La dreta i l’extrema dreta empastifen el debat sobre la derogació de la llei de memòria

Els diputats de Vox a les Corts Valencianes tenen la necessitat d’aprovar lleis que retallen drets per a tenir dies bons. O bons dies. Va passar quan es va aprovar la llei Rovira d’educació, que la diputada Maria Julia Llopis va pronunciar la frase “avui és un gran dia”; i ha tornat a passar avui, quan el diputat David Muñoz l’ha tornada a dir. A continuació ha explicat que el motiu d’aquest benestar sobtat és que es deroga la llei de memòria democràtica del novembre del 2017 i s’aprova la “de concòrdia”. L’observaven fixament, de la tribuna de convidats estant, representants de les entitats memorialistes del País Valencià. Entre ells, les nétes del doctor Peset Aleixandre, afusellat a Paterna.

Amb aquest to ha començat el debat, en què tots els partits polítics de la cambra han defensat la postura. PP i Vox han deixat clar de bon començament que no aprovarien cap de les esmenes presentades per l’oposició malgrat que moltes havien estat suggerides per les entitats memorialistes. Així i tot, els han agraït la participació en la millora de la llei, els han etzibat de la trona estant.

A partir d’ací, el discurs ja conegut de Vox retorcent i reescrivint la història, relatant els excessos comesos durant la República. Negligint el cop d’estat del 1936, sense parlar de la dictadura de Franco ni de les execucions perpetrades durant la postguerra i fins pràcticament la mort del dictador. En una segona intervenció ha aclarit que ell no pot parlar d’això perquè va nàixer l’any 1977 i que els seus referents són Barri Sèsam i el concurs Un, dos tres.

“Sense memòria no hi ha democràcia”

La diputada de Compromís Isaura Navarro ha pronunciat la frase mantra de les associacions memorialistes: “Sense memòria no hi ha democràcia”, per a començar la seua intervenció. Ha qualificat la llei de mentida i de pamflet franquista, de vergonya. “L’única cosa que conté això és la derogació d’una llei carregada de drets. Drets de la ciutadania, drets humans, drets del poble valencià. De totes les víctimes”, ha dit a Muñoz, tot retraient-li que havia parlat de la llei de memòria vigent fins ara sense haver-la llegit. “Vostès deroguen el dret a conèixer la nostra història i donen suport al negacionisme i les falsificacions de la història. Vostès volen que torne a passar perquè són dignes hereus del franquisme.”

A continuació, Navarro ha al·ludit a la intervenció de Muñoz, que s’havia referit als partits de l’esquerra de manera despectiva. “Ens volen marcar com a rojos. Sí. Jo sóc filla de rojos, de revoltats, de lluitadors per la democràcia. Filla i néta de republicans, filla i néta de lluitadors per la democràcia. Per això estic molt orgullosa d’on vinc. D’on ve vostè?”, ha dit al diputat de Vox, que observava Navarro amb un posat un pèl burleta.

El discurs de la diputada de Compromís anava pujant de to per recordar que els rojos representen els avanços i els drets i per a retraure a l’extrema dreta que ara parle del 1977 i de la transició quan ells hi estaven en contra. “Assassinaren sindicalistes i advocats, votaren en contra de la constitució, del divorci, del matrimoni igualitari, i ara estan en contra de la memòria democràtica. No volen drets perquè són dignes representants del franquisme i vénen a dir-ho en aquesta ciutat que va ser capital de la República i avui és testimoni de les seues vergonyes.”

Els resultats a l’estat francès i el futbol

Mercedes Caballero ha estat la diputada socialista que ha replicat els arguments de Vox per a derogar la llei de memòria. Ha fet un discurs lligat a l’actualitat electoral francesa i al futbol.

Ha responsabilitzat el PP de Carlos Mazón d’emblanquir el franquisme i ha recordat que, en una ocasió, interpel·lat en aquestes mateixes corts, Mazón va verbalitzar que Franco era un dictador i el franquisme una dictadura. A partir d’ací, Caballero ha dit als diputats del PP que aprofiten el presumpte trencament del govern anunciat pel líder Vox si al País Valencià s’acullen immigrants menors d’edat, per a no donar suport a aquesta llei. “Mazón passarà a la història pel negacionisme i per haver posat la catifa roja als amics de Le Pen. Europa es rebel·la i la veu del poble francès també va contra l’extrema dreta i ací continuen alimentant la bèstia.”

Caballero ha recordat que el seu partit va demanar el 2001 el reconeixement explícit del rector Peset i que un diputat del PP, ara portaveu del partit, va dir que no calia perquè tot el món en coneixia la innocència. “Ara es torna als vells mètodes de la causa general per a justificar el colp d’estat, criminalitzar la República i aquells que la van defensar i ho fan utilitzant les víctimes d’ETA. Si els tingueren un mínim de respecte, no els enfrontarien a les víctimes de la memòria”, els ha dit.

Mercedes Caballero s’ha referit de manera indirecta a una piulada en què la presidenta de la cambra, Llanos Massó, qualificava d’imbècils els jugadors de la selecció francesa de futbol que van celebrar públicament la victòria de l’esquerra en les eleccions legislatives de diumenge a l’estat francès. La diputada socialista ho ha aprofitat per reivindicar la figura de dos futbolistes valencians que durant la dictadura de Franco van fer públic el seu rebuig al règim. Un és Antonio Calpe, que el 1966 era jugador del Reial Madrid i després de guanyar la copa d’Europa no va anar al Pardo a saludar Franco per no donar la mà a l’assassí del seu oncle. L’altre és Sergi Manzanera, que l’any 1975, l’endemà dels darrers afusellaments del franquisme, va aparèixer al camp amb dos cordons negres en forma de braçalet. La Guàrdia Civil el va obligar a llevar-se’l i li va imposar una multa econòmica.

La satisfacció del PP i de Vox

El debat ha continuat amb la sensació que el PP i Vox estaven molt satisfets per aquestes intervencions tant de Compromís com del PSPV. La diputada del PP ha tornat a parlar d’ETA i de Miguel Ángel Blanco i de la necessitat de conhortar totes les víctimes i totes les famílies sense tenir en compte que ja hi ha lleis que protegeixen les víctimes del terrorisme. Ha barrejat Bildu, Adolfo Suárez, la dignitat, l’esperit d’Ermua i el dret de continuar les exhumacions que diu que reconeix la nova llei. A la tribuna, els convidats se n’han anat amb la sensació que allò que acabaven de veure era un teatret. La votació de la llei es farà demà en la continuació del ple de les Corts i divendres sortirà publicada al Diari Oficial de la Generalitat.