‘La feina al carrer no té futur, és millor organitzar-se’

El primer tinent batlle de Barcelona, Gerardo Pisarello, va explicar ahir en una entrevista que l’ajuntament crearia una cooperativa de treball que havia de ser una alternativa per als venedors de venda il·legal al carrer. Una iniciativa que segueix el model de la cooperativa Alencop, de la qual forma part una trentena de persones que es dedicava a la recollida de ferralla. El govern de Trias va fer aquesta proposta quan es van desallotjar les naus del Poble Nou on malvivien desenes de persones sense papers. Alencop ofereix el servei gratuït de recollida d’electrodomèstics a domicili i els revenen a unes altres empreses que els reutilitzen o els porten al Punt Verd. Malgrat tot, la seva font d’ingressos més gran és el consistori barceloní.

Parlem amb Macumba Gueye, que havia treballat de venedor il·legal, més tard recollint irregularment ferralla i ara forma part d’aquesta cooperativa que l’ha permès d’obtenir estabilitat. Viu sol a Barcelona i els diners que guanya li serveixen també per a finançar la seva família, que està al Senegal.

—Com va sorgir la iniciativa per a crear Alencop?
—La idea de la cooperativa es va començar a gestar arran del desallotjament de la nau del carrer de Puigcerdà, 127, a Barcelona. Les condicions de vida hi eren complicades, sense llum i sense aigua corrent. Dins el col·lectiu vam començar a pensar d’organitzar-nos i l’ajuda de l’ajuntament ho va acabar d’impulsar. Vam tenir l’ajuda de persones que coneixien bé els aspectes legals de crear una cooperativa. Teníem la idea però no sabíem com ho havíem de fer. Gràcies a ells ho vam aconseguir.

—Com vàreu saber que s’havia impulsat aquesta iniciativa?
—Per l’assistent social. Jo treballava en situació irregular recollint ferralla. Ara fa cinc mesos que hi estic, he estat un dels últims d’arribar. Fa poc Alencop va celebrar un any de vida. Hi van començar treballant quinze persones i ara en som trenta.

—Com era la teva situació personal abans de treballar-hi?
—Recollia ferralla al carrer, era en una situació molt vulnerable. A la cooperativa ofereixen feina, regularització, habitatge i formació, la meva situació ara és molt millor.

—Guanyeu més diners?
—Ingresso més o menys la mateixa quantitat, però hi ha molts avantatges. Abans tenia maldecaps amb els papers i no podia estar tranquil. Ara gràcies a la cooperativa vaig regularitzant la meva situació. A més, tinc un sou mínim, un lloc per a viure i una feina digna. Com es mereix qualsevol persona, qualsevol ciutadà. Abans em passava tot el dia cercant ferralla i de vegades trobava coses, però no sempre. Ara és molt millor, a final de mes tinc un sou baix però assegurat.

—Com us organitzeu?
—Nosaltres no agafem res del carrer. Oferim la recollida d’electrodomèstics a casa. Tenim un telèfon i un correu electrònic i la gent es posa en contacte amb nosaltres perquè anem a casa a cercar-ho. Si són peces petites, les passem a recollir amb la bicicleta. Si no, tenim una furgoneta per a les peces més grans. La nostra feina és atendre les persones i organitzar els horaris de recollida. Treballem de dilluns a divendres de 9 del matí a 8 del vespre, i els dissabtes de 9 del matí a 2 del migdia.

—L’Ajuntament de Barcelona proposa crear una cooperativa que ha de servir per crear llocs de treball legals per als venedors ambulants. Què et sembla aquesta iniciativa?
—Jo els diria que la feina al carrer no té futur. Ho vaig fer durant un temps però és molt dur. De vegades tens poques coses per a vendre, però és l’única cosa que tens per a sobreviure i ve la policia i t’ho pren. No té futur. La gent ho fa precisament per això, per sobreviure i perquè no té cap més alternativa. És millor organitzar-se i formar part d’una cooperativa, és com puc aconsellar els meus amics i coneguts.