25.04.2018 - 22:00
Avui, 26 d’abril, obre portes als Jardins de Vivers la 53a Fira del Llibre de València. Fins al 6 de maig, hi serà. Deu dies de primavera per a passejar entre les més diverses paradetes, per a participar en alguna activitat (presentació, espectacle, club de lectura, taula rodona, etc.), trobar autors que fan igual, fer cua per a les signatures o quedar-se simplement embadalit contemplant la gentada que convoca l’esdeveniment llibresc.
‘La Fira tornarà a ser un dels principals esdeveniments culturals de la ciutat de València.’ Així s’expressava Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers, durant la presentació de l’esdeveniment. I no li falta raó: en la seva 53a edició, la Fira del Llibre de València mostra múscul i consistència: setanta-tres expositors, entre llibreries, editorials, institucions i entitats, infinitat d’activitats i enguany, a més a més, una opció clara per l’expansió a la resta de la ciutat, amb la idea d’acostar més gent al ‘món del llibre, fomentar l’hàbit lector i promoure el consum cultural’, expliquen els organitzadors. ‘En l’espai i en el temps’, ens puntualitza Nacho Larraz en un impàs, a peu de caseta, envoltat de caixes encara per desembalar: parlar amb un llibreter el dia abans que s’obrin oficialment les portes de la Fira és assumir que l’estona serà limitada i que estarà marcada per la perspectiva de la feina que li queda encara per fer. Però somriu: tots els cansaments fossin com aquests, causats per les muntanyes de llibres que ben aviat seran en exposició, a l’abast dels futurs lectors.
‘S’havien fet activitats fora de la Fira, abans’, ens explica Larraz, ‘però per primera volta hem fet especial incidència en una aposta que volem que siga més expansiva els anys que vénen’. L’Oceanogràfic, la Filmoteca o el Mercat Central són alguns dels espais que han acollit o acolliran activitats llibresques: ‘La idea és traure la Fira del seu espai físic i temporal i fer que siga present en tota la ciutat de València. Això ja es fa en les fires més importants d’Europa’, raona Larraz.
La Fira del Llibre de València és un esdeveniment cultural de primer ordre. ‘Penseu que la immensa majoria dels valencians ha visitat, en algun moment, la Fira del Llibre’, continua Larraz. De fet, és costum treure-hi el nas, com a mínim, una vegada cada any, si no més: arriba la primavera, hi ha festius que hi conviden, els Jardins de Vivers fan el marc encara més agradable i sempre hi ha alguna cosa que s’hi pugui firar. Els càlculs de nombre de visitants han de ser per força aproximatius, perquè no hi ha entrada tancada ni cap recompte exhaustiu, però en les darreres edicions les estimacions apunten al mig milió de visitants. Enguany, encara que hi hagi un dia menys de Fira, tenint en compte l’augment d’expositors, els organitzadors s’han marcat com a objectiu ‘consolidar les xifres del 2017’.
No farem llista exhaustiva d’autors que participaran enguany a la Fira, perquè, entre les activitats promogudes des de l’organització i les que impulsen les mateixes llibreries o les editorials, no acabaríem, però podem citar, per exemple, David Fernàndez, Joanjo Garcia, Almudena Grandes, Lluïsa Julià, Víctor Labrado, Alejandro Palomas, Vicent Partal, Raquel Ricart, Marta Sanz, David Trueba, Vicent Usó, Bel Zaballa o l’inefable Blue Jeans.
Cal apuntar també que, entre les signatures programades des de l’organització, els autors en català hi tenen una representació tan ínfima que crida l’atenció. Nacho Larraz reconeix que ‘és evident que entre tots ho hem d’anar augmentant’. També en el dibuix global: ‘De les set-centes quaranta signatures programades en conjunt, unes dues-centes trenta són de publicacions en valencià, un 30% llarg.’ Sí, perquè s’hi compten els autors que signen a les llibreries i, així, el percentatge no arriba a la normalitat però es dispara. És clar que el contrast amb el percentatge de les signatures organitzades directament per la Fira és encara més flagrant. I difícil d’entendre. ‘La idea és aquesta’, hi insisteix Larraz: ‘Fer que augmente.’
