14.01.2020 - 20:45
TEMA DEL DIA
Taula. La reconeguda equidistància dels comuns respecte del procés independentista més d’una vegada els ha fet fer equilibris per mantenir-la. Ara estan molestos perquè l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha dit que a la taula de partits i entitats independentistes que ha de decidir els continguts de la taula bilateral entre governs no hi ha d’haver cap partit integrant del nou executiu espanyol. Diuen que se senten exclosos i marginats, tot i que són membres del nou govern de coalició de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Fins i tot Ada Colau ha aconseguit de col·locar-hi de ministre Manuel Castells, de manera que ha empatat en nombre de carteres amb el PSC, que només n’hi té una.
La petició de l’Assemblea és de sentit comú, perquè un partit del govern espanyol no pot seure a banda i banda de la taula. El PSC ho ha entès perfectament i no hi ha presentat cap queixa. No és independentista i forma part del govern del PSOE. Ja va fer trampa durant la negociació de l’estatut aprovat el 2005 al parlament. Quan va ser l’hora de negociar-lo amb Madrid, el govern de Pasqual Maragall es va trobar amb el PSC a l’altre costat de la taula, fent pinya amb el PSOE per retallar-lo. Ara ja no és el cas. Amb aquesta irritació, els comuns demostren no haver assumit encara la condició de partit del govern. Si volen defensar un referèndum d’autodeterminació, ho poden fer dins el consell de ministres, tot i que el primer que s’hi oposarà serà Pablo Iglesias.
Aquesta tendència a ser al govern i a l’oposició alhora l’han practicada a l’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau, on són experts a externalitzar responsabilitats o a reivindicar qüestions que no pot resoldre el govern municipal. Repetir aquest paper a la taula de negociació entre governs que s’ha de posar en funcionament aquestes setmanes vinents seria una ensarronada. Podria passar que els comuns defensessin a la taula de partits un referèndum per a Catalunya i al cantó del govern el rebutgessin, cosa que seria una mostra de cinisme polític difícil de sostenir.
Les queixes dels comuns han coincidit amb el recel del grup dels Verds – Aliança Lliure Europea d’acceptar els dos nous eurodiputats independentistes: el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. L’Aliança Lliure Europea, on hi ha els eurodiputats d’ERC, ja havia donat el vist-i-plau a l’ingrés, però els Verds, on hi ha els comuns, hi posen traves. El copresident del grup, el belga francòfon Philippe Lamberts, ha dit avui que vetarien l’accés de Puigdemont. Un anunci precipitat, com es pot veure en aquesta entrevista d’Andreu Barnils, en què perd els estreps, i que ha estat matisat per l’altre copresidenta, Ska Keller, segons la qual aquesta qüestió encara es debat amb els socis de l’ALE. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha confirmat després que la decisió no s’havia pres.
Les negociacions continuen obertes, però fonts de Junts per Catalunya han manifestat malestar perquè l’eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun no hagi pressionat a favor de Puigdemont i Comín, i hagi posat entrebancs a la seva entrada al grup. Urtasun ha negat aquests entrebancs però ha confirmat que no havia intervingut en la discussió. ‘És una decisió que he deixat en mans dels copresidents per no convertir-ho en una qüestió de baralla política catalana’, ha dit en declaracions a VilaWeb. En tot cas, el desinterès demostrat pels comuns al Parlament Europeu per Puigdemont i Comín contrasta amb les ganes de participar en la taula de partits i entitats que ha de fer aportacions a la taula entre governs. L’equidistància obliga a fer massa equilibris.
MÉS QÜESTIONS
Martínez Dalmau insinua que Sánchez li va oferir un ministeri. Pedro Sánchez va ser a punt de provocar canvis importants al Botànic. El vice-president Rubén Martínez Dalmau ha insinuat que va refusar una oferta per a formar part del nou executiu de coalició entre PSOE i Unides Podem, una oferta que sembla que va sospesar i valorar amb l’organització de Podem al País Valencià i que va refusar perquè hauria estat ‘terrible’, segons que ha dit: hauria estat ‘despullar un sant per a vestir-ne un altre’. Martínez Dalmau ha fet aquestes revelacions durant una entrevista a la tertúlia d’À Punt Ràdio, en relació amb l’escassa quota valenciana d’Unides Podem en el nou govern de Sánchez. Dalmau ha dit que no era partidari de les quotes. No ha volgut revelar quin càrrec li proposaven: si era un ministeri o una secretaria d’estat. Després ha rebaixat les expectatives dient que eren uns primers tempteigs i converses que no es van acabar concretant.
El PSPV i Compromís apliquen el cordó sanitari a Vox. Els grups del PSPV i Compromís de les Corts han explicat que no treballen amb Vox perquè les idees que representa aquest partit són les que volen combatre. El partit ultra ha llevat importància a aquest cordó sanitari dient que la solitud no els afecta. La síndica de Vox a les Corts, Ana Vega, sí que ha criticat que ahir van ser exclosos d’una reunió amb la resta de grups per a preparar la constitució de la nova comissió d’estudi sobre els usos del temps. Vega ha dit que es margina un grup polític que representa 300.000 votants. Segons ella, el president de les Corts, Enric Morera, s’ha oposat a aquest cordó sanitari. Vega lamenta que el PP i Ciutadans entrin en aquest joc. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha dit que va ser una reunió oficiosa que va convocar la portaveu del seu grup en aquesta comissió, però ha reconegut que la seva formació té molt poques coses a comentar amb Vox. Compromís va acordar de no comptar amb un partit que no respecta els drets humans.
ERC i Podem demanen al govern espanyol per l’ampliació de l’aeroport de Palma. Dos grups polítics que donen suport al govern espanyol li demanen sobre les obres d’ampliació de l’aeroport de Palma. Les diputades d’Unides Podem Antònia Jover i Lucía Muñoz, al costat del diputat Juantxo López de Uralde, han registrat preguntes al congrés espanyol, adreçades al govern. Li demanen si sap les intencions d’Aena d’ampliar Son Santjoan i si la considera necessària, l’ampliació. En la mateixa línia, Esquerra ha demanat al govern espanyol si considera necessari d’ampliar l’aeroport. La diputada republicana Marta Rosique ha sol·licitat les respostes per escrit i ha explicat que trobarien l’oposició del seu partit. Ha instat el govern espanyol a aturar les obres si realment vol lluitar contra el canvi climàtic. Les diputades de Podem han fet servir arguments semblants en sengles escrits. ‘La prevista ampliació de l’aeroport de Palma per a augmentar l’espai aeri, els camps de vols, la plataforma d’avions, la terminal, l’aparcament de vehicles i els accessos van en contra de la lluita contra el canvi climàtic’, diuen. Podem assegura que aquesta ampliació és totalment innecessària i detalla que les noves pistes d’enlairament farien créixer la capacitat de l’aeroport d’un 12% i la d’espai d’estacionament per a l’embarcament i desembarcament d’un 15,79%. La de l’edifici processador augmentaria d’un 29% l’activitat comercial i es crearien 1.712 noves places d’aparcament.
Els bombers nord-catalans portaran càmeres per les agressions que reben. Arran del creixent nombre de denúncies per part dels bombers durant les seves intervencions, el Servei Departamental d’Incendis i de Socors dels Pirineus Orientals ha decidit d’equipar els agents amb càmeres mòbils. L’any 2019 es van presentar unes 23 denúncies dels bombers, 17 de les quals eren per agressions físiques. L’enregistrament no serà automàtic, són els bombers que el podran activar quan ho considerin oportú; es conservaran sis mesos i si no s’han hagut d’utilitzar seran destruïts. Els bombers no tindran accés a les imatges. Només podran ser consultades per les necessitats d’un procediment judicial o administratiu, amb l’objectiu d’identificar els autors d’actes en contra dels agents.
LA XIFRA
48 hores durarà el primer permís que la junta de tractament de la presó de Lledoners ha donat al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el dirigent de la Crida, Jordi Sánchez. La decisió l’haurà de ratificar el Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals de la Generalitat.
TAL DIA COM AVUI
El 14 de gener de 1994 va morir Frederica Montseny i Mañé, política i escriptora, dirigent anarquista. Va ser ministra de Sanitat durant la Segona República Espanyola i la primera dona ministra de l’estat espanyol.
