17.09.2016 - 17:00
El petit poble de la Figuerosa, a l’Urgell, s’ha convertit aquest dissabte en punt de trobada d’entitats de tot Catalunya que denuncien la instal·lació d’abocadors i plantes de tractament de residus que, al seu entendre, ‘agredeixen’ el medi ambient i l’agricultura tradicional, i per tant, ‘hipotequen el territori’. Es tracta de la primera Fira de les Merdes (FemsCat), organitzada per generar debat en clau d’humor. El certamen se celebra en una zona on els veïns lluiten contra el projecte d’una planta de compostatge per a purins i gallinassa a Ossó de Sió, en un espai protegit declarat Zona d’Especial Proteccio d’Aus (ZEPA) inclòs a la Xarxa Natura 2000. Precisament una de les principals queixes dels impulsors és la proliferació de macrogranges de porcs en comarques com l’Urgell i la Segarra i els problemes derivats de les dejeccions que generen. Les entitats que s’hi han sumat exigeixen polítiques de gestió de residus més sostenibles i respectuoses amb l’entorn. A més, critiquen el que consideren ‘complicitat entre polítics i grans corporacions’ per permetre formes de producció ‘insostenibles’.
El certamen l’organitzen l’associació El Cul de Catalunya i la Plataforma Salvem els Plans de Conill, que va néixer per lluitar en contra de la polèmica planta de compostatge projectada a Ossó de Sió, una planta que actualment està pendent dels darrers tràmits per tirar endavant després de rebre el vistiplau de la Generalitat. També assenyalen directament una altra instal·lació a Puigverd d’Agramunt, que qualifiquen d”abocador camuflat de planta de compostatge’. A la fira s’hi han adherit entitats en defensa del territori de tot el país. Per exemple, hi ha la Plataforma Salvem l’Alt Empordà de Purins, l’Associació de Naturalistes de Girona, Attac Catalunya, Ecologistes en Acció, El Grup de defensa del Ter, GEPEC (Grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans), IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural), Veterinaris sense Fronteres o la Xarxa Sud del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A banda d’una mostra d’entitats i xerrades, el nucli de la Figuerosa s’ha omplert d’elements que fan referència al nom de la fira: una exposició de vàters, creus i cranis en una muntanya de terra que simbolitza una tomba de fems o un mapa gegant de Catalunya on s’han anat posant tifes allà on hi ha conflictes amb la gestió dels residus. El portaveu dels organitzadors, Xavier Mayora, assegura que ‘hem utilitzat l’humor per cridar l’atenció i anar el més lluny possible; volem riure i alhora debatre sobre temes que són molt seriosos’. En aquest sentit, s’ha mostrat molt satisfet de la resposta de les entitats, del públic, i de la repercussió que ha tingut l’esdeveniment.
Una trobada per ‘començar a caminar junts’
Molts dels representants de les entitats que participen a la fira han coincidit que aquesta no ha de ser una trobada puntual sinó que ha de servir perquè les organitzacions de defensa del territori que tenen problemàtiques comunes facin pinya i tinguin més força davant les administracions. ‘Hem de treballar perquè les administracions facin alguna cosa per posar remei al desori que hi ha amb el tema, sobretot, de les grans indústries porcines’, ha afirmat Jordi Sisquella, de la Plataforma Salvem l’Alt Empordà de purins. ‘Aquesta fira és un inici perquè ens ajuntem tot el que podríem considerar l’eix del porc, des de l’Empordà al Segrià, que és on es concentra més aquest tipus de contaminació’, ha afegit.
Però a la fira també s’han sentit les queixes de territoris com el Camp de Tarragona, on els conflictes tenen més a veure amb residus industrials i de les petroquímiques. Sigui com sigui, Ernest Vives, del GEPEC, ha insistit que les entitats que tenen lluites comunes han de ‘caminar juntes’ perquè el problema dels residus és global i confia que la trobada de la Figuerosa sigui un punt de partida en aquest camí.
Contra la ramaderia industrial i a favor de la pagesia tradicional
El lema de la fira és: ‘Per un món rural viu! Menys macrogranges i més pagesos!’. I és que els organitzadors volen deixar clar que ‘no anem en contra des pagesos i ramaders, anem en contra de les macrogranges i grans abocadors que promouen les grans corporacions en territoris poc poblats, i encara més si són espais protegits com la ZEPA dels Plans de Sió’. A més, Mayora insisteix la contaminació i les pudors posen en perill els valors ambientals de la zona i impedeixen que el territori es pugui desenvolupar a través del turisme rural sostenible.
És el cas que ha denunciat una veïna de la zona i membre de l’organització, Lídia Aparici: ‘a l’estiu a la casa de turisme rural hem de tancar les finestres perquè la pudor no es pot aguantar, no ens ho estan posant gens fàcil perquè aquest territori es pugui desenvolupar amb altres activitats que no sigui la ramaderia intensiva’. ‘No hi ha necessitat de tantes granges ni tants porcs, s’han de posar límits’, reclama Aparici. Aquesta és precisament una de les demandes que més s’han sentit, que hi hagi una moratòria perquè no es puguin obrir noves granges allà on n’hi ha més concentració.
Des del grup ecologista lleidatà Ipcena, el seu portaveu, Joan Vàzquez, ha recordat que ‘les comarques de Ponent produeixen el 52% de la carn porcina de Catalunya i el 25% de l’espanyola; això és una autèntica barbaritat, estem saturats i la contaminació per nitrats dels aqüífers és un perill’. És per això que aposta per ‘regular aquest sector perquè sigui compatible amb la població del món rural’.
A la tarda hi ha prevista una taula rodona sobre els residus generats per la ramaderia industrial i i l’objectiu dels organitzadors és que en aquesta trobada es pugui consensuar i aprovar el ‘Manifest de la Figuerosa’. Mayora ha explicat que serà un manifest que ‘qüestionarà el model ramader agroindustrial que se’ns està imposant’ amb arguments en contra del que consideren una ‘bombolla del porc que amenaça d’acabar amb la ramaderia tradicional’. El programa d’actes continua amb una performance , la ‘gala’ d’entrega del premi Detritus Pudentus i un concert de Pau Riba. Entre els nominats al premi hi ha Josep Maria Pijoan, promotor de la planta d’Ossó de Sió, i l’alcalde de Puigverd d’Agramunt, Joan Eroles. En aquest cas l’estatueta per al guanyador serà en forma d’una tifa amb mosques.
Segons els organitzadors, la Fira de les Merdes se celebrarà cada any fins que aconsegueixin aturar tant la planta projectada a Ossó de Sió com la que ja funciona a Puigverd d’Agramunt.
Recurs de reposició contra la llicència d’obres de la planta d’Ossó
Membres de la Plataforma Salvem els Plans de Conill han convidat els assistents a la fira a signar un model que recurs de reposició que presentaran en els pròxims dies a l’Ajuntament d’Ossó de Sió per intentar evitar que el consistori concedeixi la llicència d’obres a la planta de compostatge. Aquest és l’últim tràmit que resta perquè el promotor pugui seguir amb els treballs, ara aturats. Així ho ha assegurat el portaveu de la Plataforma, Miquel Rodríguez, que també ha dit que si el recurs de reposició no és suficient portaran el cas per la via del contenciós-administratiu, tant aquí com a Europa. ‘Sempre fa mandra perquè és molta feina i són molts diners però comptem amb molts fonaments i això ens anima a tirar endavant’, ha conclòs.
