[VÍDEO] La dona més gran dels Països Catalans fa avui 112 anys: “Cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat”

La dona més gran dels Països Catalans, Angelina Torres, fa avui 112 anys. La successora de Maria Branyas com a persona més longeva del país ja és en la 57a posició del món, segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que verifica dates de naixement i de mort. En una entrevista a l’ACN amb motiu del seu aniversari, diu que no sap quina és la recepta d’aquesta longevitat. “Cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat”, expressa. Recorda que “Barcelona era un poble” quan ella era jove i que va veure néixer la Sagrada Família. Torres viu en un pis a tocar del temple d’Antoni Gaudí amb la seva única filla, una néta i un besnet, que expliquen que no té cap medicament programat.

Torres va néixer el 18 de març del 1913 a Bellvís (Pla d’Urgell) i la seva mare era una mestressa de casa de Montblanc. El seu pare, un barber de Fondarella, va morir d’un accident de carro quan ella era molt petita. A conseqüència d’això, la mare va haver d’anar a Barcelona a treballar i els seus fills també es van anar traslladant a la capital. Angelina, la cinquena de set germans, va anar a l’escola de les Salesianes, on li ensenyaven a llegir i escriure al matí, i a cosir a la tarda.

Més d’un segle després, explica que la ciutat ha canviat molt des que hi va arribar, i recorda els “balls pels carrers” que feia la gent en dies marcats i revetlles. “Per Sant Joan, ens n’anàvem a Montjuïc, a la Font del Gat, a menjar la coca”, explica.

A més, relata una conversa que va tenir amb paletes que posaven els fonaments de la Sagrada Família quan era una nena. Quan els va preguntar què construïen els treballadors li van respondre: “Farem una església de la qual Catalunya estarà orgullosa”, explica, emfasitzant que ha vist tota la construcció de la basílica, gairebé de principi a fi.

Un dels canvis en la societat en comparació amb un segle enrere que destaca més és que ara tothom treballa, referint-se especialment a les dones amb nens. “Quan jo era petita, les mares anaven a esperar els marits que cobressin la setmanada per anar a la plaça”, diu. També diu que els anys de la guerra de 1936-1939 van ser terribles. “No teníem menjar, havia d’agafar el tren a l’Estació de França amb una maleta i anar als poblets a buscar menjar, perquè a Barcelona passàvem fam, no teníem res”, diu.

Després de la guerra, es va casar amb Josep Martí –que va morir fa mig segle–  a qui ja havia conegut anys enrere, però de qui es va haver de separar quan el van cridar al front. I el 1944 va néixer la seva filla Mercè.

Malgrat definir-se com a “dona de la llar”, durant aquells anys de postguerra va treballar, per exemple, de corbatera a la sastreria Vehils i Vidal al centre de Barcelona. Diue que els homes amb camisa i corbata “són molt guapos”. De fet, explica que tant durant els seus temps d’activitat laboral com de jubilada a casa sempre li ha agradat cosir i fer ganxet per a fer qualsevol mena de peça de roba.

Durant l’entrevista, Torres també recomana als joves que “tinguin paciència” a la vida i “molt d’amor” tant als fills com a la gent gran, que demana que respectin. Explica que durant el dia del seu aniversari tindrà la companyia de la seva filla, els seus néts i els seus besnets per “fer-se una foto”. A més, té previst de rebre la visita del doctor Manel Esteller al matí, anar a missa i anar a fer un berenar de xocolata amb xurros amb tota la família. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és una de les personalitats que han visitat Torres aquests últims mesos, com també el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i la batllessa de Bellvís, Sílvia Escalé, que li va lliurar una partida de naixement.

En relació amb el seu 112è aniversari, Angelina Torres no s’explica com ha arribat a ser tan longeva i, de fet, diu que voldria saber per què ha arribat tan lluny. “Per què sóc tan gran, per què m’ha tocat a mi”, reflexiona. Torres no tan sols torna a fer anys, sinó que continua sense tenir malalties ni necessitar medicació regular, a banda d’alguna aspirina de tant en tant. “Els metges han hagut de fer bastant poca feina amb mi”, diu. Un dels motius de poder haver complert tants anys podria ser genètic, perquè la seva mare va morir al llindar dels 100 anys i, una germana seva va arribar a 93.

Diu que “ni se n’adonava” del pas dels anys perquè tenia unes rutines molt clares, com ara endreçar la casa tan aviat com es llevava, esmorzar, anar a comprar, cosir o veure alguna pel·lícula a la televisió, uns hàbits que ara s’han reduït, perquè té la mobilitat més limitada.

Entre les afeccions i hàbits que ha tingut durant la seva vida, destaca anar a comprar, treballar, parlar amb els amics i ajudar a qui no té. Expressa especial satisfacció i felicitat quan ha donat un cop de mà a algú.

Angelina Torres va esdevenir la persona més gran dels Països Catalans l’agost passat, quan es va morir Maria Branyas, a 117 anys i 168 dies. L’últim any i mig de vida, Branyas va esdevenir la persona més vella del món, i només es té registre fiable de set persones –només dues a Europa– que hagin estat més longeves que ella durant les darreres dues dècades.