 milions d’euros a l’empresari d’origen xinès establert a Ontinyent Chen Wu Keping, propietari de Comitè Tèxtil, pels vuit avions i quatre vaixells carregats amb 500 tones, 4.440 metres cúbics de material sanitari que ha gestionat durant la pandèmia. Les dades les ha donades la secretària autonòmica d’Economia Sostenible, Comerç i Consum, Rebeca Torró, a la comissió d’economia de les Corts per a informar de la gestió logística dels subministraments en la lluita contra la covid-19. Torró ha dit que l’empresari avançava els diners i que el seu contacte amb el mercat xinès va permetre que arribés material sanitari molt abans que en uns altres punts de l’estat espanyol. Una situació que marcava una important diferència en uns dies en què la falta de material de protecció era general. També ha recordat que les gestions comercials amb la Xina eren molt complicades durant aquells dies i ha qualificat la situació de guerra comercial sense escrúpols. La forma d’operar era que Sanitat marcava les necessitats i l’especificitat del material i després l’empresari el localitzava. Keping cobrava quan el Consell tenia els diners. En total, la Generalitat ha gestionat 24 vols amb 608 tones de material. Alguns contenidors, contractats amb diversos empresaris, encara han d’arribar, via marítima.
Vidal presenta una moció al senat espanyol en defensa de la unitat de la llengua. El senador de Més per Mallorca Vicenç Vidal, ha presentat una moció en defensa de la unitat de la llengua catalana al senat espanyol, amb el suport dels senadors catalanoparlants del seu grup en la cambra, Esquerra Confederal. Més ha rebut el suport dels senadors de Compromís, En Comú Podem, ERC i Junts per Catalunya. El text és basat en una proposta que els va fer arribar fa mesos la responsable de la Plataforma per la Llengua a Mallorca, Neus Sánchez. La moció demana al senat espanyol que reconegui i assumeixi la unitat de la llengua catalana, fet normalitzat en la societat i la ciència però qüestionat periòdicament per la dreta espanyola i determinats sectors de l’aparell estatal. La moció reclama també que s’acabi qualsevol impediment administratiu, tècnic o social que actualment impedeix que els ciutadans de comunitats autònomes on el català és oficial puguin viure plenament en català, i el respecte de la normativa europea sobre plurilingüisme. Vidal ha lamentat el rebuig de la moció pel PSIB, el PSPV i el PSC i especialment de senadors del PSOE de les Illes, com ara Cosme Bonet o Susanna Moll.
Castex es compromet a impulsar el TGV entre Perpinyà i Montpeller. El primer ministre francès, el nord-català Jean Castex, ha assegurat que està disposat a fer avançar el projecte del TGV entre Perpinyà i Montpeller els quatre anys vinents. Actualment, el trajecte és en un punt mort. L’any 2018 el Ministeri de Transports francès parlava d’una primera fase de treballs entre Montpeller i Besers per a l’any 2028. Pel que fa a la connexió amb Perpinyà, res no era previst abans del 2033. La presidenta de la regió, Carole Delga, ha aplaudit la iniciativa i ha anunciat que es reuniria d’aquí a quinze dies amb el ministre de Transports per parlar d’aquest projecte. El projecte definitiu encara no ha estat acordat, i hi ha sempre el dubte si es construirà una nova estació als afores de Perpinyà, o bé si els futurs TGV continuaran utilitzant l’estació actual.
El curs escolar començarà el 9 de setembre a Andorra. La intenció del Ministeri d’Educació és que el curs 2020-2021 comenci amb màxima normalitat i amb servei de menjador a tots els centres, encara que les escoles s’adaptaran a les circumstàncies del moment. La data per a començar es manté el 9 de setembre. El curs serà marcat per la incertesa però s’espera que es pugui anar retornant a la màxima normalitat aviat, ha dit la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. Les autoritats estaran molt pendents de l’evolució de la covid-19 i valoren qualsevol possibilitat, inclòs un rebrot. També es preveu l’ensenyament virtual, ha dit la ministra, però la intenció és que sigui totalment presencial. Quant al servei de menjador, n’hi haurà a partir del primer dia a tots els centres educatius amb les mesures sanitàries adients.
LA XIFRA
20 vegades va alertar George Floyd a la policia que no podia respirar, segons la transcripció policíaca de la seva detenció, que va acabar causant-li la mort. El fet va desfermar grans protestes racials als EUA.
TAL DIA COM AVUI
El 9 de juliol de 1558 una armada otomana de 140 naus assetjà i prengué Ciutadella. Centenars de menorquins van ser assassinats i uns 3.500, capturats i enviats a Constantinoble per ser venuts com a esclaus. La població total de Menorca era de 10.000 persones.
