La festa més íntima de la ciutat sense Falles de Sant Josep

Fa uns quants dies, VilaWeb publicava un reportatge titulat “València es torna a quedar sense la setmana de Falles”. Oficialment, és així. No hi ha Falles de Sant Josep, enguany. I ja fa dos exercicis que això passa. De fet, l’any passat, les festes van començar i durant deu dies la ciutat va amagar darrere el soroll de les mascletades les notícies sobre un virus que havia arribat sense avisar i que s’ensenyoria de tot i de tothom. Frenada en sec el 10 de març de 2020 sense temps per a reaccionar.

Els magatzems dels casals fallers van quedar estibats de refrescs i de menjar. Les neveres dels bars i restaurants vessaven de cervesa i les càmeres frigorífiques ja no podien encabir més matèria primera. Les flors previstes per a l’ofrena es van marcir entre llàgrimes.

Enguany, no. L’any 2021 no hi ha Falles. Però hi ha Falles. Hi ha fragments de festa fets a mida. Petites insinuacions. Succedanis. Les autoritats sanitàries avisen que no es poden fer unes no-Falles com es va fer un no-Nadal i un no-Cap d’Any, però així i tot, cada vesprada se senten petards pel carrer. Petards dels forts i alguna traca. Amb les finestres obertes, la flaire de la pólvora arriba fins a les cases.

La Junta Central Fallera malda per mantenir encès l’esperit de la festa i fa accions, a vegades sense avisar, perquè ningú no oblide que som en la setmana fallera. Ara munta un peveter a l’ajuntament i suara estampa un lema a totes les cruïlles on, avui ja sí, hi hauria d’haver una falla plantada. També demana col·laboració al talent jove i creatiu de la Universitat Politècnica per a fabricar una il·lusió òptica. Una metadona per als sentits programada en realitat augmentada per a veure una falla on només hi ha buit.

🔥Bon dia bo! Un 16 de març diferent, però amb 4 grans falles virtuals plantades!😍

📐✒️L'equip de la Delegació de Falla les ha construïdes gràcies als ninots grans que les falleres i fallers van enviar per a formar part de l'#ExpoNinot21EnLínia pic.twitter.com/SudO7kjbgk

— Junta Central Fallera (@JCF_Valencia) March 16, 2021

De tant de fer-lo servir, el mot ‘reinvenció’ ha perdut tot el sentit, però sí que es pot parlar d’una mena de reconversió de les Falles, que han passat de ser una explosió de la col·lectivitat i les masses a gests petits i íntims que no ixen de casa o no es mouen del barri.

La plaça de l’Ajuntament

Divendres, dos quarts de dues del migdia. Fa pocs dies que els bars i restaurants han pogut obrir les terrasses i totes les taules estan ocupades. Braves, calamars, olives, cervesa, vermut. Totes. Els termòmetres de la plaça marquen 27 graus. Tots els bancs del centre de la plaça estan ocupats. Ulleres de sol, màniga curta, màscares a mitja asta, autoretrats. Fotografies que roden pels grups de WhatsApp i per les xarxes socials amb un sol lema: fa dia de falles. Silenci. El sintagma “fa dia de falles” és un lloc on quedar-se a viure durant una temporada. Descriu aquells migdies calorosos de mascletada i les vesprades fresquetes, a vegades ventoses i potser amb un poc de pluja que conviden a lluir la caçadora vaquera o el polar amb el nom i l’escut de la falla. Totes iguals. L’uniforme dels fallers quan no “es vesteixen”. Els “dies de falles” tenen com a punt culminant la mascletada. Però avui, que és divendres, els bars que omplen amb les taules tot el voltant de la plaça no les han hagudes de recollir, perquè la gent no hi anirà.

Una plaça al barri

Dilluns a mitja vesprada. Una plaça petita. Esplanada de ciment i un parell de jardinets descurats. Una parella passeja un gos. Una senyora gran torna a casa. Una barra de pa sobresurt del carro de compra que arrossega. Als bancs de la placeta hi ha un grup de joves. Mengen pipes i papes. Tiren petards. Masclets, xinets i algun tro de bac. Posen xinets dins una llauna de refresc i la fan esclatar. Riuen. Els gossos s’espanten. La senyora del pa els diu si no saben que s’han prohibit les falles i els petards. Una de les xiquetes canta: “Xiqueta meua, tinc el cor encès en flama” i allarga l’última molt i molt i desafina. Els seus amics es queden sense metxa i ja no poden continuar tirant petards.

La pastisseria

Pastisseria de barri. Cua al carrer per a complir les normes de cabuda. A l’aparador, sempre golós, hi ha un ninotet de falla, el mateix de cada any, que representa una xiqueta rossa i amb pigues amb una paperina de xurros a la mà i uns regalims de xocolata a les galtes. Al vidre hi han penjat una tira de traca simulada. També hi ha un mocador faller. I una safata de bunyols de carabassa. En fan per a emportar-se. I també fan xocolata i xurros. Les bunyoleres i les paradetes de xurros i altres pastes fregides no són als carrers de la ciutat. Molta gent ho agraeix, perquè l’olor de l’oli refregit és una de les coses desagradables, que també n’hi ha, de les falles.

El pati de l’escola

Passos dobles i el “Cant de l’estoreta” amb la distorsió pròpia dels altaveus dels patis de les escoles. A la pista de bàsquet hi ha una xiqueta que du el vestit de fallera. També li han posat les pintes i els monyos, i els adreços. Està sola i dreta al costat de la cistella. Ben lluny hi ha desenes de xiquets de primària. Seuen a terra i tots tenen una ampolla de plàstic a la mà. Criden, canten, es mouen. En un moment donat, la música s’atura i la xiqueta diu: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà” i la xicalla, asseguda en rogles, bat les ampolles contra terra o contra altres ampolles. Sembla que ho han assajat i s’intueix una mica de ritme. Fins i tot, una professora té un xiulet que imita el so de les eixides. Fan molt de soroll. Un in crescendo de plàstics esclafats contra el ciment fins a arribar a l’èxtasi d’un terratrèmol final digne d’una disparada a la plaça de l’Ajuntament. Crits, aplaudiments i un “Valencia en fallas” que a destemps pot sonar xaró o carrincló, però que el 15 de març omple de festa el pati de l’escola.

Aquest succedani de mascletada ha substituït allò que es fa habitualment a tots els centres escolars de les poblacions que celebren les falles de Sant Josep, i que no és sinó la construcció i cremada d’una falla col·laborativa feta de materials reciclats. A vegades les fan tan grans i tan elaborades i la crema es professionalitza tant que hi han d’intervenir els bombers. Però enguany, no. Enguany tampoc no s’han cremat les falles als patis de les escoles el segon any sense falles al carrer.