15.06.2017 - 12:35
La societat rep influències de diferents llocs constantment. Llegir un llibre, conèixer una persona, mirar una sèrie…són exemples que afecten, encara que sigui de la manera més mínima possible, el dia a dia de les persones. El resultat de tot això és la personalitat. Avui en dia, els hàbits de la societat depenen en gran part de la tecnologia i per tant, de la seva immediatesa. Així, aquestes influències arriben més directament però, al mateix temps, de forma més inconscient. Les sèries es troben actualment en el punt de mira i per consumir aquests productes, més enllà de la televisió, gran part dels espectadors ho fan a través d’Internet, amb plataformes com Netflix o HBO. Grans i petits utilitzen aquests dos tipus de canals, i és que avui les sèries no entenen de generacions: entren a casa i ja són un membre més de la família.
La realitat que es presenta a les sèries, al fer-se a través de l’entreteniment i del món audiovisual, és més atractiva i permet que l’espectador s’hi identifiqui més. Les sèries reflecteixen la societat en la qual vivim i totes les seves problemàtiques, amb la diferència que la viuen uns personatges ficticis a través de les seves pròpies trames. Aquest element de ficció fa possible introduir temes de debat que s’instal·len en l’imaginari col·lectiu, encara que de manera molt subtil. Tant, que la societat no sempre n’és conscient. De fet, els experts parlen del “third-person effect” que ve a dir que les persones tendeixen a considerar que els missatges que reben de les sèries tenen un major efecte sobre els altres que sobre ells mateixos.
Tot i així, veure la societat reflectida com a col·lectiu i els rols que ocupa cadascú ajuda a entendre com funciona la societat i què és el que es vol canviar. La ficció té el poder d’influenciar la realitat. El procés, tal com explica el crític de sèries Pep Prieto a Serielizados, és el següent: existeix un tema que es comença a visibilitzar en la societat, la sèrie l’agafa i l’exemplifica a través de la ficció i com que es tracta d’un producte que arriba a tothom, s’universalitza. A vegades, aquest tema és el fil argumental de la sèrie, mentre que d’altres el missatge es troba més en el que es dóna per fet. Cristina Clemente, guionista de la sèrie catalana La Riera, assegura que “quan el missatge es desprèn de la trama és quan arriba millor al públic.”
Els guionistes normalment són conscients del paper que les sèries tenen en la societat però també saben que la trama ha de generar un cert interès entre el públic, que segons quin sigui ho rebrà d’una manera o d’una altra. Per tant, no es tracta d’una relació causa-efecte entre sèries i societat, perquè cada persona concreta interpreta el que veu de manera diferent i a banda d’aquesta influència, en té d’altres.
Hi ha persones que són més influenciables i, tot i que al final depèn del criteri de cadascú, en això hi tenen a veure factors com el caràcter de la persona, l’estructura familiar o l’entorn social. L’adolescència, sobretot entre els 13 i 15 anys, és quan les persones són més vulnerables, ja que estan experimentant canvis en la personalitat.
La influència de les sèries a la societat es produeix de diverses maneres i ho fa tant en aspectes més superficials com en aspectes més transcendentals.
La influència en el camp lingüístic és una de les més habituals: molts espectadors afirmen haver introduint expressions en el seu llenguatge a partir d’alguna sèrie. Un altre exemple es veu en la moda. Els referents estètics que gran part de la societat segueix, sobretot els més joves, provenen de les sèries. Aquestes, normalment, compten amb estereotips molt marcats que tenen una influència sobre el públic que les mira.
La influència també es veu, per exemple, en la tria de noms pels fills. Als anys 90, l’èxit de la sèrie americana Sensación de Vivir va fer que molts nens passessin a anomenar-se com els protagonistes: Brandon, Brenda i Dylan. Amb la sèrie americana Juego de Tronos, l’any passat es van inscriure algunes nenes a Espanya amb el nom de Khalessi, una de les protagonistes. Un cas similar es percep en la tria de carreres universitàries. Molts estudis afirmen que les sèries desperten vocacions en el públic, demostrant una correlació entre les sèries sobre professions concretes i les futures professions del públic.
També, hi ha espectadors que asseguren que mirar alguna sèrie els ha servit per reflexionar sobre certs temes i fins i tot, canviar la seva perspectiva respecte el funcionament del món. Avui en dia, les sèries permeten despertar i augmentar l’interès en certs temes, per exemple House of Cards amb el tema de la política o Black Mirror en relació amb la tecnologia. Però, segons els experts, si aquest interès no va lligat a una recerca posterior sobre el tema, rarament es realitza un aprenentatge.
Lorenzo Mejino, crític de sèries del Diario Vasco, sosté que com que les sèries tenen l’obligació de reflectir la societat, a poc a poc van introduint en les seves trames personatges que representen els col·lectius més minoritaris (immigrants i homosexuals majoritàriament). Les sèries, així, ajuden a trencar estereotips i tabús i fomenten la visibilització i normalització d’aquests temes.
Un exemple molt polèmic recentment és el de la sèrie Thirteen reasons why, ja que explica la història d’una adolescent que se suïcida i deixa 13 cintes de veu explicant les raons per les quals ha pres aquesta decisió. Cada una d’aquestes cintes ocupa un episodi i va dirigida a un personatge concret de la sèrie. Així, tracta temes com el bullying o l’assetjament sexual. Per això, la sèrie ha dividit els professionals entre aquells que creuen que pot tenir un impacte positiu sobre els joves i els que pensen tot el contrari. A banda de les diferències, tots valoren la capacitat de Thirteen reasons why de posar a debat temes amagats fins al moment. La discrepància es troba en la manera que té la sèrie de tractar el tema.
La Marta Lloret, pedagoga del col·legi Cor de Maria de Mataró, defensa que aquests tipus de temes s’han de tractar de manera correcta, sobretot si la majoria de destinataris són els adolescents. “En una xerrada pots conèixer a qui et dirigeixes i així, saber com has de dir les coses, en canvi, quan es tracta d’una sèrie és impossible controlar el públic que la mira” argumenta. Això fa que en alguns casos sigui molt necessari l’acompanyament a l’hora de mirar una sèrie. En aquest sentit, la psicòloga Marina Romero expressa que molts cops el problema no és el contingut sinó el context en què aquest contingut s’analitza.
A principis de juny del 2017, tal com apunta la Marta Lopera, experta en salut mental a les sèries, es va suïcidar un jove de 23 anys a Perú i va deixar unes gravacions amb instruccions perquè un conjunt de persones les escoltessin. Malgrat que es va suïcidar per una desil·lusió amorosa, el mètode recorda al que segueix la protagonista de Thirteen reasons why. Es tracta d’un cas aïllat, però demostra que la influència que les sèries tenen a sobre de les persones depèn de la interpretació que cadascú en faci. Cada persona percep la realitat de manera diferent. I això també passa amb la ficció.
