La fal·lera pel Barça-Madrid en terres d’Estat Islàmic

Dels territoris controlats pel grup Estat Islàmic (ISIS), no en surten gaires informacions. Però de tant en tant alguns periodistes contacten amb informants que expliquen alguns detalls del dia a dia en les zones de l’Irac i Síria ocupades per l’organització gihadista. És el cas del periodista Quentin Müller, que ha publicat aquesta setmana un reportatge per a la revista Vice sobre el futbol en terres d’Estat Islàmic. A partir de testimonis directes i indirectes sobre el terreny, Müller ha pogut comprovar que la possibilitat de practicar i seguir aquest esport difereix molt segons cada regió, i que l’autorització o prohibició depèn de molts factors.

A l’Irac sota control d’ISIS, per exemple, sembla que el futbol hi és directament prohibit: ‘Als gihadistes, no els agrada tot allò que possibiliti la realització personal, com el futbol’, hi assegura un alt funcionari iraquià des de Bagdad, una ciutat fora de l’abast d’ISIS on el futbol sí que es viu amb passió, especialment els Barça-Madrid: ‘L’Irac és un país futboler, quan hi ha un Madrid-Barça tothom vibra’, hi afirma Claude Gnakpa, un futbolista francès que va jugar en un equip iraquià.

A Síria, en canvi, la situació és més fluctuant, com ha pogut constatar Müller a través d’un membre de Raqqa is Being Slaughtered Silently (RBSS), un mitjà ciutadà que informa des de la considerada capital d’Estat Islàmic a Síria, Raqqa. La qüestió del futbol, explica, no és escrita enlloc en l’ideari d’ISIS: ‘No hi ha cap text de llei física que pregoni que el futbol és prohibit. Però t’ho fan entendre oralment, al carrer, a les mesquites i als llocs d’informació de les ciutats.’ Tot plegat genera força confusió: ‘A Manbij, per exemple, han prohibit que hi juguin els qui tenen més de dotze anys, però no passa el mateix a Deir ez-Zor.’ I a Raqqa, continua, el futbol és prohibit als qui tenen més de quinze anys perquè les autoritats locals consideren que ‘distreu els adults dels seus deures religiosos i les seves pregàries’.

Quant a la possibilitat de mirar partits per televisió, la situació és caòtica, segons l’informant de RBSS: d’un partit a un altre, les autoritats concedeixen permisos o no a locals públics i cafès per a passar-hi partits. Però fins i tot si hi ha permís, pot passar qualsevol cosa. Recorda, en aquest sentit, l’últim Madrid-Barça del 21 de novembre passat, ‘estranyament autoritzat’ a Raqqa: ‘Quan les autoritats van veure que abans de començar el matx es feia un minut de silenci pels atemptats a París del 13 de novembre, van enfollir i van començar a desallotjar violentament tots els locals.’