24.02.2022 - 20:31
En temps de pandèmia, feia temps que no es veia a Barcelona una festa literària tan lluïda. Ni llibreters, ni escriptors, ni agents literaris, ni traductors, ni periodistes ni editors de la competència no es van voler deixar perdre l’arrencada de la nova Navona, amb Ernest Folch al capdavant i amb els empresaris Tatxo Benet i Jaume Roures com a socis capitalistes. Aquesta tria dels homes forts de Mediapro com a companys de viatge no és gens casual, ni del tot allunyada del món literari. Com va explicar Roures, els seus inicis laborals, a catorze anys, van ser a la primera època d’Edicions 62 –anant a cercar originals i galerades a Montserrat Roig, Paco Candel o al dissenyador Jordi Fornas. Per una altra banda, Benet és propietari de la llibreria Ona, a la qual acaba de fer fer un tomb estratègic, amb el nomenament de Iolanda Batallé com a nova directora.
Després d’un atac de cor i la mort del seu pare, el mític editor Xavier Folch, el nou director de Navona –amb una llarga experiència al sector, on ha conegut tota mena d’èpoques, com podeu veure en aquesta entrevista de Montserrat Serra– va presentar les línies mestres del projecte de renaixement de Navona. Folch encara aquesta etapa amb molta il·lusió –va ser la paraula que més vegades va usar. Fundada l’any 2007 i dirigida per Pere Sureda fins que va entrar en concurs de creditors, l’editorial ha estat reflotada pel trio Folch-Benet-Roures amb la voluntat d’ocupar l’espai mitjà de l’ecosistema editorial català. Navona –va dir Folch– vol ser una editorial d’autor, més que no pas de títols aïllats, que editi en català i castellà des de Barcelona al món, combinant la descoberta de noves veus amb la recuperació de clàssics i llibres descatalogats, tenint cura de tots els detalls i sense fer la competència als llibreters, amb qui vol tenir la màxima sintonia.
Una declaració d’intencions
Una llibretera de París, de Kerri Maher, és el primer títol publicat per la nova Navona, i es pot interpretar com tota una declaració d’intencions del programa de Folch i del paper còmplice que cerca en els llibreters, ben presents i atents a l’acte d’ahir a la casa Capell de la Rambla del Prat, a Gràcia. La novel·la explica la història de Sylvia Beach, fundadora d’una de les llibreries més mítiques del món, la Shakespeare and Company de París, i editora ara fa cent anys d’un llibre que va capgirar la història de la literatura: l’Ulisses, de James Joyce, que Navona vol recuperar en la traducció de Joaquim Mallafrè.
El debut en la narrativa de la dramaturga Marta Buchaca; la biografia del doctor Josep Baselga escrita pel periodista Josep Corbella, responsable d’informació de ciència i salut de La Vanguardia; les comèdies de William Shakespeare en traducció “canònica” de Salvador Oliva; la recuperació dels principals títols de José Saramago o Bernardo Atxaga; juntament amb novel·les clàssiques com ara el Viatge a l’Índia, d’E.M. Foster; Trens rigorosament vigilats, de Bolumil Hrabal; i La muntanya màgica, de Thomas Mann, conformen la programació de Navona per als mesos vinents, en una proporció equitativa de títols en català i en castellà –bona part, en doble edició. En castellà les propostes van de la poesia completa de la poetessa Sylvia Plath als records de l’ex-vice-president espanyol i ex-dirigent de Podem, Pablo Iglesias.
La festa del llibre ha començat abans d’hora en un any ple d’expectatives per al sector. Un any amb noves editorials, com la Segona Perifèria i Can Carré, i projectes ambiciosos com el de Navona, al qual, com es va comentar ahir, no es pot descartar que s’hi afegeixin nous segells. Sant Jordi escalfa motors després de dos anys de pandèmia, amb la previsió de posar tota la carn editorial a la graella. També la de Navona.
L’imprescindible
L’Institut Valencià d’Art Modern presenta “Anni i Josef Albers. L’art i la vida”, una ambiciosa mostra sobre aquesta parella de creadors que es van conèixer a la Bauhaus, l’any 1922, i van compartir vida i influències mútues. L’exposició, que descobreix 350 peces –entre pintures, dibuixos, fotografies, tèxtil, mobiliari, peces de vidre i joies–, ha estat coproduïda pel Musée d’Art Moderne de París i es podrà veure fins el 19 de juny al centre Juli González.
El nom propi
La Companyia Elèctrica Dharma fa cinquanta anys i per aquest motiu rebrà el premi a la trajectòria dels Premis Enderrock – Premis de la Música Catalana, en la gala que es farà a Girona el 3 de març. El 20 de febrer, amb motiu del cinquantenari del primer concert de la formació encapçalada pels germans Fortuny, es va estrenar l’Any Dharma, que comptarà amb un disc, un documentari, un llibre i un gran concert el dia de Sant Jordi de 2023.
L’efemèride
El 26 de febrer de 1942 va néixer a Barcelona la cantant Guillermina Motta i Cardona. Membre dels Setze Jutges, ha estat una de les veus més singulars de la Nova Cançó, influïda per la cançó francesa, però també per la tradició del cuplet. Considerada una de les muses de la Gauche Divine, viu retirada d’ençà de l’any 2002, després d’una carrera que també va passar per la interpretació i la ràdio.
Caldrà estar-ne al cas
Després de l’èxit d’Alcarràs a la Berlinale, i tot esperant la seva estrena a les sales de cinema, arriba per anar fent boca un altre film rodat a Ponent: Tros, de Pau Calpe. Candidat als premis Gaudí, és l’adaptació de la novel·la homònima de Rafael Vallbona, guanyadora del premi Ferran Canyameres i publicada per Pagès Editors l’any 2007, protagonitzada per un pagès –interpretat per Pep Cruz– i el seu fill –a qui dona vida Roger Casamajor–, marcats per una relació complicada, que es retroben tot vigilant els camps arran dels furts que hi ha hagut.
