20.02.2018 - 05:01
L’afirmació que els aliments ecològics són més nutritius o que produir-ne és més sostenible no té cap suport científic. De fet, la productivitat n’és molt baixa i, alhora, el preu més alt. Aquest article revisa els aspectes bàsics de la normativa de la Unió Europea sobre la producció d’aliments ecològics i conclou que, en general, aquesta no es basa en la ciència i confon el consumidor. Bona part es basa en conceptes relacionats amb la fal·làcia de l’argumentum ad naturam, amb presència explícita de pseudociències com l’homeopatia o l’agricultura biodinàmica. No obstant això, aspectes interessants com la petjada de carboni o la producció local no són presents en la normativa europea, que també exclou millores tecnològiques que podrien ser útils per a la producció ecològica.
Què són els aliments ecològics?
Per al consumidor mitjà, el terme ecològic representa un senyal de qualitat i un valor afegit. La gent sol associar la paraula ecològic amb aliments produïts sense químics o pesticides, més saludables i respectuosos amb el medi ambient. Tècnicament, els termes orgànic, bio o ecològic defineixen els aliments que s’han produït d’acord amb la normativa del país o la regió en matèria de producció ecològica; una administració oficial certifica aquest fet i permet que n’usen la denominació i el logotip oficial. Una enquesta recent entre 455 consumidors espanyols de menjar ecològic va concloure que les raons principals que els feien comprar productes ecològics eren els beneficis per a la salut, evitar residus dels pesticides i els beneficis mediambientals (GfK Emer Ad Hoc Research, 2011). El fet és que cap d’aquestes suposicions dels consumidors troba suport en l’evidència científica.
Diversos estudis han demostrat que la qualitat nutricional dels aliments ecològics i la dels convencionals és similar. Un estudi recent de Barańsky et al. (2014) indica que el valor nutricional del menjar ecològic podria ser més alt gràcies a una quantitat major d’antioxidants i menor de residus de cadmi; no obstant això, els criteris d’inclusió dels autors eren molt amplis, i permetien comparar cultius produïts sota paràmetres ben diferents. De fet, antioxidant és una classificació general que abasta molècules molt diferents amb distintes qualitats nutricionals i efectes dispars en la salut. A més, segons les dades de Barańsky et al. (2014), el contingut en proteïnes i aminoàcids essencials era inferior en els aliments ecològics en comparació als convencionals (Mulet, 2014).
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
José Miguel Mulet