La doble via

‘El diàleg és tàctica. Si algú es creu que l’estat està disposat a cedir, viu als núvols. No volen canviar. El diàleg és una forma de gestionar el dia a dia. Però no porta enlloc. Ells no volen canviar ni ho necessiten. Han après una cosa: no necessiten electoralment Catalunya. El PP pot guanyar les pròximes eleccions amb un diputat, o cap, a Catalunya’ Paraules de la CUP? No. De Junts per Catalunya? Tampoc. Afirmació de Joan Puigcercós (ERC). I les vaig agrair profundament. Un polític que em tractava de manera madura. Efectivament l’expresident d’ERC em deia que els polítics poden dir una cosa, sabent que en passarà una altra. Explicava el perquè: ‘[El diàleg] és autoconsum. No ens enganyem. És per a la nostra gent. Que vegin una via. Però la via es va escrutant. I per altra banda, hi ha l’Elisenda Paluzie que diu que si tenim el 51%, declarem la independència. I l’endemà com ho farem? Com ho gestionem? Espero que algú ens il·lumini. Una via no nega l’altra. L’estat, quan es vegi derrotat, oferirà diàleg. I t’hi hauràs d’afegir. Però potser al diàleg hi hauràs arribat per la via unilateral’.

Segurament el que he trobat més insultant dels darrers mesos és veure polítics de primera línia que no només pretenien que jo em cregués que el diàleg era possible amb el PSOE …. sinó que s’ho creien ells! I encara hi són. Quin drama. Els polítics que hissen la bandera del diàleg són útils amb una condició: que no se la creguin. I la via unilateral, desobediència civil i lluita no violenta només són útils amb la condició contrària: te l’has de creure.

A les darreres eleccions espanyoles ERC va ser el partit més votat a Catalunya i gràcies al seu excel·lent resultat l’independentisme va fregar el 40%. En unes espanyoles no havia passat mai. La paraula diàleg els va funcionar. Ara veurem si ho torna a fer. La veritat és que ho tenen millor que mai: Pedro Sánchez defensa l’155, Felipe González el pacte amb el PP, i la premsa socialista, que els independentistes han de ser tractats com a terroristes. El PSOE ha abandonat el diàleg. I Junts per Catalunya i la CUP es queden més la retòrica unilateral. És el que volien. Si la seva teoria és certa, ho tenen millor que mai per guanyar unes eleccions.

Eleccions, diàleg i urnes per una banda. I la via unilateral, desobediència civil, lluita no violenta i accions al carrer, per l’altra. És la doble via. Passa que una cosa és onejar la bandera del diàleg, i l’altra és creure-se-la. De la mateixa manera que una cosa és onejar la bandera de la desobediència civil. I l’altra és fer-la.