29.12.2021 - 09:35
|
Actualització: 29.12.2021 - 10:22
La fiscalia belga ha decidit de recórrer al Tribunal de Cassació de Brussel·les la sentència d’ahir que desestimava l’extradició a l’estat espanyol de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, a qui l’Audiència espanyola reclamava per la condemna a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El Tribunal d’Apel·lació de Gant va confirmar el rebuig a l’euroordre espanyola tot dient que el raper feia ús del seu dret de la llibertat d’expressió, i que les lletres de les seves cançons no podien ser considerades delicte. La defensa de Valtònyc confiava que no hi hauria cap més recurs de la fiscalia, perquè en cassació rarament s’admeten recursos que, en tot cas, es plantegen més per qüestions procedimentals que no pas de fons. Aquest fou el cas de Lluís Puig, però no el de Valtònyc. Segons fonts de la defensa del cantant, l’audiència sobre el recurs de cassació es farà l’11 de gener vinent a dos quarts de deu del matí.
La fiscalia disposa des d’ara de cinc dies per a presentar la seva memòria sobre el cas que justifiqui el recurs de cassació, i, tot seguit, la defensa de Valtònyc tindrà dos dies més per a respondre-hi.
El tribunal de primera instància de Gant ja va refusar l’euroordre, per tots tres delictes, però la fiscalia, en representació de la posició espanyola, va recórrer contra aquesta decisió al Tribunal d’Apel·lació. Ahir, després d’un llarg periple judicial, va confirmar la denegació de l’extradició. I ho va fer després d’haver fet sengles consultes al Tribunal de Justícia de la UE (sobre el delicte d’enaltiment del terrorisme) i al Tribunal Constitucional de Bèlgica (sobre el d’injúries a la corona). El TJUE va dir que l’estat espanyol no podia jutjar-lo per enaltiment del terrorisme, que no se’l podia extradir, perquè la tipificació que tenia el delicte era més dura que no pas quan havien passat els fets per una modificació de codi penal. I l’octubre passat, el Constitucional va tombar una llei històrica de l’estat que castigava les injúries contra el rei perquè vulnerava drets fonamentals, i trencava la doble incriminació a Bèlgica i a Espanya que hauria permès l’extradició per aquest delicte. Finalment, el tribunal d’apel·lació va desestimar també el d’amenaces amb l’argument que no hi havia pas amenaces condicionades, que no podia ser considerat un delicte.
