01.11.2018 - 21:45
|
Actualització: 01.11.2018 - 22:24
Ho han fet coincidir exactament amb el primer aniversari de l’empresonament d’Oriol Junqueras i de Joaquim Forn. Avui, 2 de novembre, la fiscalia de l’estat espanyol presentarà els escrits d’acusació contra els divuit dirigents independentistes processats pels fets de l’octubre de l’any passat. I totes les filtracions d’aquestes últimes hores indiquen que la fiscalia, dirigida per María José Segarra, designada pel govern de Pedro Sánchez, acusarà els presos polítics de rebel·lió. Tanmateix, ara com ara, cap confirmació oficial.
És un delicte que requereix ‘un alçament violent i públic’ per a unes determinades finalitats, entre les quals ‘declarar la independència d’una part del territori’. La rebel·lió, recollida en el codi penal entre l’article 472 i el 484, és castigada amb penes de presó que poden arribar a trenta anys. Malgrat que els redactors d’aquests articles han dit i repetit que el delicte no encaixa amb els fets d’ara fa un any; malgrat la negativa de la justícia alemanya a extradir Puigdemont per rebel·lió; malgrat els avisos de centenars de juristes de tot l’estat espanyol, tot apunta que la fiscalia els acusarà de rebel·lió.
A l’acusació de rebel·lió, s’hi afegirà la de malversació contra el vice-president i els consellers. I hi haurà acusacions de desobediència contra la resta de membres de la mesa del parlament processats i també contra l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya.
I encara més. També avui se sabrà quina és l’acusació que formularà la fiscalia de l’Audiència espanyola contra l’ex-cúpula dels Mossos d’Esquadra, començant pel major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana. Tot i que la jutgessa Carmen Lamela els va processar per dos delictes de sedició, les darreres filtracions indiquen que l’acusació serà en aquest cas també per rebel·lió. Un fet inèdit.
El canvi en la fiscalia general amb l’entrada de Pedro Sánchez i el PSOE en el govern espanyol no ha fet variar la línia dura que va imposar just fa un any el fiscal José Manuel Maza quan va presentar les querelles contra els dirigents independentistes. Sánchez i el seu govern han anat repetint que la fiscalia funciona de manera autònoma i que no hi poden interferir. I aquestes últimes setmanes han deixat entrellucar la possibilitat que l’advocacia de l’estat, que és una de les parts de l’acusació en aquesta causa per la suposada malversació, podria no demanar penes per rebel·lió, que les demanaria per conspiració per la rebel·lió o per sedició, que poden arribar a ser una quinzena d’anys de presó. Es manté la incògnita si també avui es presentaran els escrits d’acusació de l’advocacia de l’estat i de l’acusació popular que exerceix el partit d’extrema dreta Vox.
La maniobra d’última hora que intenta el govern espanyol en l’acusació del judici de l’1-O
Amb el judici oral obert, i amb els escrits d’acusació presentats, el Suprem també deixarà cinc dies a les defenses per a presentar al·legacions. De la mateixa manera que les acusacions, els advocats dels presos polítics poden demanar una pròrroga del termini. Quan aquesta qüestió sigui resolta i s’hagin presentat els escrits de la defensa, la sala segona fixarà una data per a començar el judici. Això serà, en principi, abans de final d’any.
El termini ‘natural’, doncs, és el mes de gener. Calculen que durarà dos mesos o tres, fins a final de març o començament d’abril, just abans de la campanya de les eleccions municipals i europees. Tanmateix, la sentència no arribaria fins al juny o al juliol.
