La incompetència dramàtica del ministre Illa: una cadena de decisions absurdes

De les declaracions que li conec, abans de ser ministre, destil·lava un tub molt centralista. Si dius que és pròxim a SCC, ara ho entenc. El grau d’incompetència i negligència és immens. Qualsevol persona decent, plegaria per deixar el lloc a una altra més competent i mirar de salvar vides humanes i acabar amb el malbaratament de recursos.
I Sànchez, molt xupar càmera. Molt discurset. A l’hora de la veritat, com a polític és un desastre. I el PSC i els Comuns, silenci. Governen els seus.

La incapacitat de l’encara ministre Illa ha quedat fora de qualsevol dubte. Com la de qui l’ha nomenat per al lloc i encara el manté. Sembla que no són conscients que, amb la seua actuació impedint que treballe qui en sap i amenaçant-lo s’han posat a la vista de tot el món. I el pitjor és que d’aquest desastre se’n derivarà una munió de morts, ací i allà, que se’ls empassarà a tots: a Illa, a Sánchez i a tots els qui n’estiguen relacionats. Potser per això està l’exèrcit al carrer, vestit de camuflatge i fent com que fan. Per si de cas la gent, i no només als Països Catalans, s’afarta d’emmalaltir i de morir-se sense esperança i sense trellat.

És igual que uns es posin mascareta o els altres es posin barretina o boina vasca. Les vacunes amb contingut de coronavirus com les últimes de la grip seguirán fabricantles… i amb més virulència.
No sabien d’on venien, donç va, com que no són guapos, direm que són els xinesos i surtirem del pas.
S’en estan fabricant més a Estats Units. Volen escabetxar a mig món. Com sempre han fet.
Recordo que en època de J. F. Kennedy hi havia en Robert Mc Namara que va començar amb la política de vacunacions massives a l’África per reduir la població.
Demano a qui llegeixi aquest article que ajudi en la seva difussió. Si ajudará d’alguna cosa no ho sé, peró sí ajudará a que la gent s’espabili i quan sigui que els hi ofereixin la vacuna de la grip o una altre, sàpiguen dir que no.
Estic convençuda que els militars no van venir a desinfectar el port i aeriport, sino si arribava el cas, contenir a la població, ja ho veurem.
Per els que tenen coneixements d’anglés: https://childrenshealthdefense.org/news/dr-fauci-and-covid-19-priorities-therapeutics-now-or-vaccines-later/?utm_source=mailchimp

Des de fa uns anys els polítics ens diuen que un gestor serveix per gestionar qualsevol cosa, i un any els tens a Sanitat, al següent a Educació i el tercer a Justícia. Doncs jo dic que no. Crec que seria molt convenient que el ministre (o conseller) de Justicia sigui advocat. Ni que sigui perquè conegui el llenguatge, no? I seria molt convenient que el ministre (o conseller) de Sanitat sigui metge. I el d’educació, mestre. I el de recerca i universitats, recercaire o professor d’universitat. I el d’obres públiques, enginyer de camins.
Que passa? Doncs que hem engreixat un ramat de gestors, que no han tingut mai una feina fora del sector públic i hem acceptat com a xaiets que poden saltar d’un a altre càrrec públic sense demostrar cap capacitat per gestionar-ne cap d’ells. L’únic que han de demostrar és que saben fer el que els mana el de dalt, i no cal que demostrin mai criteri propi. I a veure, si el resultat fos bo, si l’administració pública funcionés tan bé, si aconseguissin satisfer les necessitats de la població i traiessin la màxima rendibilitat dels pressupostos públics jo aplaudiria amb les orelles. Però no, a la vista està que aquesta professionalització de la gestió en mans de gestors professionals no aporta res, i crec que seria hora de demanar competència professional demostrada a la gent de la que depenen les nostres vides. Si sobrevivim.

Desgraciadament encara és pitjor del que explica en Vicent Partal. Aquest ministerio que és una carcassa buida té més funcionaris que la Conselleria de Salut que en té més i la única feina fan és la de recollir les dades que generen els altres per enviar-les als organismes internacionals. Dades que a hores d’ara no saben com recollir per què tots els sistemes sanitaris de les autonomies estan sobrepassats.

No saben, ni poden fer res més. Per tant, que aquest ministre dimiteixi o el facin plegar i en posin un altre no arreglarà res. La única possible solució és que tornin les competències i els diners que van arrebassar-nos, tot i que malauradament això no arreglarà el mal que ja ens han fet fins ara.

Sr Illa, sr. Iceta, sra. Colau: la vostra incompetència són els nostres morts. Ni oblit ni perdó

FINS I TOT ALS ESTATS UNITS, ENTITATS AMB UN FORT SENTIT PRIVAT, PERÒ SOCIAL, VAN CAIENT DEL CAVALL:

The Critical Role of Subnational Leadership in a Global Crisis

https://rmi.org/the-critical-role-of-subnational-leadership-in-a-global-crisis/?fbclid=IwAR055qZfYCE0-f_K1HB2j_G4vXDw2CDNXd7fDqKQjtLmLqxzOpv0ru2r6MY

L’Institut Rocky Mountain, (Rocky Mountain Institut) al qual estic adherit des de fa uns 10 anys, escriu un text que m’ha sorprès. Ells, sempre tan globals, ara posen l’accent i lloen els ens locals com a avantguarda en la lluita contra el COVID-19. He restat estamordit i impressionat. En els comentaris aniré traduïnt el text per a comprensió general dels meus amics, coneguts i saludats. Ací us els dese:

“A mesura que la pandèmia de coronavirus s’estén per tot el món, la crisi col·lectiva que ens trobem ara mateix no té precedents en la història recent. Està afectant la salut i el benestar de les famílies de tot el món, la tensió dels sistemes mèdics, la vida de la vida, la creació d’atur massiu i la generació d’un aire de por i incertesa.

Però l’esforç global per respondre a la crisi de coronavirus és un moment d’aprenentatge ràpid. Un raig d’esperança és l’atreviment i l’efectivitat de l’acció local. En Rocky Mountain Institute (RMI), estem veient com el lideratge que està sorgint en la pandèmia del coronavirus es reflecteix en el lideratge de baix a dalt que veiem en l’acció climàtica.

Els líders locals dels nivells d’estat, de ciutat i de comtat estan assumint les qüestions en les seues pròpies mans implementant accions audaces a les seues jurisdiccions per mantenir les persones en seguretat i ajudar a aplanar la corba d’encomanament o contagi. Aquests líders controlen les decisions nacionals i internacionals de manera directa i també influeixen en aquestes decisions demostrant el lideratge estatal sobre com afrontar aquesta crisi.

En resposta a la pandèmia de coronavirus, els líders locals emeten ordres de “refugi al seu lloc” i “queda’t a casa”. Actualment, se’ls demana que aproximadament 175 milions de persones en 17 estats, 26 comtats i 10 ciutats es queden a casa per aturar la propagació del virus. Aquest lideratge local és un aspecte necessari i vital per mantenir les persones segures i frenar la propagació del virus. Així mateix, el lideratge local ha estat i continuarà essent vital en la lluita contra el canvi climàtic.
RMI té una llarga història de col·laboració amb ciutats i estats en temes de clima i energia. Atès que els impactes del canvi climàtic es senten localment i afecten diferents geografies de maneres diferents i la implementació pràctica de diferents estratègies de mitigació de gasos d’efecte hivernacle és diferent en diferents llocs, els batles i els governadors es trepitgen i esbrinen quines són les accions climàtiques més adequades i efectives per a les seues comunitats. .

Per exemple, mitjançant l’accelerador de renovables renovables d’American Cities Climate Challenge, RMI treballa directament amb líders de la ciutat de tot el país per implementar i ampliar els seus objectius d’energia neta. El moviment We Are Still In Movement reuneix ciutats, estats, tribus, empreses, universitats, organitzacions sanitàries, grups de fe i altres als Estats Units que es comprometen a donar suport a l’acció climàtica per tal d’acomplir l’Acord de París.

America’s Pledge, és una iniciativa de Bloomberg Philanthropies co-dirigida per RMI, analitza, catalitza i mostra com l’acció climàtica liderada per estats, ciutats, empreses i altres actors subnacionals, com els de la coalició We Are Still In Coalition, impulsa els Estats Units. Estats units cap a un futur baix en carboni.
Al desembre de 2019, America’s Pledge va publicar un informe que exposava una estratègia global de clima als Estats Units. L’informe detalla com es pot avançar cap a un futur pròsper i baix en carboni basant-se en els fonaments del lideratge climàtic existent dels estats nord-americans, ciutats, empreses i altres actors subnacionals que representen la majoria en un 65 per cent de la població nord-americana i gairebé el 70% de la El PIB del país i es van accelerar encara més gràcies a la reincorporació federal amb èxit de les polítiques i accions climàtiques.
I això no només passa als Estats Units. Les coalicions nacionals per a l’acció climàtica: dirigides per governs estatals, locals i regionals; empreses i empreses; institucions acadèmiques i culturals; organitzacions tribals i comunitats de fe; i les institucions sanitàries — estan apareixent a tot el món, inclòs a Mèxic, Argentina, Sud-àfrica, Viet-Nam i Japó.

Una de les claus de l’anàlisi del compromís dels Estats Units és que les accions col·lectives de moltes entitats més petites realment suposen un impacte significatiu a nivell mundial. De la mateixa manera, les accions col·lectives de moltes són les mesures que haurà de prendre el món per lluitar amb èxit contra COVID-19.

Segons el lideratge que veiem als nivells dels estats i local, hi ha indicis esperançadors que efectivament el nostre enginy col·lectiu tinga un impacte. Si bé els governs nacionals són necessaris tant en la lluita contra el coronavirus com en la lluita contra el canvi climàtic, els líders subnacionals locals també són crucials i quasi els més decisius. Tal com en el canvi climàtic i escalfament global

I cap país no ho pot fer sol. Ambdues lluites impliquen la cooperació internacional, ja que tenen conseqüències mundials. Malgrat les nostres diferents cultures, idiomes, geografies i climes, estem tots junts. Tal com afirma les aliances per a l’acció climàtica, “tothom ha d’actuar, però junts som més forts”.

Els estats responsables encaren la pandèmia des de la seva lògica de país i amb relació a l’entorn; és a dir, només es fan dues preguntes: 1/Com ho fem nosaltres?, i 2/ Com col•laborem amb la resta d’organitzacions europees i mundials?

Però, el fet de l’estat espanyol sigui colonial i el fet que Catalunya hagi aprovat democràticament alliberar-se deixa al descobert, per a nosaltres una tercera pregunta. 3/ el descontrol que origina aquesta submissió?, que finalment els altres estats perceben.

Els diners hi són perquè la renda per càpita d’un holandès és de 48.482 $, la d’un alemany 44. 469 $ i la d’un català 33.661 $ que és aproximadament el 75%; però, si sumes els 16.000.000.000 d’euros que volen anualment la diferència no existeix.

El fet diferencial són els votants de partits sucursalistes que en ple segle XXI es diuen d’esquerres, socialistes i comunistes, que serveixen a un estat colonial, corrupte i hereu del franquisme quan a Europa el feixisme es va acabar el 1945.

Per tant, a Catalunya i a Europa veiem que l’estat espanyol és: 1/ incompetent 2/ irresponsable i 3/ perillós. Confio que els votants unionistes i autonomistes que viuen a Catalunya se n’adonin i respectin els drets dels seus veïns a garantir la seva salut segons les seves possibiltats reals.

S’hauria de recordar continuament a la població que aquest desori de falta de democràcia, de corrupció i de malversació no tindria lloc amb la República. I explicar-ho bé. Penseu que en mig d’aquest drama, VOX crida per aprofitar-lo i treure’ns l’autonomia (segons el CEO es el tercer més votat a l’estado), i el PP exigeix que no s’aprofiti per a cap indult per la porta del darrera. Som la seva obsessió. La politica catalana s’ha de dirigir envers la independència i no a res més. Que no veiem el que ens passa ara mateix ?.

Que Illa no té experiència ni en medicina ni en sanitat no és un argument. Al menys, no és un argument de pes. Jo de lo que dubto és de la inteŀligència d’Illa. Ha tingut dos mesos [primer consell de ministres el dia 14 de gener, decret de l’estat d’alarma el dia 14 de març] per posar-se al dia dels recursos amb els que contava el seu ministeri, per entrevistar-se amb experts amb el tema sanitari, per explorar el funcionament dels departaments de sanitat de les autonomies, per … No ho ha fet i s’ha exposat a un ridícul monumental que en un país homologat li hauria costat una destitució fulminant. Clar que el país en el qual és ministre …

En la meva vida professional, quan topava amb algú que feia malament la seva feina sempre apuntava al seu immediat superior. Per permetre-ho. Així, a qui hem de criticar i exigir-ne la dimissió és Pedro Sànchez, que és qui ha triat Illa i qui el manté en el càrrec.

Jo només hi veig una solució….properes eleccions abstenció massiva, canvi radical en el sistema electoral, tria de candidats 1X1, amb independència del partit polític que siguin, que hagin demostrat la seva vàlua i competència en l’àrea per la qual es presentin com a candidats, seria tan fàcil com això, però mentre anem a votar cada X temps com il·lusos pensant que nosaltres amb els nostres vots, decidim alguna cosa mes enllà de qui serà el proper director del circ, em temo que res no canviarà, ni amb República, que a tot arreu couen faves..

I ja que parlem sobre els efectes de la pandèmia del collonavirus, doncs preneu nota de la nova pandèmia que se’ns ve a sobre, aquesta no es d’origen vírica, si no tecnològica…i es diu 5G, aqui teniu tot un seguit d’informes científics sobre els mes que probables efectes, ja provats també amb les generacions anteriors de telecomunicacions:

https://scholar.google.es/scholar?q=5g+risk+the+scientific+perspective+pdf&hl=es&as_sdt=0&as_vis=1&oi=scholart

Tot això forma part de l’estratègia dels globalitzadors, per una part el seu enriquiment, i l’altra el control de la població…i recordeu, globalització i sobrepoblaciò, formen un pack

Necesario y Adecuado.
Este es el “karma” del ‘sabio de civil’ en el comité técnico de la ‘autoridad competente’. Lo dice siempre junto y por ese orden.
Parece una tontería, como una forma de hablar. Pero no, no, tiene su aquél: pongo un ejemplo: confinar totalmente la zona cero catalana (cuenca de Odena – 70.000 habs.) es necesario, según el gobierno catalán, pero no es adecuado según la autoridad competente … entienden, mis queridos esclavos y mis queridas esclavas? Es así de simple: este es el peaje por ser súbditos y súbditas de un imperio.
No sé porqué, me viene ahora a la cabeza, algún recuerdo de las clases de “Derecho Natural”, dónde se discutía el derecho a no obedecer, incluso combatir, leyes contrarias al derecho natural. Alguién con conocimientos de psiquiatría o psicología, me puede dar pistas?
Con mi osadía habitual, me atrevo a contestarme. Lo necesario para la salud, todos lo entendemos, incluso yo mismo. Lo adecuado, es mucho más complejo, porque necesita un para qué, y o, un para quién. Del para qué o para quién apenas nos hablan. A veces parece que se refieren a un “totem” abstracto que llaman “economia”. Y ya que me vengo arriba, como también es habitual, me atrevo a decir, que tiene que ser adecuado para la reconquista que inició tejero, tal como me recuerda cada día el lenguaje cuartelero, del compi del ‘equipo técnico’ cargado de medallas y uniformado.
Ahora, conocido el “who is who” del sr illa, lo entiendo todo mucho mejor.
Gracias vicent por tu magnífico y fino análisis.
Gracias a los autores y autoras de los comentarios que leo. Magnífica lección de “visión compartida”, de aprendizaje colectivo.. (También aprendo cada día un poco de catalán)
Ayer, día del teatro, toda la maravillosa gente, que lo hace posible, se ha quedado sin economía por el puto bicho y las decisiones de la autoridad competente.
No estoy para mucha broma, hoy la obra de teatro que nos ofrece el Caudillo Guapo y sus amos es puro drama.

Cuidaros, ser felices.
Voy a ver si coincido por ahí con Gila.

No és culpa d’una persona. És un sistema. És tota una societat en la qual els valors humans no existeixen. Només s’admira el xollo, el robatori, la trampa i la fiesta nacional. Si no tenim prou llicenciats, els venem els títols. Si no tenim justícia, ens inventem jutges i si no tenim ministres, agafem els més curts i els hi fem. Tampoc tenim reis, però tenim traficants i puters que ho manen tot.
No sabem res d’epidèmies ni molt menys de medicina, però de repressió sí que en sabem. Per tant, el primer pas és suprimir les lleis i treure tots els cossos repressius al carrer. La por és -de sempre- la nostra bandera. De sanitat no en tenim ni idea, però de fer matances i d’enterrar muntanyes de morts -si pot ser a les cunetes-, som els que en sabem més. Ens ve de família.

Sr. Partal mai li agrairem prou a Voste i als seus col.laboradors tot el que estan fent en aquesta pandemia-crisis. El que diu en l’editorial d’avui es tant i tant indecent que fa venir basques, els lectors ho intuïm pero ens falten els periodistes per explicar-ho, GRACIES.
Espero que algun dia ho paguin tot amb escreix, fan fastic, juguen amb vides humanes, no puc suportar les declaracions de politics dits d’esqueres que fan unes declaracions insultants i……….
Pateixo pels presos, molt, ara ningú els recorda? no pot la consellera de Justicia obrir la porta, que recordem va renunciar a un tercer grau que sembla que els corresponia? quan es pot recolçar en decisions de l’ONU i d’altres paisos.

Les dades aportades avui sobre el super ministre Illa són molt interessants i aclaridores.
A hores d’ara el banc dels acusats estaria ple com un super en dissabte. Temps, al temps. A veure com arribarem a darrers d’abril…
Hi ha però un altre article que espero amb delit de fa uns dies. Qui és qui entre els lletrats del Parlament de Catalunya?
Si no vaig errada, en tenen paralitzada l’activitat que ajudaria a prendre alguna decisió.
Potser també els haurien de guardar lloc al banc…. S’acumula la feina.

Carles Farre, li vaig contestar a la seva pregunta de fa tres dies, no la vaig veure fins ahir…

Tinc clar que n’estem influint tots plegats sobre el magnetisme de la terra i la protecció de les especies, ens fan propaganda i la comprem sumits en l’ansia de tenir l’ùltim apareill, raders de detecció de tot allò que es mou i pantalles magnetiques radioactives… de fet neixen menys porcs senglars i proliferen les rates que s’en adapten a tots els temps… de fet la mà em formigueixa si utilitzo el mobil molta estona i si n’estic amb els aparells de transmisió s’em possen els pels de punta per la electricitat magnètica i al cap apareix una extranya migraña, no em puc pentinar els cabells llargs … estem botjos pels tecnicismes i promovem la bojeria col.lectiva i general. Lo curiòs es que xina va començar a detectar els rostres de la gent per tenir control sobre la població. Tot això que dona un resultat mal.laltís, ho donem com bó, i als promotors els importa un raba la gent si poden omplir-se les butxaques i no de manera virtual… els diners son reals i manen però no els utilitzen per a salvar vides sinò per a produir gent dependent amb una salut deficient i es clar que la mateixa natura els elimina. si no som prou forts per adaptar-nos als camvis que provoquen sucumbim al desastre com animalots que hi som… també depen en gran part de ho que som capaços de fer com comsumidors per a camviar el rumb de les coses. Jo crec que no m’hi apuntaré a les llistes de vacunació massiva ni a l’alta tecnologia 5G d’aquesta era digital mal.laltissa que juga amb les nostres vides i ens venen com actualitzadors si es que volem viure dins d’aquesta globalització.. gracies doncs. Soc conscient de l’intoxicació…
Pel Illadelscollons deuriem demanar desde la generalitat responsabilitats per les morts provocades amb alevosia militaritzada… i si us plau donem-li suport al President Torra si de veritat volem marxar d’una puta vegada. Desobediència general i a veure si s’en atreveixen a blindar el nostre pais amb paramilitars colpistes. Al marge de la mal.la gestió sanitaria, ejjsspaña quedara retratada com ho que és, genocida…

Tot plegat em fa pensar en el concepte d’estat fallit. Si voleu amb” políticament correcte”: estat fràgil. Hem passat de la consideració d’estat amb retards evidents en referència a d’altres capdavanters; a ser un estat amb dificultats per administrar i gestionar la situació. Remarcar un històric de referències properes que apunten en aquesta direcció: mal comportament davant la crisis de la bombolla financera, poca capacitat de gestió i administració de la fase de recuperació posterior, problemes polítics molt importants com en el cas català, i una pèssima gestió de la crisis de 2020. Veurem què passa; però el comportament tant d’Espanya com d’Itàlia dista molt d’estar al nivell que es demana.

Albert Miret, com va dir fa temps enrere un conegut entrenador -i ex jugador- de futbol: “No hase falta desir nada mas…”
Recordo fa alguns anys que a l’empresa on treballava varem iniciar els tràmits per tal de certificar un determinat tipus d’aparell sanitari. El Via Crucis va començar, tot just, quan ens varem estavellar a la porta del Ministerio de Sanidad per tal de poder accedir a l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). El nostre delegat a Madrid no va parar boig de pura casualitat i, en una de les rebotades, va anar a parar al Laboratorio Oficial Madariaga, que, pel que sembla, és l’encarregat de certificar jo-què-sé. Arribat a aquest punt ens va dir: “No hay manera de hablar con nadie, nunca están”. I amb tot això passava el temps i ens anaven fent anar d’Herodes a Pilat entrant en bucles realment grotescos, un d’ells (i el recordo especialment) va ser el dels intents -fallits- de contactar amb una tal senyora Cantalapiedra qui, pel que sembla, era la qui decidia qui vivia i qui no en aquesta mena de processos. Al final, i per abreujar, vàrem acabar certificant l’aparell a Luxemburg, cosa que es va enllestir en un parell de mesos.
Així és Espanya, el paradís de la incompetència, de “l’enxufe”, del “vuelva usted mañana”, de l’amiguisme i la conxorxa; el país on qui realment manen son els funcionaris dels ministeris , en els quals s’hi troben incrustats i no hi ha qui els foti fora (entre altres coses perquè no interessa). El país on, de tant en tant, els militars ens recorden que son ells els “garantes de la sagrada unidad de la patria”.
I així arribem al sistema de partits. Aquí es on prima l’obediència cega per damunt de la responsabilitat, l’eficiència i, sobre tot, la capacitat i el coneixement per desenvolupar una tasca. Aquí és on trobem els “Llicenciats en Ciències Ocultes” fent de ministres de foment o de sanitat, el quals, en el millor dels cassos, hauran acabat la carrera o no els han “regalat” les titulacions. En fi un veritable desastre.
I com diuen els castellans: “de aquellos polvos, esos lodos”. I ara correm-hi tots, perquè la seva incompetència i la seva ineptitud ens està matant.

Bé. En Illa ja és fora. Però només perquè Sánchez necessitava un ase dels cops. És ell el que hauria de dimitir com a “Autoridad incompetente”. El mal és que la incompetència sembla una característica inseparable dels polítics capdavanters espanyols. O algí creu que Casado, Abascal o Rivera/Arrimadas ho haurien fet millor?
I dit això diré també que no comparteixo les crítiques a Quim Torra. Torra, crec jo, amb les seves constants denúncies a les criminals fallades espanyoles fa el máxim que les circumstàncies permeten. Tirar al dret, com molts demanen (i ho comprenc més que bé) portaria actualment l’escapçament de la cúpula Dirigent catalana i un 155 de ca l’ample. I la gent seguiria morint-se. A veure si Tantes desgràcies aconsegueixen almenys que en unes futures eleccions la gent concentri el seu suport en els partits que defensin la Independència unilateral. Tant de bo, fos així.

Ara estem tots confinats dintre de les nostres cases, tenim el territori emocional del cervell ple: por, indignació, ràbia … La sentència contra l’Estatut d’Autonomia el 27 de juny del 2010 va ser l’espoleta que va disparar la munició que s’havia estat carregant durant tan de temps, allò va provocar una autentica explosió que va omplir els carrers i va radicalitzar a la majoria de catalans vers un nou país, la República Catalana. Res va ser igual després d’aquella sentència i tots sabem -ells també- que finalment ens menarà a aconseguir la nostra llibertat. La gestió que fa l’estat de la pandèmia pel coronavirus serà un accelerador del procés, igual que en química orgànica passa amb els enzims. Ara no ho notem perquè estem tancats. Quan això passi i puguem sortir, contar els morts, contar el desastre econòmic i social atribuïbles aquests gestors que han posat per davant no la ideologia sinó els privilegis dels de sempre. Perquè aquests privilegis només es mantenen amb la “unidad de la nación” per això “esta batalla la ganaremos unidos”. El Sr. Illa és la representació d’aquest núvol negra que ens assota. Quantes pel·lícules de por o de guerra no hem vist on aquests personatges de nas retallat i expressió freda encarnaven el mal. Que em perdonin els que no s’ho mereixen, però és que a més és de l’Espanyol!!!!.

El problema de fons crec que és el que Vicens ja va apuntar fa temps. El sistema polític espanyol està submergit a la mentida i això li fa prendre decisions equivocades que el portaran al colapse.

En aquest cas la mentida que convenia fer correr per “no perjudicar” l’economia era que aquesta epidemia era com una grip una mica forta que només matava als vells amb malalties greus previes i que a la xina ho faien molt malament perquè eren un país tercermundista però que a Espanya amb la millor sanitat del món, els millors bancs del món, la millor democracia del món i tot lo millor de lo millor del mon això no podia passar mai.

El gobierno es va creure aquesta mentida i va prendre decisions en base a això. Creien que no calia cap geni per vencer la virus només calia esprar a que passés la tempesta i penjar-se les medalles. Per això varen prendre totes les competències i varen centralitzar-ho tot. Per assolit un bé i veitar un mal. El mal que volien evitar era un altre vegada la imatge dels atemptats de les rambles de Catalunya actuant com un estat i vencent la malaltia i millor que a Espanya. El bé (per a ells) que volien aconseguir era quedar com els herois, que el rei, el ejército i el gobierno central haurien salvat Espanya i Catalunya gracies a la sacrosanta unidad de la pátria.

Però com que la decisió es basava en una mentida radicalment oposada a la realitat el que han aconseguit és exactament el contrari. És una putada que hagi de morir tanta gent perquè caigui d’una puta vegada el régim del 78. No el podrien haver enderrocat abans els espanyols i s’harien estalviat aquesta catàstrofe? No podriem haver fer efectiva abans la república els catalans i ens hauriem estalviat moltissims més morts dels que hi podia have hagut llavors.

PRIMER – És terrible hores d’ara veure que algú diu encara això :
“….
Jo només hi veig una solució….properes eleccions abstenció massiva, canvi radical en el sistema electoral, tria de candidats….
….”

S’ha repetit per activa i per passiva, si nosaltres no anem ells vindran, i tindran l’autoritat, perquè hauran guanyat les eleccions, per a fer el que vulguin que no serà un canvi del sistema electoral en el bon sentit que desitgem.

Per tant, a les eleccions, les que sigui:
PARTICIPACIÓ MASSIVA
i col·locar el màxim dels nostres candidats.

Dit això, tornem al tema central.
Vista la estreta vinculació Illa – SCC, no em sorprèn les decisions que ha pres el fatxa incompetent del Sr. Illa. Tal com si les hagués près un naZionalista espanyol de C’s.
Clar que no és l’únic al seu partit, el PSC, amb aquest perfil, tan Iceta com Eva Granados són de la mateixa corda.

Estic d’acord que per a gestionar un ministeri potser el millor és posar-hi una persona de la professió vinculada.
Però també és cert que poden haver-ne bons gestors, i emfatitzo lo de bons gestors, no vinculats professionalment a l’activitat del ministeri, però que saben coordinar un equip de professionals i delegar actuacions consensuades. Aquests bon gestors són moltes vegades més eficients que posar un professional del ram al front. Avui dia el treball coordinat i en equip és el que millor funciona.

El Sr. Illa no te cap d’aquestes facultats.
No és bon gestor, no en te ni idea de sanitat i és un polític sectari. La tormenta perfecte.
És culpable de les criminals decisions preses, com també ho és en Pedro Sànchez per posar-lo al front.
Si en Pedro Sànchez fos més intel·ligent, no l’hauria cessat, per imatge política, però si l’hauria posat un col·laborador eficaç amb plens poders per gestionar la crisi.
Clar, en Pedro Sànchez NO és intel·ligent, és un animal polític.

Completament d’acord amb en Rafel MIret. Es el sistema. Especialment el sistema español, que te per costum prendre les decissions “manu militari”. Tant hi fa Sánchez com Rajoy; Illa com Dolors Montserrat. Pero us dirè una cosa, finalment això ho pagarà els que sempre paguem. La gent del carrer, els treballadors, els jubilats i sobretot els sanitaris i les families que hauran de plorar els seus difunts. Aqui no passa res. Es troba que el rei està de merda fins al coll. No passa res, es posa la mascareta, va a veure unes instalacions hospitalàries i tots quadrats al seu pas. Que el ministre posa la pota fins al fons i compra el que no havia de comprar, doncs res, es torna i a esperar. Aqui pau i després glòria. Que el màxim expert havia dit que el coronavirus era com un constipat d’estiu, tampoc. Continua essent l’expert. Si fos per l’estat español, ja seriem tots morts. Després es queixen que els altres països europeus no col·laboren. Com han de col·laborar? Davant de tanta ineficiència!!!!! A quants països les rodes de premsa tenen més presència de militars que d’experts? Doncs, això.

Si a les properes eleccions, els polítics qe ens volen portar a la independéncia, no són capaços de parlar clar i sense embuts, dient les coses pel seu nom, parlant de tot aixó sense cap mena de problema per parlar de xifres, siguin de morts, de diners o de funcionaris inútils, no anirem enlloc i passará el que diu en Pep Agulló en el seu comentari tant curt i precís.

No em serveix de gaire rés llegir lo que ja sabem. Necessito acció, rematar la feina, si cal esclafant lo que sigui, i avisar a la p..a UE que si vol cobrar alguna cosa, avisi.
Si hi ha hagut morts al cinturó metropolità i votants del PSC, que vagin a reclamar a l’Iceta.

Que el ministre de Sanitat siga un incompetent per al càrrec que ocupa, cosa que dia a dia sembla ser que s’entesta a demostrar, no té absolutament res a veure amb la seua titulació o sí. Però, si hi té a veure, també aquesta equiparació serà vàlida per a una immensa part dels polítics de totes, repetisc, totes les ideologies. Seguint, doncs, amb aquest criteri de relacionar necessàriamewnt currículum i praxis política, algú pensa, jo no, sens dubte, per exemple, que Torra està capacitat per a ser president de la Generalitat de Catalunya?

Illa és un bon aprenent d’Iceta, jo diria que n’és deixeble, però tenia l’opció de dimitir davant d’un problema que ell no podia entomar. Et poses i et posen al davant d’un problema ben gros i si no en saps més has de deixar el timó a qui en sap, de crisis sanitàries.

Quan llegeixes que a Itàlia ja han mort més de 30 metges, i aquí anem sumant, has de prendre’n consciència, de la grandària d’aquesta crisi sanitària. No hi ha volta de full, han posat la imatge d’Estat per davant de la capacitat.

França, l’estat matriu jacobí de la UE, com a mínim, no posa mai el seu nacionalisme al davant de la ciència,no mai. Espanya, vol imitar-la però no se’n surt, fa curt i tort.

Gràcies de nou Vicent per la teva editorial i valentia.
Em pregunto una vegada i altre, és que no sabíem com era el PSO€ de Catalunya amb l’Iceta, Marin i així una llarguíssima llista de barruts franquistes i palanquedors del sistema del 78? Peró el drama no acaba aquí, tant ER com PDCAT no han tingut cap problema de pactar i fer alcaldables amb aquest CRIMINALS i vividors del sistema com dic.
Em pregunto, quants MORTS I INFECTATS faran falta per trencaran els pactes amb aquest CRIMINALS I ASSASSINS?

Aquest ministre de sanitat, abans de ser nomenat, quan parlava dels independentistes catalans, semblava un senyor de Ciudadanos o de sociedad civil “catalana”; li ve molt gran aquest càrrec enmig d’una pandèmia i el desastre es venia venir, s’observa fefaentment i tot apunta que anirà a més… Això dels tests fasos sembla un gag del Camarot dels Germans Marx, si no fos tan tràgic… Ens cal un estat catalànic propi i conjunt (federal o confederal!) de tots els Països Catalans, per poder confinar-nos i resoldre els problemes sanitaris i de pandèmies que es repetiran… Perquè amb un estat espanyol de matriu madrilenya, arrogant i supremacista, que ni es confinen, s’expandeixen imperialment i ens maltracten militarment i autoritària fins al punt que s’alegren als seus mitjans de comunicació, que augmenten els casos a Catalunya i fan tot el possible perquè augmenten, enviant-nos l’exèrcit d’ocupació amb tasques que es poden fer des dels PP.CC.,, per veure si arriba al mateix nivell o sobrepassa als infestats de Madrid… Tot plegat, anem molt malament… Dimissió i que posen a gent competent des d’una coordinació federal; que ens retornen els competències d’autogovern plenes a tots els Països Catalans (i a Euskalherria, Galiza, inclús a Múrcia i Andalusia si volen!)… I la UE desapareguda…

Un “Gobierno” de arrogantes incompetentes y asesinos … Un “Gobierno” genocida con a la presidencia uno cero absoluto hinchado de protervia criminal … Un sucio Payaso autentica expresión de la mas fétida podredumbre autoritaria de España … Ninguno les dice de dimitir porque la criminalidad es un estado de “normalidad” en quien siempre ha tenido el poder en este charco rabioso de país … Tienen el apoyo de la prensa españolista franquista que la única cosa a la cual está interesada es aniquilar Catalunya con cualquier medio de la “cultura” criminal franquista… Esto si que les interesa a este vomito de España.

Si gratéssim les cares del gobierno descobririem que d’Illas n’està ple. És la regla, no l’excepció.

Podem dubtar de la capacitat d’en Torra per presidir, però sabem de cert que les mesures que defensa son infinitament més encertades que les d’en Sánchez. Cap esperar que en una República Catalana, la crisi es podria gestionar com s’està fent a Andorra.

Mirem cap el futur proper, a l’altra banda de la pandèmia. La gran pregunta és la que planteja Joan Rovira. Serà prou intel.ligent l’electorat per entendre que l’estat espanyol, amb el govern que sigui, no pactarà mai una solució acceptable? S’donarà que cal aprofitar la debilitat extrema en què es trobarà el PSOE per fer el sotrac rupturista?