13.09.2018 - 22:00
El batlle de la ciutat de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha refusat de manera contundent i exemplar la impertinència de l’ambaixador espanyol a l’estat francès, Fernando Carderera, amb què li recriminava haver rebut amb els màxims honors el president Torra. Cardedera deia que el president de la Generalitat, que també és oficialment la màxima representació institucional de l’estat espanyol al Principat, és ‘anticonstitucional’. Pujol ha dit que aquesta comunicació l’havia deixat perplex i desconcertat i ha refermat el seu gest, que evidentment no ha passat desapercebut.
Jean-Marc Pujol és membre dels Republicans i, doncs, del Partit Popular Europeu, però no va dubtar gens ni mica a rebre el president de la Generalitat, no tan sols amb els màxims honors, sinó amb un llaç groc ben visible a la solapa de la jaqueta. I encara més: Pujol va afegir la signatura a la de noranta-nou batlles del nord de Catalunya, de tots els colors polítics, en un manifest que reclama la llibertat del presos polítics catalans i el retorn lliure dels exiliats. La presidenta del departament dels Pirineus Orientals, la socialista Hermeline Malherbe, també es va reunir amb Torra, va participar en la inauguració de l’exposició que nombrosos artistes han preparat amb urnes del primer d’octubre contra la repressió i es va col·locar el llaç groc al seu vestit de manera també ostensible. Representava així la unitat institucional del territori, en la lluita per la defensa dels drets democràtics.
És evident que ni Pujol ni Malherbe no representen la sensibilitat del catalanisme militant del nord. Però cal reconèixer que han sabut assumir la representació de la catalanitat indiscutible de les nostres terres més enllà de l’Albera i, sobretot, que han mantingut la dignitat de ser al costat dels seus compatriotes, de tots nosaltres, en el moment en què la democràcia, tota, és amenaçada al Principat.
Vull posar en relleu que aquest darrer any el Principat ha tingut moltes ocasions d’escoltar i de rebre el suport de les comarques de la vegueria de Perpinyà. Les urnes del primer d’octubre hi van ser, segons la llegenda, i d’allí estant es van repartir. El govern i el parlament van comptar amb els independentistes de Catalunya Nord el cap de setmana més difícil, per a reorganitzar-se i discutir amb seguretat quina estratègia havien de seguir. La solidaritat de la població i de la classe política nord-catalana no ha tingut màcula en tots aquests mesos i, evidentment, la feina incansable i impagable d’aquells que fa dècades que hi treballen per la llibertat de totes les nostres comarques, de Salses a Guardamar i de Waterloo a Maó, ha excel·lit com mai. La fidelíssima Perpinyà, títol que la ciutat llueix amb orgull, ha estat fidel a la nació catalana i a la democràcia, als drets civils conculcats per l’estat espanyol.
Quan va començar el procés del Principat cap a la independència molts dels qui sabem que els límits del nostre país no són els de l’autonomia espanyola vàrem demanar-nos si aquest tancar-se en les quatre províncies que es veia venir seria positiu o no per a la resta de la nació. Avui és evident que ho ha estat i molt. I per això és important que la gent del Principat també siga conscient que els mallorquins, els valencians, els eivissencs, els andorrans, els de la Franja o els del nord que creguem en la llibertat hem trobat en el moviment sobiranista català un exemple que ens empeny, però també un compromís que ens fa créixer plegats i que ens torna a fer somniar aquella pàtria petita que Pere Quart, i tanta altra gent, volia completa.
