La família de Guillem

Aquesta setmana ha fet trenta anys de l’assassinat de Guillem Agulló, un jove independentista i antifeixista valencià que va ser assassinat per un grup de nazis en una emboscada.

Trenta anys després, Guillem Agulló és un símbol per a tot el país, una persona a qui retem homenatges en forma de cançons, de carrers i places dedicats, de murals, de films, de pòsters, d’escoles, de premis com el que les Corts Valencianes instituïren en nom seu, de totes les maneres possibles. Fins al punt que dir Guillem és equivalent, gairebé sinònim, de dir Guillem Agulló.

El seu assassinat, l’11 d’abril de 1993, va ser un colp duríssim per a tots nosaltres, però també va ser un toc d’alerta en la consciència del país, especialment al País Valencià. De la seua mort es pot dir que en va néixer una generació de joves que va canviar la realitat i va fer de Guillem la raó inspiradora. A la cultura, a la política, socialment…

Trenta anys després, dimarts, Guillem va ser recordat novament, de diverses maneres. Sobretot a la seua ciutat natal, a Burjassot, on una manifestació va recórrer els carrers tot cridant: “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.”

Però, trenta anys després, Martxelo i María, voldria que em deixàsseu que remarcàs el paper determinant que ha tingut la seua família perquè Guillem s’haja convertit en el símbol estimat per tants que és avui.

Son pare, Guillem, sa mare, Carme, i les germanes, Betlem i Carmina, han lluitat com no es pot ni explicar durant dècades per dignificar la seua vida, truncada a divuit anys, i la seua memòria. Van haver de resistir els intents de l’estat espanyol i de certa premsa local de desdibuixar el caràcter polític de l’assassinat. Van haver de fer front a un judici pervers, fastigós. I després van haver de veure no solament com l’assassí eixia de presó, sinó com es presentava a les eleccions en una llista d’extrema dreta.

Evidentment, ha estat molta la gent que els ha ajudat en aquest camí. El grup Obrint Pas, que li va dedicar una de les seues cançons més emblemàtiques; l’escriptora Núria Cadenes, que va escriure un llibre magnífic sobre ell; l’associació Bassot de Burjassot, els amics de Guillem, l’esquerra independentista, els advocats que es van posar d’ençà del primer minut al seu costat, les organitzacions antifeixistes.

Però avui, companys de columna, voldria recalcar que ells quatre han sabut convertir el seu fill en el fill de tot el país, el germà de tot el país, el pare de moltes de les coses que passen en aquest país. I donar-los les gràcies.