13.08.2016 - 02:00
L’any que ve la festa major de Gràcia celebrarà el seu bicentenari. En el seu origen, poc després del final de la Guerra del Francès, es tractava d’una festa pagesa, se celebrava al maig i no es guarnien els carrers. En aquella època, Gràcia era un districte fora del municipi de Barcelona, ple de masies i camp, i hi començaven a arribar barcelonins que hi tenien cases d’estiueig. La història de la festa és, també, la història de la ciutat de Barcelona.
Malgrat l’aniversari, alguns anys Grècia ha hagut de prescindir de la festa. És el cas de 1853, en què hi va haver una epidèmia de còlera o 1909, pocs dies després de la Setmana Tràgica. La festa tampoc no es va celebrar durant la Guerra Civil i, de fet, durant el franquisme va estar a punt de desaparèixer.
La festa major de Gràcia no es va traslladar al mes d’agost fins a 1817. Llavors va començar una polèmica, encara avui no resolta, si la festa en aquestes dates commemora la festivitat de Sant Roc, el dia 16 d’agost, o la Mare de Déu que se celebra el 15 d’agost.
En un principi els carrers s’engalanaven amb branques, arbres i flors, una tradició que prové de les festes de la primavera relacionades amb el Corpus. El carrer Verdi, que abans s’anomenava carrer Ample, va ser el primer a innovar i posar-hi il·luminació i tires de papers de colors. A poc a poc, tots els guarniments van anar desenvolupant fins a esdevenir el que són avui: l’essència de la festa major.
Si vols saber-ne més, ho pots fer aquí.
