25.09.2022 - 23:05
|
Actualització: 25.09.2022 - 23:10
Els col·legis electorals han tancat a les onze de la nit a Itàlia per a iniciar el recompte de vots que podria tornar a portar el feixisme al poder. La candidata de Fratelli d’Italia, Georgia Meloni és la gran favorita i tot indica que podria fer una coalició de govern amb la Lliga de Salvini i Força Itàlia de Berlusconi.
Fratelli d’Italia és la formació hereva del Moviment Social Italià, que va ser impulsat pels partidaris del dictador Benito Mussolini després de la Segona Guerra Mundial. Ara, en tan sols quatre anys, el partit de Meloni ha passat de ser un grup marginal a rebre un 25% dels vots, segons els sondatges. On és el truc? En primer lloc, no traginar l’ombra ni el pes del govern fallit de Draghi, fet que passa factura al Partit Demòcrata, la Lliga i el Moviment Cinc Estels. I en segon lloc, la transició de la imatge pública de Meloni –tal com va fer Marine Le Pen a l’estat francès–, que ha intentat de deixar de banda els histrionismes extremistes, no sempre reeixidament, per aparentar que és l’única candidata que pot comandar Itàlia en uns moments marcats per la incertesa, sobretot econòmica i energètica, arran de la invasió russa d’Ucraïna.
L’enquesta d’opinió difosa per la RAI atorga a la coalició de dreta entre 227 i 257 escons mentre que l’esquerra n’obtindria entre 78 i 98. El moviment Cinc Estels en tindria entre 36 i 56.
Per partits Fratelli d’Italia quedaria en primera posició però no tant clarament com pronosticaven les enquestes, seguit del Partito Domocratico i el moviment 5 Estels, Despés vindria la Lega i Azione-Italia Viva un nou moviment d’esquerres i feminista que superaria Forza Italia.
La participació en les eleccions legislatives italianes a les 19.00 se situa vuit punts per sota els comicis de fa quatre anys. El ministeri de l’Interior informa que a aquesta hora havien votat el 51,14% dels ciutadans amb dret a vot. El 2018 aquesta xifra ascendia fins al 58,48%.
D’ençà de la instauració de la república (1946), els italians han vist passar seixanta-set executius diferents, és a dir, un cada tretze mesos. Avui, després de l’enèsima crisi governamental, instigada en aquest cas per la Lliga (Matteo Salvini), el Moviment Cinc Estels (Giuseppe Conte) i Força Itàlia (Silvio Berlusconi), els ciutadans escolliran nou president.
La implosió del govern gairebé d’unitat nacional de Mario Draghi –que fa pocs dies, no pas irònicament, va guanyar el premi d’Estadista Mundial de l’Any– va respondre més als interessos electorals dels seus membres que no pas a les seves fílies i fòbies.
