La dona en el món agrari: de camí cap a l’apoderament

El Simposi Internacional Paisatge, Agricultura i Dona, que es va celebrar a la Cartoixa d’Escaladei els dies 9 i 10 de maig, impulsat per la candidatura del Priorat a patrimoni mundial de la UNESCO, va donar per a moltes reflexions. Una primera, sobre el model de petita escala, que cal reivindicar i defensar com a model de construcció d’un paisatge ple de valors socials, culturals, ecològics… (ja en vam parlar en un article anterior: ‘Els valors del paisatge agrari de petita escala’). El simposi també pretenia ‘crear lligams entre paisatges, iniciatives i projectes d’arreu del món que treballen pel reconeixement d’aquests models agrícoles, la seva viabilitat, i la salvaguarda de l’insubstituïble capital biocultural que representen.’ I com que un dels grans temes del simposi era el paper de les dones en el món agrari, la major part de ponències les van protagonitzar dones i es van exposar projectes que es desenvolupen a zones agrícoles tan diferents com el Marroc, Hondures, Burkina Faso, Cuba…

Invisibilitzades i silenciades

Tot i que el món agrari s’associa a un món d’homes sobretot, a dia d’avui ja és molt estès i acceptat que el paper de la dona és central en el món agrari, però que està invisibilitzat i silenciat. El simposi, a través de les experiències exposades de la cooperativa de l’oli d’Argan al Marroc, la Vía Campesina d’Hondures, les dones de Bi-Songo de Burkina Faso, i d’altres, va anar aprofundint i enriquint les aportacions de la dona al món agrari: del seu apoderament des de l’activitat agrària, la seva tasca en la transmissió de coneixements, tècnics i tradicionals; la gestió i independència econòmica que li suposa; la salut familiar i l’aposta per l’educació que se’n deriva; el respecte mediambiental des del qual treballa…

Isabelle Anatole-Gabriel, responsable de la Unitat d’Europa i Amèrica del Nord del Centre del Patrimoni Mundial UNESCO, va exposar els nous valors que de mica en mica van influint en la valoració dels paisatges culturals i agrícoles: per una banda la sostenibilitat, de l’altra la igualtat de gènere. Perquè els estudis fets mostren que les dones del món agrari es troben entre les persones més pobres del món: el 66% són pobres i gairebé el 20% se situen en la pobresa extrema. També es demostra que la dona inverteix els guanys en salut i educació per a la família.

I des de Cuba, Nídia Cabrera Huerta, administradora del Paisaje Cultural ‘Valle de Viñales’, va recordar que en aquest territori feien un treball de considerar la igualtat de gènere en les cooperatives, perquè es manté la masculinització de l’home en els càrrecs, encara que les dones siguin tècniques i els homes operaris, per tant, que elles tinguin més formació. I va recordar que les dones en l’àmbit rural encara tenen una doble responsabilitat, la familiar i la laboral.

Al Valle de Viñales s’ha establert un sistema de protecció de la dona rural per possibilitar que pugui heretar les terres, el seu desenvolupament local i donar valor a la transformació cultural que fa la dona en el si d’un món patriarcal. Entre els problemes amb què es troben les dones en aquest territori, Nídia Cabrera va destacar el procés d’envelliment de la dona rural i la dificultat de relleu, perquè bona part de les dones que estudien deixen el camp.

La cooperativa de l’oli d’Argan al Marroc

Mina El Mghari, de la Universitat de Rabat, néta d’una dona que elaborava oli d’Argan i estudiosa d’aquest cultiu, va parlar de l’argan com un arbre mític, que només creix a la banda atlàntica sud-oest del Marroc. L’argan era un arbre símbol de vida pels ancestres d’aquestes terres, perquè permetia la subsistència de les famílies i comunitats: els aportava ombra, farratge per als animals i oli per a menjar i il·luminar-se. Però d’uns anys cap aquí, el territori ha patit una desforestació descontrolada, per a fer carbó i material de construcció. És a través de les dones que s’han transmès les tècniques i pràctiques per a l’elaboració d’oli d’argan i són les dones les principals protectores avui de l’arbre i la transmissió de coneixements per elaborar-ne l’oli.

Amal El Hantati, presidenta de la cooperativa de dones de l’oli d’argan, va explicar  que vint-i-cinc dones van crear la cooperativa l’any 2005 (en un poble a disset quilòmetres d’Essaouira, la ciutat més coneguda d’aquest territori). No els va ser fàcil, perquè els homes s’oposaven que la dona treballés fora de casa, però elles van perseverar, fomentant valors socials, culturals i ecològics, i a partir de la bona governança i el repartiment per igual dels beneficis. Avui són setanta dones les que conformen la cooperativa, donen feina a dones que no en tenen, també a dones amb estudis, que porten la part administrativa. La cooperativa permet la pervivència de l’arbre i de l’oli d’argan, la transmissió d’unes tècniques antigues i d’un treball encara majorment artesà. I permet una millora socioeconòmica de les cooperativistes, que assoleixen un nou rol social i el seu apoderament. I també evita que les dones abandonin el món rural. No hi ha èxode rural en aquesta zona, van explicar les ponents.

Vía Campesia d’Honduras

Wendy Cruz forma part de l’associació Vía Campesia a Hondures i treballa per la sobirania alimentària i la reivindicació dels drets de les dones. Vía Campesina (Via Pagesa a Catalunya) és un moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes…  Wendy Cruz va reivindicar el paper de les dones com a garants de l’alimentació de les famílies i el cultiu de la terra, a més de realitzar també les tasques domèstiques. Però el treball d’aquestes dones rurals es troba invisibilitzat, tot i que: les dones a Hondures representen el 70% de la mà d’obra al camp; representen el 90% del subministrament d’aliments a la llar; entre el 70% i 80% de dones són les responsables de la producció familiar i venda; el 80% de les dones participen en el magatzematge i transport dels productes agraris; i el 90% fan labors de preparació de la terra, entre més. I malgrat aquestes dades, no se les té en compte.

Segons l’activista, Hondures viu avui una situació de pobresa rural (en alguns casos pobresa extrema) i pateix una crisi alimentària. Les raons, la concentració de la terra en poques mans, el bloqueig de recursos productius, l’absència de la pagesia en els àmbits de representació institucional i les estructures socials… En el 80% de l’àrea rural, les dones no tenen accés a la terra. I davant les lluites per la demanda de terres, l’estat avui té criminalitzades i processades 1700 dones. Són dones que demanen terres per a la subsistència més bàsica.

Estudis fets per Vía Campesina a Hondures també mostren que les polítiques agràries no apareixen en els plans del govern, però tampoc en cap dels candidats ni diputats. Senzillament, no tenen en compte ni volen dissenyar polítiques agràries. Però la realitat és que la qualitat de vida de les famílies depèn en bona part de la seva alimentació. I quan la dona no té accés a la terra i als recursos de producció s’incrementa la pobresa alimentària, l’absentisme escolar, les malalties, minva l’autoestima…

I davant d’aquest model agrari dominant i injust, Wendy Cruz i Vía Campesina treballen per la sobirania alimentària, l’agricultura sostenible i pels moviments agrícoles feministes.

Les cooperatives Bi-Songo de Burkina Faso

Havia de participar en el simposi Roamba Ouédraogo Maimounata, secretària general de l’associació Bi-Songo, i Marie Guigma, secretària de mobilització femenina, de Burkina Faso. Però la lentitud de la burocràcia del país no els va permetre obtenir els papers a temps per arribar al Priorat. Tanmateix, un representant de l’organització va llegir un escrit del seu projecte i es va projectar un vídeo.

Bi-Songo és el nom d’unes cooperatives de dones que tenen per objectiu la conservació i preservació de terres, la transmissió d’uns coneixements bioculturals, el respecte mediambiental, l’escolarització dels infants, la sanitat, la formació dels joves en el treball agrícola… Cultiven la mantega de Karité i altres productes. Hi ha 1500 dones vinculades al projecte. Els seus productes tenen el segell Bio i treballen sota els valors de l’agroecologia. Treballen 37 he de bosc, hectàrees que actualment es troben amenaçades per pràctiques agressives i no sostenibles (despossessió de terres, monocultiu, tractaments químics intensius…).

Tot plegat, doncs, apunta que apoderar les dones rurals podria permetre millorar la qualitat de vida de les famílies i de tota la comunitat,  i així també el reconeixement social de les dones i l’assoliment d’uns drets bàsics que ara, en molts països, pel fet de ser dones no tenen garantits.