18.04.2018 - 20:00
|
Actualització: 18.04.2018 - 21:10
TEMA DEL DIA
Malestar. La capacitat del Tribunal Suprem espanyol i del jutge Pablo Llarena per defensar el seu relat judicial, construït a base d’informes de la Guàrdia Civil de dubtosa credibilitat, es va demostrant que no té límits. L’endemà del dia que la sala d’audiències del Suprem va disparar artilleria pesant contra la justícia alemanya, avui el jutge Llarena ha gosat interpel·lar públicament Cristóbal Montoro per haver dit que el govern català no s’havia gastat ni un euro en el referèndum. Una afirmació que també va fer Mariano Rajoy al congrés el dia 7 de febrer.
El jutge vol explicacions per escrit de l’intocable ministre d’Hisenda espanyol perquè, si és cert això que diu, no podrà provar el delicte de malversació, que és l’última carta que li queda per a convèncer els jutges alemanys que li lliurin Puigdemont. Montoro té els comptes de la Generalitat intervinguts des del 16 de setembre de 2017, segons que va publicar el BOE. Per tant, sap perfectament què es va gastar i què no. Però això perjudica els interessos de Llarena que s’agafa a un informe de la Guàrdia Civil amb un paquet de despeses que sumen 1,6 milions d’euros, entre les quals hi ha el registre dels catalans a l’exterior, la campanya de publicitat del referèndum, l’estada dels observadors internacionals i una factura d’Unipost per les butlletes de vot.
Però, més enllà de la disputa comptable, tothom sap que un jutge té moltes maneres d’adreçar-se a un ministre, sobretot més discretes. Si Llarena ha optat per demanar públicament un document a Montoro, és per evidenciar el malestar del poder judicial amb això que consideren que és inhibició de Mariano Rajoy. El president del govern espanyol ja va decidir fa molt de temps que la qüestió de Catalunya no s’havia de resoldre políticament sinó judicialment. I se’n va desentendre, com és habitual en ell. Però amb el pas del temps els magistrats del Suprem, sobretot Llarena, han agafat vida pròpia, de manera que més d’una vegada els interessos de Rajoy han topat amb els del tribunal, i normalment sempre hi ha sortit perdent el president del govern espanyol.
La primera topada va ser quan el fiscal general, Julián Sánchez Melgar, nomenat pel govern espanyol, va ordenar a la fiscalia del Suprem que deixés en llibertat amb fiança el conseller Joaquim Forn, i la fiscalia del Suprem ho va acceptar de mala gana, demanant una fiança de 100.000 euros, però la sala d’apel·lacions del Suprem va rebutjar la petició fent costat a la decisió de Lamena, presa el 4 de febrer, de mantenir-lo a la presó. I els interessos de Rajoy van tornar a topar amb els de Llarena durant la investidura fallida de Jordi Turull. Rajoy veia la presidència de Turull com un mal menor, si això li permetia d’aixecar el 155 i aprovar el pressupost de l’estat amb el suport del PNB. La intenció fou avortada per la interlocutòria del jutge Llarena del 21 de març, que acusava de rebel·lió tots els membres del govern que havien sortit en llibertat i els tornava a ficar a la presó. I Rajoy continua sense pressupost.
Amb aquests antecedents, la petició d’avui de Llarena a Montoro ha fet aflorar el conflicte entre els dos poders. El Suprem no està disposat a resistir tot sol les bufetades cada vegada més sonores que rep de la justícia de països europeus, no tan sols de l’alemanya. Bèlgica ha tornat a ajornar la decisió sobre els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, fins al mes de maig. Això mateix ja va fer la justícia del Regne Unit, que no es pronunciarà sobre Clara Ponsatí fins al juliol, i hi ha pendent la decisió de la justícia alemanya, que, després de la perdigonada d’ahir, tampoc deu estar exultant.
Si fins ara es deia que el poder polític controlava el judicial, comença a veure’s que és la contrària: que és el poder judicial que pressiona i demana més mà dura del poder executiu contra Catalunya. Qualsevol intent de flexibilització de Rajoy és contestat amb més duresa per part del Suprem. I tot això avalat per una part de l’opinió publicada, que exalta la fermesa de Llarena i critica la suposada feblesa de Rajoy. Una crítica a la qual s’ha afegit Albert Rivera, que és el polític que té com a punta de llança l’espanyolisme més dur i a qui les enquestes assenyalen com a futur president d’Espanya.
MÉS QÜESTIONS
Montoro es nega a rebre els batlles valencians desplaçats a Madrid. Cop de porta del ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, als més de trenta batlles valencians que s’han traslladat fins a Madrid per a reivindicar la inversió de trenta-vuit milions d’euros per a finançar el transport públic interurbà. La comitiva de batlles de l’àrea metropolitana de València ha arribat cap a les deu del matí a Madrid, encapçalada pel batlle de València, Joan Ribó, i integrada també pels regidors i responsables de la Generalitat Valenciana, a més de diputats valencians al congrés espanyol, la gerent de l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), María Pérez, i el director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo. Tots s’han traslladat fins al Ministeri d’Hisenda per reclamar amb un escrit que el pressupost de l’estat espanyol inclogui una partida de trenta-vuit milions per a l’ATMV. El govern espanyol va deixar el transport públic interurbà sense diners, segons que recull la previsió del pressupost d’enguany, mentre que Madrid tindrà 126,9 milions, Barcelona 109,3 i les Canàries 47,5. Després de registrar la petició al Ministeri d’Hisenda, els representants del Consell i els ajuntaments han anat cap al congrés espanyol. En aquell moment, el ministeri els ha fet saber que Montoro rebria els batlles el 27 d’abril, el darrer dia hàbil per a poder presentar esmenes als comptes, cosa que ha indignat la delegació valenciana.
Armengol insta Rajoy a incloure el descompte del 75% dels vols al pressupost. La presidenta del govern, Francina Armengol, creu que, tant si és per mitjà del pressupost de l’estat espanyol com d’una altra fórmula jurídica, ‘el govern espanyol té l’obligació de complir amb els ciutadans’ de les Balears i garantir el descompte del 75% en els vols i el transport marítim entre les Balears i la península. Armengol ha recordat el ‘front comú’ que ha teixit entre les Illes, les Canàries, Ceuta i Melilla i que hi ha consens entre tots els partits, inclòs el PP. Ha insistit a dir que la seva proposta era molt clara: vol que el govern d’Espanya articuli una fórmula perquè els ciutadans de les Balears tinguin dret a una ‘qüestió de justícia’: reduir el cost del transport, perquè, tal com ha remarcat, ‘crea greuges comparatius respecte dels ciutadans de la Península’.
Ruth Mateu nega haver afavorit l’ex-cap de campanya de Més per Mallorca. L’ex-consellera de Cultura i Transparència, Ruth Mateu, ha assegurat que l’enquesta i l’estudi sobre hàbits culturals, encarregada per la conselleria de Cultura, eren feines diferents que es podien adjudicar mitjançant contractes menors. Ha explicat que les feines es varen fer i varen resultar útils. Mateu manté que l’enquesta es va encarregar a una empresa que no té res a veure amb l’ex-cap de campanya de Més per Mallorca, Jaume Garau. L’estudi, en canvi, sí que el va fer una empresa de l’ex-cap de campanya, però ha assegurat que no hi té relació. La fiscalia investiga Ruth Mateu per prevaricació i tràfic d’influències, perquè considera que per mitjà de la conselleria de Cultura es va afavorir arbitràriament Jaume Garau. Segons el ministeri fiscal, les feines –que es varen fer de manera separada i varen costar més de 45.000 euros públics– s’havien d’haver adjudicat de manera conjunta i amb un concurs públic.
La Guàrdia Civil continua demanant de retirar la senyera de les matrícules. Un veí de Catalunya Nord ha denunciat a les xarxes socials que la Guàrdia Civil l’havia obligat a arrencar la senyera que duia a la matrícula del seu cotxe durant un control fronterer a la Jonquera (Alt Empordà). L’home ha explicat a Facebook que uns agents el van aturar i li van fer treure les quatre barres que porten alguns nord-catalans als seus vehicles sobre l’indicatiu 66, que correspon al departament dels Pirineus Orientals.
PEL FORAT DEL PANY
Un diputat del PSC va visitar Oriol Junqueras a la presó d’Estremera el mes passat. És el tarragoní Carles Castillo, portaveu a la comissió d’Interior. Ho va fer a títol personal per raons humanes i per la relació personal que tenien com a diputats al Parlament de Catalunya. No consta oficialment que cap altre dirigent del PSC hagi visitat cap dels presos independentistes.
LA XIFRA
32.400 euros més IVA és el que ha costat el redisseny i aplicació del nou logotip de la Generalitat Valenciana que s’ha elaborat amb motiu del sisè centenari de la institució.
TAL DIA COM AVUI
El 18 d’abril de 1995 comença l’emissió de la sèrie de dibuixos animats Les tres bessones de Roser Capdevila. En total, se’n van emetre 104 capítols entre els anys 1995 i 1999. Si algú té nostàlgia, no fa gaire que se n’han publicat tots els capítols a TV3 a la Carta.
