La fi del TTIP?

La filtració de diversos documents de les negociacions del tractat de lliure comerç (TTIP) entre els EUA i la UE per part de Greenpeace ha tornat a posar aquesta tema en l’agenda pública. Des de juny de 2013, la Comissió Europea (CE) té un mandat negociador ben explícit on, com recordava ahir en un post al seu bloc la comissària Mälmstrom, s’afirma que l’acord del TTIP haurà de respectar els acords internacionals en matèria laboral o de medi ambient, que no es poden rebaixar els estàndards de protecció als consumidors i que es mantindran alts nivells de protecció en aquestes i altres àrees. Ras i curt: que Europa no adaptarà la seva legislació sectorial per arribar a un acord amb els EUA.

Els texts consolidats que ha fet públics Greenpeace mostren desacords entre la UE i els EUA en molts àmbits: els estàndards laborals i mediambientals, l’alimentació, el sector del vi, els tribunals d’arbitratge, etc. Certament, després de quasi 3 anys de negociacions, sembla que l’acord és lluny d’arribar.

Les condicions que proposen els Estats Units són preocupants en molts àmbits, com per exemple, l’alimentari. La condició per obrir el meló de la liberalització del mercat automobilístic és, justament, segons els documents filtrats, que els estàndards europeus siguin més flexibles en matèria alimentària. De fet, el document parla “d’oferir avenços pel que fa a les tarifes alimentàries”. Rebaixar exigències de qualitat: transgènics, tractaments específics, etc.

Un exemple és el del sector vitivinícola. Estats Units es mostra obertament contrari a deixar de produir fins a 17 denominacions de vi protegides a Europa. Entre ells, el xampany o el vi de Jerez. La CE ha fet públic el seu desacord amb la posició americana. Sens dubte, la competència de la producció californiana de vi escumós podria fer perillar tot aquest sector a Europa, començant pel cava català però amenaçant també el xampany francès.

L’argument principal de la CE és que tots aquests documents són provisionals, inexactes i desactualitzats. Diuen que la UE complirà el seu mandat democràtic, però tot apunta que un dels dos actors haurà de cedir en molts aspectes. Des del món socialista europeu comencen a escoltar-se veus crítiques amb el contingut del tractat. L’eurodiputat alemany socialdemòcrata Bernd Lange ha afirmat que, en cas que els EUA no canviïn d’opinió, no hi haurà acord. També s’hi ha sumat el President de la República francesa François Hollande, anticipant el fracàs de les converses amb unes declaracions molt dures en contra. Hollande afirma que de moment França “diu no” al TTIP.

I és que la Unió Europea s’ha trobat enmig d’una guerra comercial entre els EUA i la Xina. Amb el temps, l’oportunitat d’esdevenir una macro àrea regional de lliure comerç (60% del PIB mundial) ha deixat pas a un interès dels EUA per accelerar les negociacions. Obama acaba mandat i ja hi ha diversos candidats contra l’acord -tant per part dels demòcrates com dels republicans-. A més a més, la signatura de l’acord TPP (entre els EUA i diferents països del Pacífic) representa el primer esglaó de l’ofensiva comercial americana davant el poder global xinès. Així ho recordava en un article a The Washington Post el passat 2 de Maig el president Barack Obama on afirmava que “America should write the rules”. Amèrica ha d’escriure les normes. També pel que fa a les condicions del TTIP?

Certament no entenc quin és el proper pas. Si els EUA no cediran en les seves pretensions i la Comissió Europea només pot complir el mandat negociador amb el qual va engegar les converses, molt probablement no tingui sentit continuar parlant. L’exagerada opacitat de tot el procés negociador no ha ajudat a legitimar públicament l’assoliment del tractat comercial.

Qualsevol acord, amb les condicions americanes actuals, és dolent per a Europa. Tota la família socialista europea el rebutjaria -i fins i tot alguns liberal demòcrates-. Acabaran les negociacions? Estem davant la fi del TTIP?

Silvio Falcón (@silviofalcon), assessor de Josep Maria Terricabras al Parlament Europeu.