13.05.2021 - 21:50
|
Actualització: 14.05.2021 - 17:05
Els fans de la Fallera Calavera ja poden resoldre tots els dubtes en una enciclopèdia en línia sobre aquest joc de taula, que esdevé un producte transmèdia perquè també és un llibre. A la Falleripèdia, els jugadors poden saber més sobre les referències que hi surten, poden veure imatges, vídeos i locucions que expliquen el rerefons cultural de les 57 cartes del joc base. A més, la nova web també serveix per a aprendre a usar més bé les cartes.
La Fallera Calavera ha esdevingut tot un referent dels jocs de taula en català després de set anys de vida. Actualment compta amb més de dues-centes cartes, repartides entre la baralla base i dues expansions. “La nostra idea era primer fer sols les cartes del joc base per veure com funcionava, perquè darrere hi ha un gran treball altruista, però no descartem d’ampliar els articles a la resta de la baralla si té una bona acollida”, explica a VilaWeb Enric Aguilar, el creador del joc.
Tanmateix, tot i l’èxit aconseguit pel joc de taula, Aguilar no va tardar a adonar-se que molta gent ignorava les referències de les cartes. “Vèiem que, per exemple, molta gent anomenava ‘Buitoni’ la carta del Butoni, perquè no sabien que era un referent icònic de la cultura popular valenciana. Moltes coses tampoc no les sabia jo, fins que no les vaig buscar”, diu. És per això que va decidir de crear aquesta enciclopèdia en línia.
Per a culminar el projecte, Zombi Paella ha tingut la col·laboració del Museu Valencià d’Etnologia i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, a més d’aportacions d’entitats i particulars.
La Fallera Calavera
El llibre La Fallera Calavera, de Sembra Llibres, conta, amb molt de sarcasme, que després d’una gran mascletà, mor una fallera i la “temuda alcaldessa” s’afanya a amagar la baixa. Renascuda com a zombi i plena de ràbia, al joc demana una paella per calmar-se, i al llibre emprèn un camí de venjança.
Enric Aguilar es va inspirar en la gestió del PP valencià de l’accident del metro de València l’any 2006, en què van morir quaranta-tres persones. València va viure aquella tragèdia durant la visita del papa Benet XVI, que els mitjans i els governants locals aprofitaren per a desviar l’atenció. Primerament va sorgir el joc de cartes, a partir d’un procés de micromecenatge, l’any 2014, i el 2015 es va finançar de la mateixa manera una novel·la i la primera expansió.
Un cas d’èxit
La publicació de la Falleripèdia remarca que el projecte continua viu. “Un xiquet de deu anys es pot divertir jugant-hi, a uns altres els fan gràcia les referències al folklore valencià, i molta gent troba atractiu que siga en català, perquè és un dels pocs jocs valencians en aquesta llengua, tot i que n’hi ha una gran demanda”, explica Aguilar.
La marca s’ha mantingut viva amb la creació d’alternatives per a l’entorn digital i oferint suport a la xarxa de torneigs que s’ha originat a partir del joc. D’ençà del 2017 han creat una carta exclusiva cada any i les han repartides als guanyadors dels torneigs independents. A la baralla, s’hi han afegit les cartes exclusives de Tio Canya, Ausiàs Marc, Ximo Bayo i Rata de marjal, en aquest ordre.
Entre més claus de l’èxit, parla del públic heterogeni, també entre castellanoparlants, i l’encert en el disseny de les cartes i les il·lustracions d’Esther Méndez, que han contribuït a crear un ecosistema visual ben característic.
